Bé, jo també ajudaré una mica amb la meva poca experiència del CFGS de informàtica. Per què dic poca? Perquè encara estic acabant el primer any del grau ASIX (Administracio de sistemes informàtics en la xarxa), em va bé, m’agrada molt i crec que podré fer-me el futur que desitjava. El meu plà és acabar el grau, trobar feina (per tal de no continuar depenent dels pares i poder pagar-me la universitat) i continuar estudiant, i espero poder anar a fer la carrera de TIC aquí a Manresa. Tinc la selectivitat aprovada, vaig aconseguir plaça a les TIC, però no vaig tindre els diners per anar i per això faig el grau. Segur que més d’un dirà: “si faig el grau vaig a treballar i ja no estudiaré mai més”. Per les persones que somien amb estudiar informàtica o treballar en aquest sector tinc una cosa molt important a dir-los:
“Si us agrada la informàtica, però no us agrada gens ni mica estudiar, anglès o aprendre coses noves o simplement no teniu la força de voluntat per fer-lo, teniu els dies comptats a informàtica. No us estic espantant, només us dic la realitat pura i dura. La informàtica, ara més que mai està evolucionat a una velocitat excepcional, cada dia surten programes i llenguatges de programació nous que s’han d’aprendre per tal de continuar en la informàtica”.
Una cosa més us diré sobre el grau que estic fent i desprès dir alguna cosa sobre el temps que vaig passar al Pius. Un gran canvi que vaig notar, i encara l’estic notant però menys, és el canvi de l’horari. Vaig canviar l’horari de matí (8:00-14:30) al de tarde (15:30-21:45) que em va costar bastant perquè abans pel matí estudiava i a la tarda descansava (anar amb els amics, menys els últims 3-4 mesos abans de la selectivitat). A més a més, apart de les gairebé 12 hores que passo davant de l’ordinador (6 hores a cole, més les que estic a casa per fer els deures i per jugar, ei i descansar! és una part molt important quan estàs estudiant per tal de deixar apart les idees de festa quan estàs estudiant, perquè sinó no podràs estudiar estant amb la ment a la festa de divendres passat que no vas anar o la festa que hi haurà aquest divendres) és el fet de sortir a les 10 de la nit quan ja és fosc afora, que aquest és un canvi brutal d’abans del batxillerat quan sorties quan el sol estava pràcticament cremant. Amb això ja està la part del CFGS, ara la del Pius.
He de dir que jo vaig fer només 4rt d’ESO i el batxillerat tecnològic. Perquè per tots aquells que no em coneixen em dic Andrei, sóc de Romania (per als que no saben on és, segur que els sonarà Transilvània o Dràcula, sí, el vampir) i vaig vindre a Espanya el 2007. He de dir que gràcies als professors, família i companys que vaig tindre no vaig repetir cap curs, i vaig aprendre les dues llengües (castellà i català) al mateix temps, si si sóc molt modest ja ho sé, perquè no sabia res quan vaig arribar. Per mi es “un record personal” i també una experiència que em va demostrar que puc fer allò que em proposo i també ho és el fet que vaig passar la selectivitat.
La selectivitat es difícil, per mi almenys, però no impossible i qualsevol que es posa les piles pot passar. I l’última cosa que vaig experimentar jo mateix es el següent: “Mai aconseguiràs el que desitges sense fer sacrificis, i moltes vegades fas sacrificis grans per aconseguir una cosa molt petita perquè aquest món no és just”.
