Eduard Mas Claret

Hola nois!

Sóc l’Edu, tinc vint anys i estic estudiant tercer de Llicenciatura Química a l’IQS.
Segurament no haureu sentit mai a parlar d’aquesta universitat (jo tampoc fins fa tres anys); és l’Institut Químic de Sarrià, i està dins de la Ramon Llull.

Intentaré resumir com m’han anat aquests anys i donar-vos alguns consells que m’hauria agradat tenir quan era allà on ara us trobeu!

Jo vaig cursar el batxillerat científic i ja tenia clar que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb la química o la biología des de primer de batxillerat. No patiu si no ho teniu gens clar, perquè la pregunta “què vull fer després de l’institut?” costa bastant de respondre, i més després de la saturació de conferències-xerrades-visites a universitats que es fa a segon de batxillerat. Sempre hi ha diversos casos, des del que ho té claríssim (pocs) fins als que s’acaben decidint a l’hora d’omplir la butlleta de la sele.

Sigui com sigui, no espereu tenir-ho 100% clar, simplement perquè és impossible. El dubte sempre us acompanyarà i aquesta decisió que ara prendreu potser és la més important però no deixa de ser la primera de moltes que vindran “En què m’especialitzo? Faig un doctorat? Marxo un temps a l’estranger?”.
Com decidir-se és la qüestió. Potser el millor és preguntar-vos què us agrada més a partir de veure amb quines assignatures us sentiu més còmodes, què us resulta més fàcil d’estudiar…i a partir d’aquí anar eliminant opcions. No deixa de ser una decisió molt i molt personal.

Sigui com sigui, el fet que us agradi el que voleu estudiar és bàsic. No us deixeu enganyar pels típics comentaris “els que fan tal carrera es guanyen bé la vida” o “els d’aquesta carrera van molt buscats” simplement perquè el mercat laboral és dinàmic i perquè, ja que s’ha de treballar, què millor que fer-ho treballant del que t’apassiona?

Tot i intentar encertar-la a l’hora de triar, el risc d’equivocar-se hi és (i tant!). No tingueu por de deixar una carrera que no us agrada o que no és com havíeu pensat que seria, perquè al final és el mateix acabar la carrera amb 22 anys o amb 23, i segurament serà la millor decisió que podeu prendre.
D’altra banda, en carreres de ciències i sobretot en enginyeries el primer any de carrera no sol ser agradable perquè cal una base de matèries com física i càlcul (entre altres) necessària abans de poder assolir coneixements més especialitzats propis de cada carrera. Paciència i a no desanimar-se, que un cop passes primer la cosa millora!

Ara em referiré als futurs químics/enginyers químics (si és que n’hi ha algun que està llegint això):
Jo vaig escollir estudiar a l’IQS bàsicament per dos motius:
–    Laboratoris: a l’IQS som relativament pocs, de manera que tenim la possibilitat de fer tres hores de laboratori cada dia. Això és un gran avantatge ja que et permet arribar al final de la carrera amb una experiència pràctica important.
–    Borsa de treball: l’IQS està patrocinat per diverses empreses del sector i en teoria hauria de ser més fàcil per un graduat a IQS trobar-hi feina (això ja us ho diré d’aquí uns anys quan comenci a tirar currículums)
El gran inconvenient que té és el preu. La decisió és vostra, jo només us puc dir que no ho tenia gens clar, de fet ja estava matriculat a la UB i va ser una cosa d’última hora. M’alegra poder dir que crec que vaig encertar! Si decidiu venir contacteu amb mi i ens veiem al bar.

Dit això, suposo que ja deveu estar farts que tothom us parli la selectivitat. Només vull dir que la selectivitat és l’últim obstacle, un tràmit abans de poder estudiar allò que t’agrada. Seria una pena no arribar a la nota necessària per fer-ho, de manera que intenteu fer un últim (gran) esforç!

Finalment dir-vos que la vida universitària està molt i molt bé. És evident que s’ha d’estudiar i fer moltíssima feina, però d’altra banda descobreixes què és sortir un dijous i també passes moltes hores al bar (ara no us penseu que us animo a fer NOMÉS aquestes últimes coses, que no anirem bé).

Una abraçada i molta sort!!