Mireia Pesarrodona Roches

Aquest és un clar exemple d’una estudiant que no tenia les idees clares fins pràcticament omplir la llista de preferències per la selectivitat. Per aquells que us trobeu en un cas d’incertesa absoluta com el meu, el principal consell és: no us atabaleu, disfrutareu sigui l’opció que sigui. Sent sincera, em vaig decidir per biotecnologia per una conferència sobre clonació per una de les primeres biotecnologues graduades a la UAB en la que vam assistir els alumnes de biologia. N’estava tant segura que les meves opcions es van reduir a totes les universitats catalanes on s’impartia aquesta carrera, que aleshores eren: la UAB, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Vic. He de dir que no me’n penedeixo de res. Des del meu punt de vista, no es un problema no tenir clar el camí que voleu seguir sempre i quan el que escolliu us l’agafeu seriosament i amb motivació. ES UNA DESICIÓ MOLT IMPORTANT PER VOSALTRES AIXI QUE ES NORMAL TENIR DUBTES! Tenir-ho molt clar no significa estar escollint la millor opció.  Son dotzenes els casos de companys que han canviat de carrera al primer any i molts d’ells n’estaven segurs des del principi.  Poca es l’experiència que es té quan s’ha fet batxillerat fent difícil saber cap on anar; a hores d’ara tot i haver acabat la carrera no tinc clar cap on especialitzar-me! Per tant, la incertesa o el dubte és una cosa que sempre us acompanyarà.

Això sí, un dels principals problemes em els que em vaig trobar degut a la meva tardana decisió fou la nota de tall. Per entrar a biotecnologia, sobretot a la UAB, es requereix una de les notes de tall més elevades (8,6 al curs 07-08). Si et trobes a finals de batxillerat i la teva nota no arriba…és difícil fer-la pujar en poc temps. És per això que vaig anar a parar a Universitat de Lleida. Ràbia és el que vaig sentir quan van sortir els resultats de la selectivitat…no me n’havia fet la idea de viure fora de casa. Aquesta opinió, però, ha canviat: crec que és una de les millors experiències durant la universitat; que et fa madurar molt com a persona (sent sincers, de vegades també et fa desviar dels estudis).

Per aquells/es que esteu pensant en cursar biotecnologia, ara us comentaré algunes coses que no sempre et comenten a la fira de l’estudiant. És una carrera força nova (es va implantar per primer lloc a la UAB fa uns 13 anys) que abarca molts camps de coneixement però no s’especialitza en cap concretament fins el màster (és una carrera que requereix estudis de postgrau per obtenir un bon currículum). És a dir, durant la carrera estudiareu des de química fins a immunologia passant per informàtica, economia i física. Es requereixen tots aquest coneixements bàsics per qualsevol de les branques que té la biotecnologia. Doncs podríem definir la biotecnologia com aquella ciència que utilitza el material biològic amb fins humans com millorar la sanitat, el medi ambient, l’alimentació, etc. Perquè us feu una idea, trobem tres tipus principals de biotecnologia: biotecnologia vermella, biotecnologia verda i biotecnologia blanca.

• Biotecnologia vermella: és la que té mes èxit pels estudiant. És aquella que té aplicacions en el mon mèdic o sanitari. Podem trobar creació de fàrmacs, biosensors per diagnòstic de malalties, recerca de proteïnes diana en diverses malalties, cèl•lules mare i clonació.
• Biotecnologia verda: s’aplica en el mon agrícola. Parlem de transgènics, millora de plantacions agrícoles, estudi i tractament d’infeccions víriques de plantes, etc.
• Biotecnologia blanca: S’aplica en el món industrial. Utilització, estudi i millora d’enzims per la producció de diversos productes d’interès humà com cervesa, pa, embotits, detergents, paper; producció de biodiesel o bioetanol; etc.

Bàsicament la biotecnologia és una ciència que aporta els coneixements i les tècniques o mètodes que es requereixen en totes aquestes aplicacions; d’aquí el nom BIO-TECNOLOGIA, utilitza les eines que ens ofereix la natura per fins humans. Val a dir que és una carrera de ciències biològiques amb molt contingut en tècniques moleculars. La biotecnologia treballa bàsicament amb cèl•lules i microorganismes: els enzims, les proteïnes, els gens i les tècniques per maximitzar la utilització d’aquest components per diverses produccions.

Si us agrada la biologia, la genètica, la proteòmica i teniu ambicions per produir, aquesta és la vostra carrera. És difícil descriure la biotecnologia, de fet, fins que no vaig començar no ho vaig saber. Però s’ha de dir que és una ciència que està en expansió. Empreses biotecnològiques estan emergent cada dia més. Per tant, no és una carrera sense futur professional; ans el contrari, cada cop es demanen més biotecnòlegs doncs tenen coneixements de mols camps com biologia, química, medicina, etc. Els biotecnòlegs són els tècnics que saben treballar amb material biològic i obtenir-ne productes que són més cars, més difícils o impossibles d’obtenir a partir de mètodes tradicionals—un dels principals objectius d’una empresa.

Respecte les universitats que imparteixen biotecnologia, alguna informació us serà interessant. Hi ha petites diferències en el pla d’estudi de llicenciatura en biotecnologia en les diferents universitats catalanes. No són diferències molt grans però, si sabeu en quina branca de la biotecnologia us voleu especialitzar, potser us fa servei:

UAB –  Està més encarada a la biotecnologia sanitària
UdL – s’especialitza més en la biotecnologia verda
URV –  enfoquen la biotecnologia en un ambit més químic, biotecnologia blanca
UVic –  s’especialitzen en bioinformàtica…si la vostra nota de tall us permet entrar en alguna de les altres universitats, no escolliu voluntàriament la de Vic (apunt personal).

Segons tinc entès també l’han implantat a la universitat de Girona però no n’he sentit comentaris. Segurament recomanaria alguna de les altres només pel fet de que quan una universitat ofereix una carrera nova té menys experiència i recursos en el camp. Es fan molts canvis en els primers anys i les ofertes de pràctiques i recursos de la universitat pels alumnes són més escassos.

La universitat de valència com la UAB, són universitats on els alumnes surten molt ben preparats. Tot i així, puc dir de primera mà que a la universitat de Lleida hi ha molt bons professors, molt especialitzats i molt competents. A més, en ser una universitat més petita hi ha menys competència entre alumnes, cosa que dóna més oportunitats alhora de buscar feina a la universitat, d’anar d’Erasmus o fer pràctiques en el teu camp d’interès. El tracte amb els professors és més estret. Això és un gran avantatge!

Durant aquesta nova etapa que us espera s’aprenen mil coses…moltes d’elles, per molt que us donin consell o recomanacions, us sorprendran. No ho afronteu amb por! Sempre hi haurà algú que estarà ajudant-vos (encara que la responsabilitat cada cop és més vostra). Per qualsevol dubte, informació concreta o bàsica sobre tot el què s’ha dit i també del què no, podeu contactar al correu electrònic que he hi ha al final. S’intentarà resoldre dubtes professionals com també ajuda més concreta en el cas de la universitat de Lleida (contactes, residència..etc).