Bones !
Sóc el Roger Vinyoli i estic fent primer de grau en enginyeria en tecnologies industrials (l’antiga Enginyeria Industrial Superior) a la ETSEIAT (Escola Tècnica i Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa).
Ara, amb el pla de Bolonya, han dividit el títol superior de 5 anys en 4 anys de grau + 2 anys de màster. Crec que és important no generalitzar les enginyeries industrial, com fa bona part de la gent; ja que fins a l’aplicació pla de Bolonya gran part de les enginyeries tècniques (llavors, de 3 anys) es deien “Enginyeria Tècnica Industrial (Elèctrica, Electrònica, Mecànica, etc..)”; noms semblant al d’Enginyeria Industrial Superior.
Bé, fins aquí no hauré explicat res de nou a qui estigui mínimament informat del tema. A continuació, us explicaré la meva experiència personal una mica orientada a qui tingui pensat fer aquesta carrera:
Si us ha passat pel cap fer aquesta carrera, segurament ho haureu comentat a algú, i el més normal és que us hagin dit que és una carrera difícil. I sí, ho és. Si teniu pensat fer aquesta carrera, us recomano que tingueu una bona formació en matemàtiques, física, química i dibuix, ja que bona part del contingut d’aquestes assignatures de batxillerat el tornareu a veure al primer quadrimestre i encara en fareu més. Si heu passat el batxillerat amb dificultats no recomano que feu la carrera. Per posar un exemple, tota la matèria que he fet en 2 anys a matemàtiques l’he fet en un quadrimestre a l’assignatura de càlcul o me l’han donat per sabuda i n’he fet molta més de nova.
Generalitzant, es pot dir que, quan la carrera encara era de 5 anys, al primer any es feia ciència base (mates, física, etc …); al segon ciència base i alguna assignatura ja més d’aplicació de ciència en enginyeria; el tercer aplicació de ciència base i als dos últims anys realització de projectes. Ara continua més o menys igual.
Pel que fa a la nota de tall, no us enganyeu, que no sigui massa alta no vol dir que la carrera sigui fàcil. La nota de tall ve determinada per moltes altres assignatures que no són matemàtiques, dibuix, física i química; així que no garanteix una bona formació en aquestes matèries. La “selecció” s’encarreguen de fer-la ells mateixos a primer any de carrera, amb l’anomenada “fase selectiva”, segons la qual, si no aproves 2 assignatures al primer any, et fan fora. En cursos més avançats hi ha altres normatives de permanència, però ara no ve a to comentar-les.
Potser tot plegat us sembla molt “apocalíptic”, però si teniu una bona base de batxillerat i sou constants teniu bastant de guanyat. El problema del primer any és més la quantitat de feina que no pas la dificultat de conceptes. Conseqüentment, és més important que sigueu constants que no pas que sigueu molt intel·ligents. Per posar un exemple, sé d’una noia que és superdotada i està repetint bona part de les assignatures del primer quadrimestre.
El fet que sigui una carrera difícil, apart de tenir molts inconvenients, també té un avantatge: si suspens una assignatura del primer quadrimestre la pots tornar a cursar al segon quadrimestre, i vice-versa. Aquesta normativa només s’aplica a les carreres més difícils (enginyeria aeronàutica, industrial, ponts i camins, etc ..).
Si ja us heu matriculat us donaré un consell que crec que és molt important: mireu-vos bé els professors que us poden tocar i l’horari a l’hora d’inscriure-us.
Si voleu més informació i/o consells, contacteu amb mi 😉
Hola Roger,
Sóc de Sallent i he començat aquest any a fer aquest grau a Terrassa.
Com que ja tens experiència m’agradaria que em donessis consells sobre professors bons i professors que cal evitar al llarg del grau
Gràcies
Hola Roger, m’agradaria saber si em pots resoldre uns dubtes. Ara estic acabant batxillerat al Pius font i Quer de Manresa, i estic dubtant si l’any que ve faré enginyeria elèctrica o enginyeria en tecnologies industrials. El que em tira una mica enrere és el màster obligatori que has de fer en la industrial que realment no se per què serveix. Representa que fas la carrera industrial però si no fas el màster és com si no haguèssis fet res?
Per això penso que podria fer l’enginyeria elèctrica i ja tenir un títol habilitant i aleshores si es donés el cas, pensar en fer un màster.
Gràcies!
Hola Aleix,
El master no és obligatori després del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, conegut com a GRETI a l’escola d’enginyeria. Per altra banda, els estudiants d’aquest grau tenim preferència per a entrar-hi respecte els alumnes que venen d’altres carreres, antigament conegudes com a enginyeries tècniques. El procés d’admisió és molt senzil: de les places que s’oferten, entren automàticament els alumnes que venen del grau GRETI. Si sobren places, els alumnes que vulguien accedir-hi entraran per nota.
Poder fer GRETI sense el màster pots fer-ho, però, en la meva opinió, és una tonteria. Estaràs com a mínim quatre anys cursant una carrera d’un nivell clarament més alt que una tècnica de les de tota la vida però, en acabar, tindràs el mateix títol. Desconec si actualment a l’empresa privada es coneix i/o es valora la diferència entre fer una eng. tècnica de tota la vida o el grau d’una antiga superior.
En tot cas, apreta per al batxillerat i a la sele perquè mai saps on pots acabar!
Espero que t’hagi sigut d’ajuda!
Moltes gràcies! Ara entenc tot el tema dels màsters.
Com d’aqui poc són les portes obertes a veure si m’acabo de decidir.