Anna Morros Nuevo

Veterinària és, senzillament, vocacional. Segurament si algú de vosaltres vol fer veterinària no li calgui llegir això per acabar-se d’aclarir, perquè ja ho té claríssim, però de totes maneres explicaré la meva experiència. Bé, sortint del Pius, com us podeu imaginar, vas força preparat per afrontar el món acadèmic, o si més no per afrontar situacions acadèmicament complicades! Jo, com tothom, vaig entrar a la carrera força acollonida, només arribar et diuen que és una carrera que, a més de durar cinc anys, és de matins i de tardes, i que et passaràs els pròxims cinc, sis o set anys anant-hi vuit hores cada dia (bé, a partir del sisè ja no tantes, però més ens val, perquè hi ha a qui se li allarga molt la cosa!). La qüestió és que comences una mica atabalat no pares, et veus atrapat entre un munt d’apunts que, si més no en el meu cas, no s’aguanten per enlloc i, com si no n’hi hagués prou, t’omplen l’horari de pràctiques i més pràctiques. Les classes funcionen una mica diferent que a l’institut, però tots ens en podem fer una idea, ara bé, les pràctiques ja són una altra història perquè al principi semblen una barbaritat però al final resulta que és el pa de cada dia i sense elles no estaries fent veterinària. Això si, si sou aprensius (com és el meu cas) agafeu-vos-ho amb calma.
A primer també sents a dir que hi ha una festa mítica, l’Animalada, i t’expliquen tot un seguit de coses que s’hi fan (que m’estalviaré de dir, perquè sinó no em prendreu en serio) que, per dir-ho d’alguna manera, constituirà una part molt important de la vostra formació acadèmica!
Després arribes a segon. T’adones que has superat primer, que ningú a mort pel camí i que encara n’has sortit més ben parat del que esperaves, però alerta que tothom diu que segon és tant difícil!!! Bé, jo hi estic d’acord, però també l’he sobreviscut, així que no deu ser tant greu! A més, ja comences a conèixer millor a la gent (per força, perquè t’hi passes tot el dia).
Un cop superat segon, arriba tercer. Tercer és un curs més light, tot i que està farcit de casos i treballs, però és el curs ideal per a fer un Erasmus o per sortir de festa com no ho hagueu fet mai, a més, val la pena fer-ho perquè a quart la cosa ja canvia i agafa un aire més seriot. Però no només per això, sinó perquè a quart toca organitzar les festes de la facultat, per tant, s’ha d’estar ben informat.
En definitiva, a veterinària som com una gran família, és una facultat gran, però està apartada de la resta del campus i, a més, t’hi passes el dia sencer, així que, de ben segur, hi fareu grans amics per tota la vida. A més, ja us adverteixo ara als amants dels animals, que seran uns dels millors anys de la vostra vida, per més dur que pugui ser! Així que, no us desaniméssiu pas!!!
Aquest article s'ha publicat dins de Universitat i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *