En aquest apartat hi trobareu sempre un conte per pensar, reflexionar, somriure o senzillament deixar-se sorprendre. No hi trobareu cap explicació concreta. El seu significat queda a les mans de cada persona i pot canviar segons el moment de la seva vida. Personalment els considero un gran regal de les tradicions espirituals de tot el món. Aconsello assaborir-lo lentament. BON PROFIT!!!
I per començar un conte àrab:
Dos amics viatjaven pel desert i es van posar a discutir tan fort que l’un va donar una bufetada a l’altre. Enfadat i sense dir res, aquest va escriure a l’arena: “Avui el meu millor amic m’ha donat una bufetada”.
Van continuar el camí i van arribar a un oasi. Van decidir banyar-se i el que havia rebut la bufetada s’ofegava. L’amic el va salvar. Recuperat, va gravar, amb un punxó, en una pedra aquestes paraules: “Avui, el meu millor amic, m’ha salvat la vida”.
Estranyat l’amic li va preguntar: ”¿Perquè després de donar-te la bufetada, ho vas escriure a l’arena i ara ho fas en una pedra?” Li va respondre: “Quan un amic t’ofèn ho has d’escriure en l’arena, perquè el vent de l’oblit i del perdó ho esborri. Però, quan el teu amic et fa una cosa grandiosa ho has de gravar en pedra, en la memòria del cor, on cap vent ho pot esborrar”.