ELS JOCS OLÍMPICS A L’ANTIGA GRÈCIA

Els jocs olímpics van néixer a la ciutat d’ Olímpia amb un caràcter fortament religiós; es tractava d’uns festivals dedicats a la divinitat de Zeus. En aquests festivals es barrejava el caràcter sagrat amb proves esportives, música i literatura.

Els primers Jocs Olímpics dels que es tenen constància es van celebrar l’any 776 aC i des de llavors es van anar celebrant cada quatre anys fins el 394 dC, data en la qual l’emperador romà Teodosio va decidir suprimir-los pel seu caràcter pagà.

[youtube]https://youtu.be/oMjCqAAUVJU[/youtube]

Al començament, els Jocs Olímpics només duraven un dia i sempre coincidia amb la primera lluna plena després del solstici d’estiu. Amb el temps els jocs olímpics cada vegada rebien més participants de tots els racons de Grècia. Al segle IV aC els jocs duraven cinc dies.

Olympia Stadion

Un mes abans de la celebració dels Jocs Olímpics començava la treva olímpica (ekekhereiria) durant la qual es paralitzaven totes les guerres, tenint en compte que si es trencava la pau, no es podia tornar a participar.

En els jocs olímpics de l’antiga Grècia les modalitats esportives eren les següents:

– Pancracio: era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita.

– Lluita: molt semblant a la lluita greco-romana actual.

– Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles.

– Curses a peu: aquesta cursa es denominava “final de l’estadi” i consistia en donar una volta a un estadi de 192,27 metres. Un dels primers guanyadors d’aquesta cursa va ser un cuiner anomenat Corebos

–Curses amb carros

–Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves. Començava amb el salt de llargada; llançament de javalina, cursa a peu, llançament de disc i lluita.

– Música: també tenia un caràcter competitiu.

Els guanyadors del jocs rebien com a premi una corona (Cotinos) feta amb branques d’olivera. Posteriorment la corona d’olivera es va substituir per una de llorer. Com a curiositat dir, que la corona de llorer es va mantenir fins el 1960 que va ser quan es van introduir les medalles.

Els atletes guanyadors a l’antiga Grècia es convertien en herois fins al punt que aixecaven estàtues i composaven poemes en el seu honor. A més, estaven exempts de pagar impostos i vivien la resta de la seva vida sense haver de treballar.

Els atletes competien nus recoberts d’oli. No hi havia equips, cadascú competia a títol individual encara que representant a la seva ciutat. Només podien competir els homes lliures que no havien estat acusats de cap delicte. Les dones no podien participar ni com esportistes ni com espectadores.

 

 

Plànol general del conjunt de Delfos

Palestra [gimnàs de Pompeia]