L’Storytelling és una tècnica que te per objectiu presentar la informació com una narrativa interactiva. PowerPoint permet crear rutes de decisió, amb opcions i camins, quizzes i materials interactius que simulen la mítica sèrie de llibre-jocs «triar la teva aventura».

Les històries connecten emocionalment amb l’audiència, permeten crear itineraris personalitzats i augmenten la implicació i l’interès. Aquesta tècnica millora la motivació, l’aprenentatge i l’autonomia de l’audiència i permet adaptar el procés d’aprenentatge o l’efectivitat de la comunicació.

Planificació prèvia

• Fes un esborrany
  Abans de passar a PowerPoint, dissenya l’estructura: punts clau del contingut, nodes de decisió i finals possibles. Pots fer el guió en paper, OneNote o Word per tenir clar el flux narratiu.
• Recopila material gràfic
  «A consells per una bona presentació» hi ha una llista de vincles a portals on trobar i descarregar diferents materials de suport. Abans de començar a treballar amb PowerPoint és convenient haver fet una recerca de materials gràfics com ara il·lustracions, icones, imatges, tipografies, …

Creació de rutes de decisió

Per crear rutes de decisió cal fer us de formes o icones amb text a dins que facin la funció de botons. Un cop tenim els botons cal enllaçar-los amb la diapositiva corresponent perquè l’usuari avanci segons la seva elecció.

• Insereix formes o icones i afegeix-hi text per identificar les opcions.
• Selecciona la forma, usa l’opció d’enllaç per apuntar a la diapositiva desitjada. Enllaça a Un lloc dins del document o Diapositiva i selecciona el destí que correspongui.
• Revisa el flux perquè les rutes convergeixin correctament en resultats i retroaccions.

Nota: Amb aquest mètode pots crear arbres de decisió i itineraris personalitzats.

Quizzes i retroacció

Implementació de preguntes. Inserta preguntes com a diapositives amb opcions que enllacin a diapositives de “correcte” o “intenta’n una altra vegada”. D’aquesta manera obtenim retroacció immediata i opcions de repàs.

Ocultar diapositives. Perquè l’ordre natural de presentació no interfereixi amb la navegació, amaga les diapositives que només s’haurien de veure quan l’usuari fa clic en un botó. (clic dret sobre la diapositiva → “Ocultar diapositiva”). :contentReference[oaicite:4]{index=4}

Aplicacions didàctiques i recomanacions

• Ús com a repàs gamificat o material extra per alumnes que volen aprofundir.
• Propostes per a projectes: planteja un enigma (per exemple, un cas històric) i deixa que l’alumnat triï pistes i camins.
• Mantingues la navegació clara: marca sempre les opcions i proporciona retorn visual per encert/fracàs.

Storytelling a PowerPoint pot integrar-se en activitats d’avaluació, gamificació i reforç, aprofitant la flexibilitat de les diapositives enllaçades. :contentReference[oaicite:5]{index=5}

Estil i presentació

Consells pràctics. Sigues breu en pantalla, utilitza imatges com a elements narratius i evita sobrecarregar cada diapositiva. Dissenya una portada/introducció que contextualitzi la història i un mapa (diapositiva inicial amb enllaços) que serveixi de menú interactiu.

Aquest enfocament segueix l’estil pràctic i didàctic dels articles del bloc de referència, prioritzant exemples clars i passos ordenats per a l’ús docent. :contentReference[oaicite:6]{index=6}

::contentReference[oaicite:7]{index=7}

Quan compartim un document amb un contacte o un grup de contactes podem editar els rols amb que es comparteix aquest document

Rols de compartició a Gmail (Google Drive)

1. Visualització (Visualitzador):

• Permet que el receptor vegi el document, però no el pugui editar ni comentar.
• Ideal per compartir informació sense risc de modificació accidental.

2. Comentari (Comentador):

• Permet veure i afegir comentaris, però no editar el contingut del document.
• És útil per a la revisió de documents quan només es vol feedback sense canvis directes.

3. Edició (Editor):

• Permet editar el document completament.
• Ideal per a col·laboracions en què es necessita que altres puguin fer canvis directes en el contingut.

Rols de compartició a Outlook (OneDrive)

1. Veure (Visualització):

• El receptor només pot veure el document però no fer-hi cap modificació.
• Indicat per compartir arxius de consulta o per a lectura.

2. Editar (Edició):

• Permet editar el contingut del document.
• Dissenyat per a col·laboracions completes, on els altres poden fer canvis directament.

3. Compartició avançada (Compartició amb permisos individuals):

• En OneDrive i SharePoint, pots compartir amb diferents nivells d’accés (visualització o edició) segons les persones.
• També pots limitar les opcions, com ara desactivar la descàrrega o establir dates de caducitat per a l’accés al document.

Diferències generals

• Google Drive es centra més en rols senzills de visualització, comentari i edició, sovint utilitzats en entorns d’educació i col·laboració creativa.
• OneDrive, especialment en entorns empresarials, permet una personalització més detallada dels permisos, amb opcions per limitar la descàrrega i establir accessos temporals, fent-lo ideal per a documents sensibles.

Ambdós serveis faciliten la col·laboració en documents, adaptant-se a diferents nivells de seguretat i necessitats de col·laboració.

Etiquetes de contacte a Gmail

Les etiquetes de contacte a Gmail permeten organitzar i agrupar contactes en categories personalitzades (com “Clients”, “Equips de treball”, etc.). Aquesta funcionalitat facilita la cerca ràpida de contactes específics i permet enviar correus massius de manera més senzilla, només seleccionant una etiqueta en comptes d’entrar cada adreça manualment. Això és útil per a gestionar contactes en funció de projectes, equips o relacions empresarials.

Grups de Outlook

Els grups de Outlook, d’altra banda, són espais col·laboratius per equips o projectes dins d’Outlook i Microsoft 365. Permeten als membres compartir correus, calendaris, arxius i notes en un entorn conjunt, de manera que tothom tingui accés a la informació i els recursos necessaris en un mateix espai. Això facilita la comunicació i la coordinació dins d’equips i projectes, millorant la col·laboració i la productivitat.

Com editar la signatura a Gmail

• Obre Gmail en el navegador i fes clic a la icona de Configuració (normalment representada per una roda dentada a la cantonada superior dreta).
• Selecciona Mostra tota la configuració.
• A la pestanya General, baixa fins a l’apartat Signatura.
• Fes clic a Crea una nova per afegir una nova signatura, o selecciona una signatura existent per editar-la.
• Escriu o edita el text de la teva signatura en l’editor (pots afegir text, enllaços, imatges, etc.).
• A Configuració per defecte de signatura, escull si vols que la signatura s’apliqui per a nous correus o respostes.
• Després de fer els canvis, baixa fins al final de la pàgina i fes clic a Desa els canvis.

Com editar la signatura a Outlook

• Obre Outlook i selecciona Fitxer < Opcions.
• A la finestra de Opcions d’Outlook, selecciona la secció Correu.
• Fes clic a Signatures… sota l’apartat Escriu missatges.
• A la finestra de Signatures i plantilles, selecciona Nova per crear una nova signatura o selecciona una signatura existent per editar-la.
• Escriu o modifica el text a l’editor (amb opcions per afegir text, enllaços, imatges, etc.).
• A Selecciona la signatura per defecte, tria si vols aplicar-la a nous missatges o respostes.
• Quan hagis acabat, fes clic a D’acord per desar els canvis.

Signatura en català per a un correu electrònic professional

Nom Cognoms
Posició o càrrec | Empresa o Institució
Departament (si s’escau)
Telèfon: +34 123 456 789
Correu electrònic: nom.cognoms@empresa.com
Lloc web: www.empresa.com

Adreça física de l’empresa (si és rellevant)
Carrer Exemple, 12, 08001 Barcelona, Espanya

També podries afegir una línia opcional per a la protecció de dades, com ara:

Aquest correu electrònic i qualsevol document adjunt són confidencials i dirigits exclusivament al destinatari. Si heu rebut aquest correu per error, si us plau, notifiqueu-ho i elimineu-lo immediatament.

Aquest estil manté una imatge professional, amb les dades de contacte i, si escau, la informació legal.

El programari lliure permet accés i la modificació del codi font, amb llicències com la llicència GPL (General Public License). En canvi, el programari privatiu restringeix l’accés al codi amb llicències propietàries (copyright). El programari gratuït és lliure de cost, però pot ser privatiu o lliure. Anem a veure-ho en resumidament i per separat:

Programari lliure (Open source)

El programari lliure és aquell que respecta la llibertat dels usuaris per executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, modificar-lo i millorar-lo. El concepte clau del programari lliure la llibertat que ofereix als usuaris:

• La llibertat d’executar el programa com vulguis, per qualsevol propòsit.
• La llibertat d’estudiar com funciona el programa i modificar-lo per adaptar-lo a les teves necessitats. Això implica que el codi font ha d’estar disponible.
• La llibertat de redistribuir còpies del programa per ajudar els altres.
• La llibertat de millorar el programa i distribuir aquestes millores al públic perquè tota la comunitat es beneficiï.

Programari privatiu

El programari privatiu no proporciona aquestes llibertats. El control sobre el programari està en mans del seu desenvolupador o empresa, i els usuaris només tenen el dret d’utilitzar-lo sota condicions específiques, sense poder veure ni modificar el codi font.

Programari gratuït (Freeware)

El programari gratuït es refereix al programari que es pot obtenir i utilitzar sense cap cost econòmic. No obstant, el fet que sigui gratuït no implica necessàriament que sigui lliure. Un programa pot ser gratuït i privatiu, la qual cosa significa que l’usuari no té accés al codi font ni el dret de modificar-lo o redistribuir-lo.

«Tot el programari lliure és gratuït però no tot el programari gratuït és lliure»

Què és una ponència?

Una ponència és una exposició oral detallada sobre un tema específic, sovint en un context acadèmic o professional. En canvi, una presentació és una exposició més general, breu i destinada a un públic més ampli. La presentació comercial d’un nou Iphone no té res a veure amb un ponència sobre el desenvolupament d’alguna de les seves funcionalitats dins l’entorn d’Apple Park.

Una presentació també s’associa al recurs visual que acompanya el discurs del ponent, ja sigui un document Power Point, de Visme, Prezi, Keynote, Slides, Slidebean, Zoho Show, Google Slides, Canva, Beautiful.ai, o Microsoft Sway

A continuació reuneixo uns quants consells per fer una bona ponència.

1. Estructura

Introducció: Comença amb una introducció atractiva que capti l’atenció del públic. Presenta el tema i estableix la importància de la teva ponència. Defineix els objectius i el que esperes que el públic aprengui.

Desenvolupament: Desenvolupa el teu argument principal amb les dades, les estadístiques i els exemples més rellevants i destacables del treball. És important mantenir una estructura clara, amb punts clau i transicions i discursos lligats i justificats. Fes servir recursos visuals si són necessaris per reforçar els teu discurs.

Conclusió: Finalitza amb una conclusió forta que resumeixi els punts principals i reafirmi el missatge central de la teva ponència. Proporciona una crida a l’acció: incorpora una reflexió final que motivi el públic a pensar o actuar sobre el tema presentat.
Recorda respectar el límit de temps assignat i assajar prèviament per assegurar que la teva presentació sigui fluïda i ben rebuda.

Consells per una bona presentació

Webgrafia

• padcelona

Què és l’encaminament estàtic?

L’encaminament estàtic és com una guia que ajuda als paquets de dades a trobar el seu camí a través d’una xarxa d’ordinadors.

Exemple:

És com si planegéssim una ruta per a un viatge i la seguissin sempre, sense importar les condicions del trànsit. En l’encaminament estàtic, configurem manualment aquesta ruta a cada ordinador de la xarxa, dient-li per on ha d’enviar els paquets per arribar al seu destí.

Per què ens servirà l’encaminament estàtic?

Ens serà útil per a xarxes senzilles o petites, on sabem exactament com ha de ser la ruta i no canvia gaire sovint. Però, en xarxes més grans o complicades, podria ser millor deixar que els ordinadors de la xarxa escullin la millor ruta automàticament, en funció de les condicions de la xarxa. És com deixar que el GPS triï la millor ruta per al nostre viatge.

Avantatges de l’encaminament estàtic:

Desavantatges de l’encaminament estàtic:

Propietats importants sobre l’encaminament estàtic:

Exemple pràctic fet en Packet Tracer:

1. En aquest exemple farem servir 3 ordinadors, 1 switch, un router, la IP serà 190.4.10.0 amb la subxarxa de 255.255.255.0



2. Es connecten amb cable copper straight-Through i obrim el roter per ficar la ip, hi ha dues opcions la manera ràpida i la llarga.

Manera curta

Entrem al router i accedim a la ranura on em connectat el cable al router i entrem la ip.

Entrem a l’ordinador i anem a la pestanya desktop, obrim ip configuration i hi posem la ip.

Comprovem amb la carta si podem fer ping.

Manera llaga

Pas 1: Accedir a la configuració del router:

Pas 2: Identifica el destí i el següent salt:

Pas 3: Entra en el mode de configuració:

Pas 4: Entra en el mode de configuració:

Pas 5: Verifica la configuració:

Pas 6: Desa la configuració

Pas 7: Repeteix si cal:

Crear una taula:

• A la pestanya “Fitxer“, seleccioneu “Nou” i després “Base de dades en blanc” per crear una nova base de dades o obre una base de dades existent on vulgueu afegir la taula.

• Quan estiguis a la teva base de dades, vés a la pestanya “Crear“.Feu clic a “Taula de disseny“. Això obrirà una finestra nova on pots dissenyar la teva taula.

• A la taula de disseny, veureu columnes per a “Nom del camp“, “Tipus de dades” i “Descripció“. A la columna “Nom del camp“, escriu el nom del teu primer camp.

• A la columna “Tipus de dades“, seleccioneu el tipus de dades que voleu per a aquest camp. Per exemple, text, número, data/hora, etc.

• Quan hagis acabat de dissenyar la teva taula, guarda fent clic a la icona de disquet o seleccionant “Guardar” al menú “Fitxer“. Et demanarà que donis un nom a la teva taula. Escriu un nom descriptiu i fes clic a “D’acord“.

I ja tindras una taula creada.

Microsoft Access és una applicacio infromatica  de gestió de bases de dades, utilitza els conceptes de bases de dades relacionals i es poden manejar per mitjà de consultes i informes.(No confondre amb l’excel) Access és més adequat per a la gestió de bases de dades complexes i la creació de sistemes de bases de dades personalitzades.

ARRENCAR MICROSOFT ACCES

Obrir una base de dades:

• Quan obriu el Microsoft Access, veureu l’opció d’obrir una base de dades existent o crear-ne una de nova.
  Per crear una nova base de dades, feu clic a “Nova base de dades“. Se us demanarà que escolliu una ubicació i un nom per a la vostra base de dades.
  Si ja tens una base de dades existent, pots fer clic a “Obrir” i després seleccionar la base de dades que vols obrir des del teu ordinador.

Desar la teva feina:

• Un cop hagis creat o obert una base de dades i hagis realitzat canvis, és important desar la teva feina regularment.Per desar la teva base de dades, pots fer clic a la icona de “Guardar” a la barra d’eines (semblant a un disquet) o seleccionar “Guardar” al menú “Fitxer“.
  Se us demanarà que escolliu una ubicació i un nom per a la vostra base de dades. Després de seleccionar la ubicació i el nom, feu clic a Desa.

Desar objectes dins de la base de dades:

• Dins la teva base de dades, també pots desar objectes individuals, com ara taules, consultes, formularis i informes.Per desar un objecte, com una taula, feu clic amb el botó dret del ratolí sobre l’objecte al panell de navegació i seleccioneu “Desa” o “Desa com“. Se us demanarà que introduïu un nom per a l’objecte i feu clic a “D’acord“.

Cinta d’opcions:

• Similar a altres aplicacions del Microsoft Office , l’Access  compta amb la cinta d’opcions. Aquesta barra d’eines conté fitxes (com Fitxer, Inici, Crea, etc.), que agrupen ordres i eines relacionades. Pots trobar opcions per crear i gestionar objectes de base de dades.