Per tal de formatar el text i els paràgrafs d’un document podem accedir a tots els paràmetres des de la pestanya Inici.
Quan parlem de format de font ens referim triar el tipus de lletra, la mida, el pes, etc. Des de la pestanya Inici > Font podem tocar paràmetres com les negretes, la cursiva, el subratllat, el superíndex i el subíndex. Si entrem a les opcions avançades podrem modificar, també, aspectes de presentació com el tipus de subratllat, les versaletes,
Els ordinadors treballen més del que normalment ens imaginem. Estan constantment executant ordres, donant prioritat a les tasques i distribuint la memòria. No obstant això, amb el temps poden donar-se errors en el disc dur perquè les dades es desorganitzen i les referències es tornen obsoletes.
Aquests petits problemes s’acumulen i fan que el sistema operatiu es torni més lent, que les errades del sistema i del programari s’esdevinguin amb més freqüència i que engegar i apagar l’ordinador comporti més temps del que és habitual.
Per evitar aquestes errades i aquest alentiment és interessant fer un diagnòstic periòdic que ens permeti analitzar diferents paràmetres quan al maquinari i al programari. Els mateixos sistemes operatius incorporen eines de diagnòstic i monitorització que ens permeten identificar alguns d’aquests problemes per tal de posar-hi remei.
També existeixen eines alternatives de monitorització o benchmarking. Algunes gratuïtes (com ara Speccy o novabench) i algunes d’altres de pagament que, a més a més, inclouen aplicacions de manteniment.
| Activitats |
|
El manteniment de l’ordinador és el conjunt de tasques que hem de dur a terme de tant en tant, bé sigui per corregir errors existents a l’ordinador o per simple prevenció dels mateixos. Poden estar relacionades amb els elements de hardware o amb els de software. En qualsevol cas, cal tenir uns coneixements mínims d’aquests dos nivells dels sistemes informàtics.
Algunes de les tasques de manteniment que es poden dur a terme són les següents: el diagnòstic, la neteja del maquinari, el manteniment de programari i la desfragmentació o optimització del disc/s.
L’element humà està format per usuaris, que poden ser directes o indirectes. Els usuaris directes són els que interaccionen amb el sistema (que han de disposar d’uns coneixements informàtics bàsics i un bon domini de l’aplicació informàtica que utilitzen, ja que entren i reben dades), i els usuaris indirectes són els que es beneficien dels resultats.
A part de l’usuari podem distingir el personal informàtic, que són totes aquelles persones que intervenen en la direcció, el disseny, la creació, la implantació i el manteniment dels equips i aplicacions informàtiques. Són els directors, analistes, programadors, operadors, …
Les tasques ofimàtiques acostumen a incloure a usuaris directes en un entorn empresarial. La complexitat de l’empresa fa indispensable disposar d’una organització eficaç que permeti una gestió correcta de tasques molt variades. Unes tasques que impliquen una correcta organització i que, en funció de les dimensions de l’empresa, estan dividies en departaments.
| Activitats |
|
El tractament de la informació és el conjunt d’operacions d’entrada, processament, sortida i distribució de les dades. Perquè aquestes operacions puguin dur-se a terme comptem amb els sistemes informàtics.
Un sistema informàtic és un conjunt de parts o recursos formats pel maquinari, programari i les persones que el fan servir, que es relacionen entre si per emmagatzemar i processar informació amb un objectiu en comú.
El primer dels elements, el hardware o maquinari, és l’estructura física d’un sistema informàtic. Esta composat pel conjunt d’elements mecànics i electrònics i consta de dues àrees diferenciades. La unitat central de procés i els perifèrics, o unitats d’intercanvi d’informació.
És la part més important d’un sistema informàtic. La que coordina, dirigeix i executa tots els processos.
El microprocessador és el cervell de l’ordinador. Dirigeix i ordena les tasques a realitzar, ja siguin interpretacions lògiques o operacions aritmètiques…
La Placa Mare o placa base és el dispositiu sobre el qual es munten els diferents elements que es troben a l’interior de la CPU. Les seves funcions són les de l’anclatge dels diferents elements principals (microprocessador, RAM, registres …) i la comunicació i les connexions (busos) per a perifèrics externs com poden ser teclats, ratolins o el monitor.
Registres
Els registres de la CPU fan referència a una memòria de gran velocitat i poca capacitat, integrada en el microprocessador que permet guardar dades transitoriament i accedir a valors molt utilitzats que generalment són operacions matemàtiques.
Els circuits i connexions que podem trobar-hi sobre qualsevol placa base és el que denominem chipset. Alguns models de plaques disposen de targeta gràfica o de so integrades.
Memòria RAM
La memòria d’un PC funciona de manera jeràrquica. A l’extrem més llunyà es troba el disc dur (HDD o SSD). En aquest s’emmagatzemen els programes i les dades.
Però els discos duros són massa lents per estar accedint a ells contínuament. És per això que existeix la memòria RAM. En ella es guarden els programes i dades mentre s’executen, però al apagar el PC aquesta memòria s’elimina. És una memòria volàtil i no es pot utilitzar per emmagatzemar informació de forma permanent. Aquesta memòria és milers de vegades més ràpida que qualsevol disc dur, encara que també té molta menys capacitat.
Disc Dur
La seva funcionalitat és la d’emmagatzemar les dades quan l’equip no està connectat a l’electricitat. Les seves principals característiques a tenir en compte són la velocitat i la capacitat d’emmagatzemament.
La darrera novetat en relació a aquest element són els discs durs d’estat sòlid (SSD). Al no tenir parts mòbils i estar compostos de memòria d’estat sòlid no tenen els inconvenient que si tenen els discos duros normals (HDD) com poden ser el soroll, la resistència als cops i la lentitud d’accés a les dades. L’únic problema dels disc durs d’estat sòlid és que tenen un preu força més elevat.
Els perifèrics són elements de l’ordinador que es troben fora de la unitat central de procés i que ens serveix per entrar o recollir informació de l’ordinador.
| Activitats |
|
El software o programari és el conjunt d’instruccions i procediments que transformen la informació perquè l’ordinador la pugui fer servir i la retorni convertida en dades útils per a l’usuari. Moltes vegades, el terme és usat per contraposició a maquinari. S’usa el primer per a descriure la part lògica d’un sistema informàtic i el segon, per descriure la part física. A diferència del maquinari, el programari “no es pot tocar”
L’ordinador només és capaç d’entendre i manejar llenguatge binari, també anomenat llenguatge màquina. En un segon nivell també ens trobem amb el llenguatge d’assembladors, que utilitzen un codi simbòlic que tradueix el llenguatge màquina i més proper a l’humà. Finalment trobem els llenguatges d’alt nivell molt més còmodes per a programadors (Pascal, Basic, C, C++, Cobol, Delphi, Visual Basic, …).
Les Aplicacions ofimàtiques són el programari usat per crear, col·leccionar, emmagatzemar, manipular i transmetre digitalment la informació necessària en una oficina per realitzar tasques i assolir objectius bàsics. Les activitats bàsiques d’un sistema ofimàtic comprenen l’emmagatzematge de dades en brut, la seva transferència electrònica i la gestió d’informació electrònica relativa al negoci. Parlem de processadors de text, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, programes de gestió econòmica, paquets integrats, …
Una Llicència de software és el permís que concedeix l’autor d’un programa perquè els usuaris el puguin usar fixant les restriccions que consideri convenient. És l’autor qui determina els termes d’us, la modificació o la redistribució de la seva obra. Els tipus de llicència més habituals són:
| Activitats |
|