L’encaminament estàtic


Què és l’encaminament estàtic?

L’encaminament estàtic és com una guia que ajuda als paquets de dades a trobar el seu camí a través d’una xarxa d’ordinadors.

Exemple:

És com si planegéssim una ruta per a un viatge i la seguissin sempre, sense importar les condicions del trànsit. En l’encaminament estàtic, configurem manualment aquesta ruta a cada ordinador de la xarxa, dient-li per on ha d’enviar els paquets per arribar al seu destí.

Per què ens servirà l’encaminament estàtic?

Ens serà útil per a xarxes senzilles o petites, on sabem exactament com ha de ser la ruta i no canvia gaire sovint. Però, en xarxes més grans o complicades, podria ser millor deixar que els ordinadors de la xarxa escullin la millor ruta automàticament, en funció de les condicions de la xarxa. És com deixar que el GPS triï la millor ruta per al nostre viatge.

Avantatges de l’encaminament estàtic:
  • El processament de la CPU és mínim.
  • Es redueix notablement el tràfic de la xarxa en eliminar l’intercanvi de missatges de protocol dinàmic.
  • Generalment les rutes són més eficients.
  • És més fàcil de comprendre per a l’administrador.
  • És fàcil de configurar.
  • Desavantatges de l’encaminament estàtic:
  • La configuració i el manteniment són continus.
  • La configuració és propensa a errors, especialment en xarxes extenses.
  • Es requereix la intervenció de l’administrador per mantenir la informació canviant de rutes.
  • No s’adapta bé amb les xarxes en creixement, el manteniment es torna cada vegada més complexe.
  • Requereix un coneixement complet de tota la xarxa per a una correcta implementació.
  • Propietats importants sobre l’encaminament estàtic:

  • La simplicitat → És fàcil d’entendre i configurar.
  • Control → Té alt control sobre les dirigeixen les dades de xarxes.Proporciona un alt grau de control sobre com es redirigeixen les dades a la xarxa, ja que les rutes es defineixen explícitament per l’administrador de xarxa.
  • Estabilitat → Les rutes estàtiques son previsibles i estables.
  • Baix consum de recursos → Requeriment mínim de la CPU.
  • Menys Sobrecàrrega de Xarxa → L’encaminament estàtic resulta en una menor sobrecàrrega i un millor rendiment.
  • Exemple pràctic fet en Packet Tracer:
    1. En aquest exemple farem servir 3 ordinadors, 1 switch, un router, la IP serà 190.4.10.0 amb la subxarxa de 255.255.255.0
    2. Es connecten amb cable copper straight-Through i obrim el roter per ficar la ip, hi ha dues opcions la manera ràpida i la llarga.
    Manera curta

    Entrem al router i accedim a la ranura on em connectat el cable al router i entrem la ip.

    Entrem a l’ordinador i anem a la pestanya desktop, obrim ip configuration i hi posem la ip.

    Comprovem amb la carta si podem fer ping.

    Manera llaga

    Pas 1: Accedir a la configuració del router:

  • Obre Cisco Packet Tracer i selecciona el teu router.
  • Fes doble clic al router per obrir la seva interfície de línia de comandes (CLI).
  • Pas 2: Identifica el destí i el següent salt:

  • Coneix la xarxa a la qual vols arribar i el següent router o interfície.
  • Pas 3: Entra en el mode de configuració:

  • Escriu enable i després configure terminal a la CLI per entrar en el mode de configuració.
  • Pas 4: Entra en el mode de configuració:

  • Utilitza la comanda `ip router destinació màscara de subxarxa següent salt`.
  • Exemple: ip route 192.168.2.0 255.255.255.0 10.0.0.2.
  • Pas 5: Verifica la configuració:

  • Escriu show ip route per veure si la ruta s’ha afegit correctament.
  • Pas 6: Desa la configuració

  • Surts del mode de configuració amb exit.
  • Desa amb write memory.
  • Pas 7: Repeteix si cal:

  • Configura més rutes si és necessari, seguint els mateixos passos.