El CinemaScope és un sistema de filmació que utilitza una sèrie de lents anamòrfiques per rodar pel·lícules amb un format de pantalla ampli i projeccions a pantalla panoràmica. La primera pel·lícula amb CinemaScope va ser La túnica sagrada a l’any 1953. Intenta que la funció religiosa predomini sobre el merament sensacional, el ritme d’aquest és molt pausat i no és per intentar consolidar el missatge espiritual sinó també per el poc costum del nou format de la pantalla. Els directius de Century-Fox aprofitant el “boom” que va generar això van preparar ràpid una seqüela, Demetrius i los gladiadores, la que anuncia alguns motius que seran explotats en els anys durant el pèplum ( gladiadors, emperadrius vicioses, cristianes en perill, conflictes polítics esquematitzats…).
Pel següent cinemascope, Sinuhé el egipcio (1954) Fox va abandonar la Roma dels Cèsars per retrocedir en el temps. Davant l’èxit de Fox amb el cinemascope, altres cadenes majors de Hollywood es van inscriure a la innovació de la pantalla amb productes vistosos adscrits a diversos gèneres. La Warner va oferir 3 adaptacions: El cáliz de plata de Victor Saville 1954, Tierra de faraones de Howard Hawks al 1955 i Helena de troya de Robert Wise al 1956.
Una de les productores més importants ( la Paramount ) no es va sumar al CinemaScope i va preferir invertir en un procés propi anomenat Vista Vision. La pel·lícula més important d’aquesta cadena va ser la de Los Diez Mandamientos al 1956 de Cecil B. DeMille. Aquesta pel·lícula va ser la millor de la seva carrera però desgraciadament va morir tres anys més tard. A aquest home el van acollir a tot el món de la televisió i el DVD gràcies a la pel·lícula de Los Diez Mandamientos. Aquesta és una síntesi dels quaranta anys d’experiència de l’autor, de la seva idea del que és el cinema i del seu coneixement del públic (un espectacle pels ulls i les orelles) .