Després d’esprémer els còmics i revistes de pel·lícules dels anys 80, Hollywood va invocar als déus de l’olimp i herois grecs per seduir les audiències amb una mitologia que, ademés de ser èpica, ha demostrat ser rentable. L’estrena de Furia de titanes i Percy Jackson i el ladrón del rayo van recaudar 340 milions de dòlars en tot el món al aterrar a les grans pantalles i van ser només un anticipi de les noves adaptacions clàssiques hel·lèniques que estan per venir.
“Hèrcules i el reino perdido”(1994)
Un home li demana ajuda a l’heroi per a recuperar Troia, que ha estat envaïda pels exèrcits de Hera. La ciutat està perduda i una vegada més necessitarà la intervenció de Zeus. Hèrcules està decidit a lluitar per a retornar la ciutat als seus habitants.
“La furia del coloso”(1985)
Els déus estan lluitant entre si. Les seves tiranies i els seus mals enteniments han portat anys de dolorosa turbulència. Quan apareix imminent una treva, Hera, la dona de Zeus, li roba els seus llampecs i els escampa per la terra.
Els presumptuosos homes als quals ella confia els llampecs, es tornen malvats. El menyspreu que Hera sent cap a l’home és tan fort, que fa que torni a la vida el temut Rei Minos i li retorna el seu tron a l’illa de Creta. Zeus, una vegada més, mana a Hèrcules a la Terra per a lluitar contra aquests homes i per a retornar els llampecs al seu apropiat lloc en els cels.
Com podem observar amb la sinopsis d’aquestes dues pel·lícules, Hollywood canvía i altera la mitologia grega, inventa o modifica els mites per crear pel·lícules més taquilleres i efectivament ho aconsegueix i obté molt d’èxit.