Una font arqueològica és la font de dades que serveix per reconstruir la història fins i tot en períodes o llocs en què no hi ha fonts documentades o escrites per fer-ho, i les fonts arqueològiques són les que reconstrueixen la cultura material, que és l’objectiu de l’estudi de l’arqueologia.
La mitologia estava molt present en l’antiga Grècia i per tant hi havia multitud de relats mítics, però només s’ha pogut conservar un d’ells, la Biblioteca mitològica de Pseudo-Apolodoro.
Aquesta obra intenta reconciliar les històries contradictòries dels poetes i proporciona un gran resum de la mitologia tradicional grega i les llegendes heroiques. Com a font primària per als mites grecs, com a obra de referència i com a indici de com els mateixos escriptors grecs antics veien les seves tradicions mítiques, la Biblioteca és indispensable per a qualsevol que tingui interès per la mitologia clàssica.
Un altre llibre molt important del món grec és la Teogonia (Origen dels déus) fet per Hesíode, un contemporani d’Homer. És el relat més complet dels primers mites grecs, tractant de la creació del món, l’origen dels déus, els Titans i els Gegants, inclòs elaborades genealogies, relats populars i mites etiològics. L’obra està construïda a partir de gèneres poètics preexistents que fins al moment havien format part de la tradició oral a Grècia: cosmogonies, teogonies, genealogies, catàlegs i mites de successió. Els tres primers gèneres poden aparèixer fosos, vertebren l’obra i estan ordenats amb un criteri aproximadament cronològic. Els mites de successió, tot i que poden ser considerats com digressions dins dels blocs genealògics, li donen sentit a tota l’obra. El poeta dóna consell sobre la millor manera de triomfar en un món perillós, tornat encara més perillós pels seus déus.
Entre les fonts literàries més antigues estan els dos poemes èpics d’Homer, la Ilíada i l’Odissea. També hi ha poemes menors, però no es conserven gaire bé.
Hi ha historiadors que anaven per tota Grècia per recopilar tots els mites i llegendes possibles, donant sovint versions alternatives poc conegudes.
Els grecs utilitzaven els mites com arguments per les seves obres literàries, per decorar les seves ciutats, llars i objectes quotidians, també per les seves pintures, escultures i diferents obres artístiques. Gracies a aquest fet podem fer-nos una idea de com els pobles veien als déus i de quina manera podien influir-los en les seves vides.
La ceràmica era un dels materials on més desenvolupaven el seu art encara que el seu propòsit no era el de ser un element decoratiu, sinó fer diferents objectes per diferents utilitats com emmagatzemar o servir el vi.
Una altra forma de representar i donar pas a l’art és l’escultura. Els grecs van desenvolupar el sistema 3D molt bé i així feien les seves escultures. Aquestes escultures podien ser de 
diferents materials com fusta, pedra, metall, etc, però la que més s’utilitzava era el marbre. A causa dels seus materials moltes vegades si es necessitava aquest material el que es feia era reutilitzar les escultures i per això no tenim moltes escultures en l’actualitat, però per sort el romans van fer còpies de les originals. Amb aquestes escultures el que representaven majoritàriament era el cos humà, sobretot representaven als herois, divinitats i mortals (Igual que en la seva arquitectura, els grecs van valorar especialment la proporció, l’equilibri i l’ideal de bellesa). Les escultures a part de representar a tot l’anterior dit servien per a tres coses: element de culte a les divinitats, element de decoració de les ciutats i com a element de decoració en casa de rics.
Una altra manera de decorar i representar les seves històries era la pintura, però no pintures en llenços, sinó pintures en les parets per decorar cases o monuments. Per pintar les parets el que feien era una tècnica anomenada pintura al fresc, consistia a aplicar pintura sobre una capa de guix encara fresca. Aquests murs eren fàcils de destruir per incendis, terratrèmols o el pas del temps i per això s’ha perdut la majoria d’aquestes pintures. Moltes de les pintures que hem aconseguit recuperar es graciés al fet que la ciutat de Pompeià va ser enterrada sota la lava.
Heinrich Schliemann i Arthur Evans van ser els arqueòlegs que van descobrir diferents civilitzacions antigues de la Grècia com la civilització micènica (1600-1200 a. C.) o la civilització minoica (primera civilització europea de l’Edat de Coure i de Bronze aparegut a l’illa de Creta). Aquests descobriments van proporcionar explicacions i respostes a moltes preguntes sobre la mitologia grega amb diferents evidències com les escriptures anomenades Línia A i Línia B, diferents pintures i unes tombes on una d’elles era la del llegendari rei Agamèmnon.
Desafortunadament, l’evidència sobre mites i rituals en els jaciments micènics i minuciós és completament monumental, ja que les inscripcions en lineal B van ser usades principalment per registrar inventaris, si bé els noms de déus i herois han estat dubtosament revelats.
Les pintures i diferents dissenys geomètrics que es van descobrir representaven escenes de l’època troiana. Aquestes pintures i representacions van donar explicació a diferents mites que no tenien sentit fins a l’hora perquè no hi havia fonts que recollissin aquesta informació.
