La paraula mite prové del grec “mythos” que vol dir “paraula, conte, notícia, faula“. En una societat com la de l’Antiga Grècia era necessari donar respostes a preguntes com l’origen de l’home, l’origen de la terra, dels animals… Fins aleshores, la gent només havia trobat resposta a les seves preguntes en algunes religions. Aquestes explicacions es van transmetre de generació en generació a través dels mites.
Així doncs, els mites expliquen, justifiquen o desenvolupen l’origen, raó de ser i causa d’algun aspecte de la vida social o individual, busquen donar una explicació a un fet o fenomen de la vida. Són protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o altres personatges fantàstics, per exemple el mite grec que narra com es va originar el món del Caos, o el Gènesi, mite de la bíblia que comenta el naixement de la dona de la costella d’un home.
El caràcter oral dels mites fa que hi hagi versions diferents d’un mateix mite, ja que són històries que és transmetien de generacions en generacions i què eren creades per grups de persones o autors anònims, que expressaven la ideologia del poble que els havia creat.
La paraula mitologia (mythologia) està composta de dues paraules d’origen grec: per una banda mythos (μῦθος) que significa aproximadament ‘relat’ i per l’altra logos (λόγος), paraula que presenta una gran diversitat de significats: raonament, expressió, pensament, ciència… 
Podem entendre la mitologia com aquell conjunt de mites que expressen la ideologia d’un col·lectiu, del poble que els ha creat. Gràcies a aquesta, podem conèixer l’estil de vida d’aquelles societats passades. La mitologia es troba en la base de la majoria de religions.
La ciència social que estudia els mites també es diu mitologia. Un mite té com a característica principal ser una narració en què no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes poden anar des d’explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, a costums o fets nacionals específics.
No cal interpretar literalment tota la mitologia, la seva funció en principi és de representació simbòlica, poètica o figurativa. Popularment, per mitologia sovint s’entén al grup de llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.
A continuació us deixem un petit esquema de les funcions de la mitologia, les quals serveixen per donar sentit als mites.
La primera funció d’un mite és donar respostes a aquelles preguntes que es formulava la gent sobre curiositats que tenien, sobre fets que van marcar en la societat, sobre fenòmens de la naturalesa…, ja que no existia la ciència i la necessitat de saber els va comportar a inventar-se relats històrics. Una altra funció seria donar sentit a la vida i pau individual, per exemple si ocorria alguna desgràcia a algun ésser, es justificava dient que era una acció provocada pels déus. Els mites també tenien la funció de formular i presentar una imatge de l’univers i de validar i mantenir un ordre social específic, a partir d’ells es van establir creences, normes, valors morals…
Finalment aquí podeu trobar un organigrama sobre la mitologia grega en concret, ja que l’Odissea forma part i és una obra molt popular d’aquesta. L’esquema explica què és, que intenta aconseguir, com és difonia entre la gent, de què tractava, quina repercussió va tenir i algunes fonts literàries importants d’ella.
LA MITOLOGIA GREGA
