La pel·lícula d’Ulisses comença directament amb la queixa de Penèlope per l’actuació dels pretendents, a diferència del llibre que comença amb l’assemblea dels déus. A continuació, hi ha un salt en la història i Odisseu apareix a l’illa dels feacis on Nausica el troba, deixant de banda així els tres cants de l’Odissea on Telèmac és protagonista i viatja a Pilos i a Esparta.
Hem observat que aquesta pel·lícula italiana te bastants similituds amb el mite real, però tot i això deixa de banda molts episodis com els viatges de Telèmac, el viatge d’Odisseu a l’illa dels Cimmeris, la visita d’Odisseu al seu pare Laertes, l’aparició d’Escil·la i Caribdis… Això és degut al fet que possiblement el director de la pel·lícula no va voler allargar-la molt i va preferir destacar el que ell considerava més important, i també creiem que al ser una pel·lícula dels anys cinquanta, no devien haver gaires recursos per poder representar monstres o els inferns.
També ens hem adonat que aquesta pel·lícula ha barrejat la història de Circe i Calipso, i que malgrat la no aparició de déus o de personatges importants com Eumeu… la pel·lícula segueix bastant l’ordre cronològic de la història del mite de l’Odissea en comparació amb les altres.
- Valoració personal
Després de visualitzar aquesta pel·lícula, al ser dels anys 50 pensàvem que seria poc entretinguda, però no va ser així. Ens va agradar més del que esperàvem i ens va servir per recordar el que havíem llegit, ja que malgrat la no aparició d’alguns cants, la pel·lícula s’hi assembla bastant. Creiem que el protagonista està molt ben aconseguit i realitza un gran paper que fa que la pel·lícula també sigui més dinàmica i entretinguda. La qualitat d’imatge i el volum lògicament no és el millor degut a l’antiguitat de la pel·lícula, però tot i això és un bon clàssic per veure.