Quan es va conèixer el rapte d’Helena per part de Paris, Menelau, el seu espòs, va demanar ajuda contra el raptor a molts herois grecs (entre ells a Odisseu “l’astut”, que se l’anomena així a causa de la seva astúcia i enginy).
Odisseu, rei d’Ítaca, tot i el jurament que havia fet, no estava gaire disposat a anar a la guerra, no volia deixar a la seva dona Penèlope i al seu fill Telèmac .
Segons alguns poemes, quan Menelau i Palamedes el van anar a buscar per participar en la guerra, Odisseu es va fer el boig. Va junyir al seu carro un ase i un bou junts i estava sembrant sal. Però Palamedes va descobrir l’engany col·locant el petit Telèmac (fill d’Odisseu) davant l’arada que l’heroi feia servir per llaurar. Odisseu no va resistir la prova i va parar el jou a temps per no matar el nen. Una altra versió diu que Palamedes va amenaçar amb la seva espasa Telèmac, i que el seu pare va venir corrents a salvar-lo. En tot cas, Palamedes va desmuntar els enganys d’Odisseu, i el va obligar a unir-se a l’expedició. Odisseu no el va perdonar mai.
Abans de marxar, Odisseu va aconsellar Penèlope que, si moria, es tornés a casar quan Telèmac arribés a l’edat adulta. A partir d’aleshores Odisseu va participar en els preparatius de l’expedició.
Per altra banda, Aquil·les va descobrir a través de l’oracle de Delfos que si acudia al setge de Troia moriria.
És per això que al saber-ho es va amagar i es va fer passar per dona. Quan Odisseu va sentir aquests rumors, va idear un estratagema per descobrir-lo: Va anar al palau de Licòmedes (rei de l’
illa on est trobava Aquil·les), i es va disfressar de mercader. Un cop allà va mostrar riques joies, belles teles, molts vestits i una arma. D’entre totes les noies presents, només una va escollir l’arma, Aquil·les.
És així com Odisseu el va trobar, la presència del qual era imprescindible per al bon èxit de la guerra i el que va haver d’acceptar el seu destí i marxar amb ells.