Per donar explicacions a tot el que passava al món i la naturalesa, els antics grecs van crear a diferents divinitats i la seva mitologia per donar raó de ser a aquests successos.
Hi havia molts tipus de divinitats, com els titans, les deïtats del mar, del cel, de l’inframón… fins la personificació de conceptes. Cada divinitat té diferents històries i poders.
Hi va haver, en diferents èpoques, 14 déus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai, més de 12 alhora. D’aquest concepte és com es fa referència a ells; els 12 olímpics.
Com el nostre treball es concreta en l’Odissea, les divinitats que apareixen al mite tenen un subapartat explicant breument el que feien a la història. També apareixen al mite divinitats que no són principals, però igualment les explicarem darrere dels déus olímpics.
Atena: És la deessa de la guerra, la civilització, saviesa, estratègia en combat, de les ciències, de la justícia i de l’habilitat. Va ser una de les principals divinitats del panteó grec i un dels dotze déus olímpics.
- Atena protegeix Odisseu de totes les amenaces que es troba en el seu viatge i acompanya a Telèmac en la seva recerca.
Hermes: És el déu olímpic missatger dels altres, déu de les fronteres i els viatgers que les creuen, de l’enginy i del comerç en general, de l’astúcia, dels lladres i els mentiders, i el que guia les ànimes a l’inframón, a l’Hades. Pot viatjar a gran velocitat pel cel i pel mar amb les seves botes alades.
- Volia protegir a Odisseu i va fer de missatger a Calipso. També va avisar a Odisseu de les intencions de Circe i el va ajudar a sortir del seu conflicte.
Posidó: Déu del mar, dels cavalls i dels terratrèmols. Era fill de Cronos i Rea. Va ser integrat en el panteó olímpic posteriorment com germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats gregues. Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s’enfadava o era ignorat, tallava la terra amb el seu trident i provocava terratrèmols, enfonsaments i naufragis.
- Posidó odiava a Odisseu per deixar cec al seu fill Polifem . A causa d’aquest acte li va posar molts inconvenients i obstacles en el seu viatge de tornada a Ítaca.
Zeus: És el governador dels déus de l’Olimp i rei dels déus, supervisa l’univers. És el déu del cel i dels trons, i per tant de l’energia. És conegut per les seves nombroses aventures i amants, fruit de les quals van ser moltes deïtats i herois.
- Zeus és el que decidia si els desitjos dels déus davant Odisseu es complien o no.
Hera: És reina dels déus, filla dels titans Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus, deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa, violenta i venjativa, principalment contra les amants i la descendència de Zeus.
Apol·lo: Després de Zeus va ser el déu més influent i venerat de tots els de l’antiguitat clàssica. Déu de les arts, de la mort sobtada, de les plagues i malalties, però també el déu de la curació i de la protecció contra les forces malignes, de la bellesa, de la perfecció, de l’harmonia, de l’equilibri i de la raó, de la profecia, de l’arc i la fletxa, que amenaçava o protegia des de dalt del cel, sent identificat amb la llum de la veritat i actuava com déu patró de la música i la poesia. Era temut pels altres déus i només els seus pares (Zeus i Leto) podien contenir-lo.
Afrodita: Deessa de la bellesa, la sensualitat, de l’amor i l’erotisme. Va néixer emergint a través de les onades de la mar, era tan bonica que tots els habitants de la mar es van reunir per admirar-la.
Ares: És fill de Zeus i Hera. Déu de la guerra. Personificava la valentia, la força incansable, rei de la virilitat masculina, protector de l’Olimp i dels exèrcits, cabdill dels rebels, dels homes justos, i ajudant dels febles. En la guerra representa la brutalitat, la violència, i horrors de les batalles. Té un cos enorme i sol anar acompanyat dels seus fills Deimos (Por) i Fobo (Terror). Era impopular tant per als déus com per als éssers humans.
Dionís: Déu de la fertilitat i el vi, del plaer, déu patró de l’agricultura i el teatre. Fill de Zeus i Sèmele. Estava entre els déus més populars. Sovint l’acompanyava una cort de criatures fantàstiques que incloïa a sàtirs, centaures i nimfes.
Artemis: Filla de Zeus i Leto. Va ser una de les deïtats més venerades, una de les més antigues. És la deessa grega dels animals salvatges, el terreny verge, els naixements, la virginitat, del part, de la naturalesa i de les collites. Sovint es representava com una caçadora portant un arc i fletxes. El cérvol i el xiprer li estaven consagrats.
Hefest: És el déu de foc i la forja, així com dels ferrers, els artesans, els escultors, els metalls i la metal·lúrgia. Fill de Zeus i de la deessa Hera. El mite diu que, en néixer, Hera el va veure tan lleig que el va llençar de l’Olimp i li va provocar una coixesa. Tant és així, que caminava amb l’ajuda d’un bastó. En l’art, se li representa coix, suat, amb la barba desafinada i el pit descobert, inclinat sobre la seva enclusa. L’aparença física d’Hefest indica arseniquessis, és a dir, enverinament crònic per arsènic que provoca coixesa i càncer de pell (l’arsènic s’afegia al bronze per endurir-lo).
Demèter: Deessa grega de l’agricultura, nutrícia pura de la terra verda i jove, cicle vivificador de la vida i la mort. Filla de Cronos i Rea. Germana i esposa de Zeus amb qui va tenir com a filla a Persèfone. Al costat de la seva filla hi eren els personatges centrals dels misteris eleusinis, que també van precedir al panteó olímpic.
Hestia: És la deessa de la llar i la vora del foc. És una deessa pacífica. El seu culte s’assemblava a l’escita Tabiti. Era la filla primogènita dels titans Cronos i Rea, i la primera en ser devorada pel seu pare en néixer. Hestia era la primera a qui se li feien les ofrenes en els banquets, fins i tot abans que a Zeus. Se li solien sacrificar vedelles de menys d’un any, al·ludint a la seva virginitat. Com deessa de la llar i la família, Hestia tot just sortia de l’Olimp excepte per atendre l’oracle de Delfos, i mai s’entremetia en les disputes dels déus i els homes, de manera que paradoxalment poques vegades apareix en els relats mitològics tot i ser una de les principals deesses de la religió grega. Quan Dionís és admès a l’Olimp, Hestia cedeix el seu lloc al consell dels dotze déus, mostrant una altra vegada el seu caràcter pacífic. Dionís va enfortir la seva categoria de déu olímpic i ella es va dedicar per complet a la cura de foc sagrat de l’Olimp.
Hades: Déu dels morts. Era fill del tità Cronos i de la titànica Rea, germà de Zeus i Posidó. Els tres germans es van repartir l’univers després d’haver derrotat al seu pare. A Hades li va ser concedit el món subterrani. Allà, amb la seva reina Persèfone (a qui havia raptat en el món superior), va regir el regne dels morts. Encara que era un déu ferotge i despietat, no aplacava ni pregària ni sacrifici, no era maligne. Vivia en un lloc fosc i funest, habitat per formes i ombres incorpòries i custodiat per Cèrber, el gos de tres caps i cua de drac.
Altres divinitats que no són principals a l’Olimp però són importants per al relat de l’Odissea són:
Calipso: Una de les filles del tità Atles que regnava a la bonica illa d’Ogigia. Quan els titans van perdre la guerra, els Olímpics van castigar a Calipso, per ser filla d’Atles, enviant-la a Ogigia. Es diu que cada mil·leni els déus li enviaven un heroi perquè ella s’enamorés, però que després, el destí, obligaria Calipso a deixar-los marxar.
Va retenir a Odisseu durant 7 anys a Ogigia i va tenir d’ell dos fills: Nausítou i Nausínou. Va intentar que es casés amb ella donant-li tota mena de capritxos, però el va haver d’alliberar per ordre de Zeus.
Circe: Era una bruixa que va viure a l’illa d’Eea. Filla d’Helios, el tità preolímpic, déu del Sol. Com a germans, va tenir a Perses, Eetes i Pasífae.
Per quan va arribar Odisseu i la seva tripulació a la seva illa, va utilitzar els seus poders per convertir als seus homes en porcs, però alguns al costat d’Odisseu van poder escapar gràcies a l’ajuda d’Hermes.
Èol: Senyor dels Vents, vivia a l’illa flotant d’Eòlia, amb els seus sis fills i les seves sis filles, que s’havien casat entre si. Zeus li havia donat el poder de controlar els vents.
Èol va voler ajudar a Odisseu, però després de la seva traïció no li va oferir cap mena d’auxili mai més.
Hèlios: És la personificació del Sol. És fill dels titans Hiperió i Tea, germà de les deesses Selene (la lluna), Eus ( l’aurora) i el déu Tita. Era un vell déu coronat amb la brillant aurèola del sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins a l’Oceà que circumdava la terra i tornava per a la nit.
Hèlios va advertir a Odisseu i els seus homes que no matessin el sagrat bestiar vermell, però ho van fer igualment i com a represàlia Hèlios va matar a tots els seus homes menys a Odisseu.
