Conclusions

Abans de començar el treball, no sabíem quin tema escollir, però els tres coincidíem en que ens agradaria fer-ho sobre mitologia, i vam demanar ajuda a la nostra tutora Isabel Fernández, que ens va donar un cop de mà. Després de donar-li voltes vam decidir fer una comparació entre el mite real i el que expliquen les pel·lícules, preguntant-nos si hi hauria moltes variacions i el perquè d’aquestes. Dubtàvem entre fer el treball sobre el mite de la guerra de Troia o l’Odissea, i finalment vam escollir la segona opció pel fet que la primera ja l’havíem treballat el curs passat a la classe de llatí.

Tot i que ens ha costat una mica tirar-lo endavant, creiem que ho hem aconseguit. Vam tenir moltes dificultats a l’hora de fer-lo, ja que els tres integrants del grup fem moltes activitats que requereixen temps i ens va costar quedar per fer el treball d’una manera més conjunta i elaborada… Una part d’ell ha estat un repte per nosaltres, ja que el llibre de l’Odissea utilitza un llenguatge i un registre al qual no hi estem habituats. A més a més és un llibre molt complex amb molts personatges, moltes històries diferents…

Per altra banda, ens ha donat una gran satisfacció investigar sobre alguns altres punts del treball que hem trobat interessants, com per exemple la diversitat i la història dels mites.

En primer lloc, vam aprendre que els grecs i romans utilitzaven els mites i la mitologia, aquests contes o històries, per justificar fets i per poder donar explicacions a fenòmens de la vida els quals per ells mateixos no podien descobrir, a causa de la mancança de ciència del moment. Vam veure que aquests relats a part de justificar els fenòmens naturals, també donaven seguretat i tranquil·litat a la societat, convertint-se d’aquesta manera en una religió per a ells.

Per explicar aquests mites utilitzaven diferents divinitats i criatures màgiques que donaven vida o forma als fenòmens que comentàvem abans, que formen una gran jerarquia, un extens nombre d’històries i part de la cultura religiosa grecoromana. Gràcies a la importància d’aquests mites, la societat va plasmar en l’àmbit artístic (escultures, pintures…) aquests fenòmens. És així com ens van donar moltes formes artístiques les quals ens han servit per deduir com eren aquests mites, que succeïa en ells i qui participava.

També s’han trobat textos escrits en aquell moment, objectes en excavacions, ciutats enterrades com Lató… que han ajudat a recollir informació sobre ells, a part de les pel·lícules que fan que molta gent tingui una menor idea d’alguns mites, personatges populars… del món grec. Podem dir que les pel·lícules fan mantenir en vida part de la mitologia entre la societat, gràcies a guions molt populars com per exemple Troia, que molts coneixem.

També vam aprendre la història del cinema grec i romà, i com s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys. L’aparició del cinemaScope va permetre la filmació de les pel·lícules en pantalla ampla i panoràmica. El pèplum va ser un dels primers gèneres cinematogràfics que va representar la mitologia en el cinema durant els anys 50-70. Després d’aquest, Hollywood va agafar informació sobre còmics i revistes dels anys vuitanta i va centrar-se en la representació herois i déus grecs per fer pel·lícules de molt èxit com Hèrcules. En l’actualitat encara observem èxits de temàtica grecoromana com Espàrtac, Percy Jackson…

Per acabar la part teòrica vam informar-nos més sobre la guerra de Troia, que ens va donar un context per a després llegir l’Odissea, sobre la qual vam treballar i ens va servir per aprofundir en la vida del nostre heroi Odisseu, el protagonista de la història.

Després d’analitzar les diverses pel·lícules que representen el mite de l’Odissea, vam obtenir una conclusió que concorda amb la hipòtesi que teníem al principi, que era que el cinema no figurava al 100% els mites, sinó que els resumia i els interpretava segons els seus interessos. En fer la part pràctica vam experimentar les diferències entre les pel·lícules i el mite real, que no són poques, i que ens van servir per aprendre a ser més crítics a l’hora de visualitzar qualsevol classe de filmació. Després de visualitzar-les vam comprovar que tal com creiem, les pel·lícules no representen al 100% el mite, només recullen la informació principal i la porten davant les càmeres per donar-nos un espectacle i una idea general del mite, ja que cada pel·lícula explica els diversos fets d’una manera diferent entre elles, però segueixen mantenint la mateixa idea principal. Aquest fet vam observar que és degut al fet que els directors, guionistes i productors de les pel·lícules no van voler realitzar una pel·lícula molt extensa i pesada, sinó que van recollir allò que els interessava per crear-ne una més taquillera.

El que primer vam fer de la part pràctica va ser llegir el llibre de l’Odissea, que ens va requerir un gran esforç com hem dit abans per la quantitat de detalls, personatges, històries… que narra, i part de la seva dificultat que vam trobar també és la manera en com està escrita, que tot i que està traduïda i adaptada en català, requereix gran atenció en el llenguatge. Malgrat això, el llibre ens va agradar molt als tres, és molt entretingut i hem extret molts valors morals d’ell, com per exemple a tenir esperança sempre, igual que Odisseu la manté per tornar a Ítaca.

En conclusió, creiem que amb aquest treball podem dir que ens hem enriquit de coneixements sobre la religió en la qual creien els grecs, com es van descobrir els diferents mites, com van sorgir els temes grecoromans al cinema, com el cinema manipula i recerca la informació i sobretot de què va l’Odissea. També hem aprés a realitzar un bloc, que cap dels tres integrants del grup havia fet servir un abans, però que ens ha semblat un bon mètode i molt dinàmic, que a més creiem que ens servirà de cara al futur.