disc compacte de memòria només de lectura / disco compacto de solo lectura/ Compact Disck Read Only Memory

Segons la definició del Termcat, ‘disc compacte que permet d’emmagatzemar-hi gran quantitat d’informació no modificable per l’usuari i consultable per mitjà d’un lector adequat’. Aquesta sigla, provinent de l’anglès (Compact Disc Read Only Memory), com totes les sigles no agafa cap -s al plural i s’ha de llegir a la catalana, és a dir pronunciant la C com si fos una doble s.

El CD-Rom o disc compacte es va inventar el 1979, quan les empreses holandesa Philips i la japonesa Sony presentaren els primers d’aquests sistemes d’emmagatzematge d’informació. Microsoft i Apple van ser les primeres promotores del CD-Rom. La seva repercussió en el món de la informàtica és important, ja que molts el consideren com el primer dispositiu pràctic que permetia no només a gairebé qualsevol empresa confeccionar i vendre bases de dades digitals de gran volum sinó a qualsevol usuari comprar-les i utilitzar-les.

Físicament, el CD-Rom està format per una base de plàstic recoberta d’un material que reflecteix la llum, sovint alumini. Tècnicament, l’enregistrament de dades en un CD-Rom es fa a partir de la creació de forats microscòpics que dispersen la llum (pits). Aquests surcs s’alternen en la superfície del disc amb zones que la reflecteixen, anomenades lands.

 

 

 

 

 

 

 

El grup de les anomenades unitats òptiques està format pels lectors i gravadors de CD*s i DVD*s, que en un futur molt pròxim seran substituïts per els formats Blue-ray i HD DVD. El funcionament de les unitats òptiques es basa en un focus de làser que llegeix o escriu seqüències binàries (uns i zeros) en la superfície del disc. Aquestes unitats òptiques poden llegir un disc o escriure’l, fins i tot, en alguns casos, reescriure’l. Són dispositius físics amb normalment la forma d’una ranura 5,25” d’una caixa de PC.

*Un CD (disc compacte) és un disc òptic utilitzat per a l’emmagatzematge de dades, la seva màxima capacitat és de 875MB (encara que els estàndards són de 700MB).

El que llegeixen les unitats òptiques tan en un CD com en un DVD són microscòpics forats (en anglès anomenats pits) separats per unes zones (en anglès anomenades lands). La quantitat de llum reflectida per un land és molt superior a la d’un pit, de manera que al llegir el disc, un detector fotosensible determina si allà hi ha un land o un pit; dos valor suficients per aplicar el format binari del “0” i l’”1”. Per tant es considera “1” tot canvi de land a pit o a l’inversa i es considera “0” sinó hi ha canvis.

Per el procés de gravació s’ha de tenir en compte el tipus de disc (DVD+R o DVD-R, CD+R o CD-R…), això requerirà una gravadora que suporti el format o que sigui multiformat (+/-R). També s’ha de tenir clar el tipus de disc (no és lo mateix copià dades que música reproduïble en el cotxe per exemple). I haurem d’establir una velocitat adient d’acord amb les possibilitats del disc a gravar.

Hi ha discs que es deixen gravar una sola vegada (els de música que venen a les botigues per exemple) i altres denominats RW (regravables) que poden esborrar-se i tornar-se a gravar les vegades que es vulgui.