La meva tutora de pràctiques m’ha estat explicant quin procediment segueix l’avaluació a l’acadèmia. Us faig quatre cèntims!
D’una banda, al llarg del curs acadèmic, Octàgon rep quatre informes que arriben des de l’escola.

• Una pre-avaluació.
• Les notes del 1er trimestre.
• Les notes del 2n trimestre.
• Les notes del 3er trimestre.

Quan reben el primer informe (hores d’ara, la pre avaluació), la meva tutora informa als professors de la importància i el valor del document pel progrés de l’alumne.
Es reuneix amb el professor, subratllen els aspectes més rellevants (amb quines matèries destaca l’alumne i amb quines mostra més dificultats, així com alguna observació del tutor que pugui ser important) i decideixen i acorden “què es podria fer per millorar”.

D’altra banda, Octàgon envia tres informes dels alumnes (un cada trimestre) que arriben:

A les famílies: informe que arriba als pares. Es complementa trucant al pare o mare o establint traspàs d’informació via email. Si cal, es fa una entrevista.

A l’escola: si la família autoritza poder enviar l’informe a l’escola o institut, s’envia. Així com, traspàs d’informació de l’alumne a través d’emails o trucades telefòniques. Si s’escau, es fa una reunió amb el tutor o amb l’EAP.

A altres professionals: si la família dóna permís, es fa a arribar a altres professionals com: psicòlegs clínics, pediatres, logopedes o fisioterapeutes. També es fa una valoració a través de reunions o per contacte telefònic o emails.

Tot plegat, em fa reflexionar un cop més, la importància que té l’avaluació en un context educatiu. A la meva feina com a mestra, en un institut, en una acadèmia… és un dels components de la programació d’aula que té més pes.

M’ha semblat molt interessant que en els instituts es facin “pre avaluacions”. Ho desconeixia. En l’àmbit de l’educació primària això no es contempla, almenys a l’escola pública o bé a les escoles on he treballat aquests anys.

M’agradaria puntualitzar, que des del meu parè, l’avaluació és tant important i necessària pel professional com per l’alumne. Des del punt de vista del professional, és de vital rellevància, recollir dades del procés d’aprenentatge i així, poder ajudar a l’alumne, ajustant-nos a les seves necessitats. Alhora, que també considero important que l’alumne pugui veure que ha assolit uns coneixements i que parteix d’una “base” i que tingui la predisposició d’arribar a una altre.

Us adjunto un enllaç del blog d’xtec, on podeu consultar més detalladament el procés de l’avaluació així com un document d’indicadors generals d’avaluació que realment son molt funcionals.
http://www.xtec.cat/web/comunitat/entorn_pee_documents_aval

Tanmateix, també us adjunto, l’enllaç de la pàgina del Departament d’Ensenyament on podeu accedir als currículums de Primària (Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària) i Secundària (Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, ESO) i on evidentment, podreu consultar l’avaluació de cada àrea.

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=ead6599592fe3310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ead6599592fe3310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Avui us vull parlar del Planning. És un recurs que utilitza l’acadèmia per ajudar a l’alumne en el seu progrés acadèmic.

Com ja us vaig comentar fa unes setmanes.. és una eina molt interessant que ha creat l’acadèmia, amb el propòsit d’aconseguir “ l’èxit escolar” dels seus alumnes.

Durant les sessions d’observació que realitzo a l’aula amb els alumnes i el professor, m’he adonat, que aquesta eina és primordial en el treball de l’alumne, el professor i l’assessora. Veiem-ho!

Què és el Planning?
Una eina de planificació a curt i a llarg termini del professor d’aula i del psicopedagog. Pretén ajudar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge al llarg del curs.

Objectius:

• Registrar el treball diari de l’alumne a cada sessió.
• Registrar els conceptes, continguts a revisar o feina pendent de l’alumne.
• Registrar les incidències: anotar retards, faltes assistència, recuperació d’hores, hores de més.
• Planificació de la feina: anotar la feina per fer el cap de setmana, la planificació en el període de vacances.
• Anotar el seguiment acadèmic: dades d’exàmens, notes, dies d’entregues de treballs, recuperacions…

Què hi trobem a dins?

• Fulls on s’hi reflecteixen les notes dels alumnes al llarg del curs.
• Fulls amb dades personals.
• Piràmide del bon estudiant.
• Condicions d’estudi.
• Horari personal de l’alumne.
• Fulls de tutoria on s’analitza com ha anat el primer, el segon i el tercer trimestre.
• Dietari de tot el curs, on es registra, la feina feta durant les sessions al centre.

Com és? Què hi ha?

• Fulls DN3 amb graelles on hi ha la durada del curs escolar i s’anota diàriament la feina feta.
• Feina feta durant la sessió.
• Properes feines, dates i notes d’exàmens i treballs.
• Conceptes de feina a revisar.
• Fulls de seguiment on s’anota les reunions de coordinació amb professors, les entrevistes amb pares de l’escola..
• Es dóna a final de curs als pares.

I per què crec que és un recurs de gran utilitat?

Perquè evita anotacions negatives sobre l’actitud dels alumnes, hi consta, anotacions positives ( bona nota, bon rendiment de la sessió, felicitacions…), les idees brillants es ressalten amb colors, hi consta les dades importants per l’alumne (aniversari, sant, viatge de fi de curs..) i si s’escau, reflecteix tot el treball psicopedagògic.

És un tipus de recurs associat a la concepció constructivista de l’ensenyament- aprenentatge que he anat interioritzant durant els meus estudis.

Té en compte els coneixements previs dels alumnes per establir relació amb conceptes nous i assolir un aprenentatge real i per tant, significatiu. Ajuda a la pràctica educativa.

Tal i com he anat anotant,  l’assessora revisa el Planning juntament amb el professor i li dóna suport en el guiatge de treball professor-alumne.

L’ajuda a potenciar en l’alumne, conceptes com la motivació, l’autoestima o l’autoconcepte. També l’orienta, en el treball d’ensenyament- aprenentatge (continguts motivadors, adaptats al nivell del nen, partint dels coneixements previs…).

En definitiva, és un recurs innovador que personalment estic comprovant que és molt funcional i dóna resultats satisfactoris. Us adjunto un Planning real de mostra perquè us feu una idea!

Ahir em va comentar la meva tutora de pràctiques, que una mare d’un alumne, es va posar en contacte amb ella perquè el seu fill estava desmotivat per diversos problemes a l’ institut ( baixa autoestima, dificultats en les relacions socials, fracàs de notes escolars, etc) i demanava una mica més de reforç positiu emocional per part del tutor de l’acadèmia.

La meva tutora, va parlar amb el professor i el va assessorar en ajudar a l’alumne a reforçar la seva autoestima i conseqüentment els seus aprenentatges.

Davant d’aquest fet ( entre d’altres que he observat), me n’adono del perfil o més aviat, de les característiques que ha de tenir un psicopedagog en la pràctica professional. Concretament i davant el context que em trobo, voldria destacar-ne algunes:

• Afavorir l’eficàcia de les classes assessorant als professors.
• Facilitar la comunicació entre tots els membres de la comunitat de treball.
• Ajudar als professors a analitzar i reflexionar de forma compartida sobre les pròpies pràctiques.
• Ajudar en l’autonomia professional dels professors.

En el context que em trobo és necessari objectius d’assessorament del procés d’ensenyament- aprenentatge, tals com:

• Optimització de l’ensenyament comprensiu adreçat a l’alumnat.
• Increment de la competència pedagògica del professorat que treballa al centre.

Cada nen, alumne… té la seva pròpia vivència del món, arran de les experiències viscudes amb el seu entorn més proper ( família, amics..). No podem oblidar, que en el seu aprenentatge intervenen molt factors de tipus afectiu, relacional… que afecten en la manera d’afrontar els aprenentatges de la vida escolar.

Una bona relació amb el professor, un clima de confiança, una estima de l’adult al nen.. farà que aquest, es senti valorat i facilitarà el seu progrés acadèmic.

Com a assessors, un dels reptes en la intervenció del psicopedagog, serà la de trobar els mecanismes oportuns (tenint present el context de treball) per transformar aquest sentiment de malestar.

Tal i com ens diu Isabel Solé “Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje”. A C.COLL (1993) i altres. El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó: “Les representacions que els alumnes construeixen dels seus professors són la disponibilitat cap a l’alumne, el respecte, l’afecte que li transmet i la capacitat per a mostrar-se acollidor i positiu”.

Aquesta setmana he pogut assistit a una reunió entre la meva tutora de pràctiques (l’assessora) i una professora. El tema de la reunió era el traspàs d’informació d’unes proves de llengua que s’han passat a uns nens i nenes de 1er d’ESO d’un institut. En aquestes proves, s’avalua la comprensió lectora, l’expressió escrita i el nivell de velocitat lectora de cada alumne. La finalitat d’aquestes proves, és detectar les dificultats dels alumnes en la competència de llengua.

L’Objectiu general de la sessió ha estat conèixer un programa contextualitzat d’orientació acadèmica i professional que utilitza l’acadèmia.

Arrel d’aquesta reunió, he pogut extreure unes conclusions en quan al model d’intervenció que utilitzen, la metodologia que s’aplica… també, m’agradaria avaluar aquesta sessió i fer unes observacions personals.

En quan al model d’intervenció, el programa que utilitza l’acadèmia per passar les proves s’emmarca dins d’un model sistèmic, centrat en el currículum. Té una funció preventiva i de millora en quan a les competències dels alumnes. He observat com s’estableix una relació simètrica entre la meva tutora de pràctiques i la professora, la qual cosa facilita tot el procés de la planificació, el seguiment, la corresponsabilitat i la implicació en la intervenció. Tanmateix, també he vist, que es fa ús de les noves tecnologies, afavorint el procés de presentació i la informació de les proves de manera sistemàtica i organitzada per poder fer un bon seguiment.

La metodologia que s’utilitza és oberta, té en compte els elements de l’entorn (aquests influeixen en la capacitat d’aprenentatge dels alumnes), competencial, motivadora, fuig dels models tradicionals..

L’avaluació que faig d’aquesta sessió és positiva. Puc dir que ha estat una sessió gratificant, ja que d’una banda, he pogut conèixer els rols dels implicats.
–els estudiants de l’ESO: màxims protagonistes. Aquests hauran d’aprofitar les possibilitats que els proporciona el programa.
–els tutors o professors dels alumnes: arrel del programa i l’assessorament de l’orientadora, hauran de treballar les dificultats dels alumnes.

I d’altra banda, també he pogut conèixer i veure les proves que s’utilitzen, ja que fins al moment, no havia vist material avaluatiu d’educació Secundària, ja que el meu àmbit de treball actual té a veure amb l’educació Primària.

Potser, he trobat a faltar, el rol de les famílies, ja que és un dels principals i més pròxims agents educatius que interactua amb els alumnes i per tant una gran influència en el procés orientador.
Tot i que he comentat que es té en compte els elements de l’entorn ( per la deducció que he fet en el traspàs d’informació que s’ha fet), no he pogut sentir parlar d’aquest àmbit en aquesta reunió i per tant, he de fer aquesta observació.

M’hagués agradat escoltar el paper que recau sobre la família dels alumnes. Potser ho havia d’haver preguntat? Segurament sí.Tot i no saber-ho, jo penso que haurien de ser coneixedors de les proves i participar en el procés d’intervenció (facilitant informació, compartint opinions, col.laborant…), ja que com he dit, són uns agents molt importants en qualsevol procés d’intervenció.

Avui m’agradaria reflexionar sobre la importància de conèixer els diferents models d’orientació i intervenció psicopedagògica que vaig estudiar ja fa uns quants semestres a l’assignatura “Models d’orientació i intervenció psicopedagògica” i que avui dia, m’ha permès veure la necessitat de coneixe’ls.

El context en el qual em trobo, es situa dins l’àmbit de 0-18 anys. El model d’orientació i intervenció que es treballa a l’acadèmia, és el col•laboratiu des d’un enfocament educacional constructiu que es basa en principis constructivistes.

El situo dins d’aquest model, ja que al llarg d’aquestes sessions amb el professor i els alumnes a l’aula, he anat anotant tot una sèrie d’actuacions, que fan que emmarqui la meva futura intervenció dins d’aquest model educatiu.

He pogut observar del professor, que quan un alumne s’equivoca, l’error es considera una oportunitat d’autoavaluació i de reflexió, mai d’un comportament indesitjable que cal evitar. El professor parteix sempre de l’ interès i de la motivació de l’alumne. El guia, tenint en compte els seus coneixements previs i estimulant en el nen, autonomia i significat.

Tal i com diu D.Ausubel: “el coneixement dels alumnes constitueix una condició primordial perquè el docent , mitjançant el diàleg educatiu aconsegueixi compartir els seus significats amb els alumnes i afavorir que aquests construeixin relacions substancials i significatives amb la matèria ensenyada”

D’altra banda, he observat, com l’assessora del centre, trata de potenciar al màxim, el bon funcionament de l’acadèmia amb mecanismes i recursos propis del centre ( els 8 eixos del professor d’Octàgon, entre d’altres). La qual cosa, fa retractar-me en les bases d’aquest model, ja que (entre d’altres aspectes) aquest enfocament es basa en què l’assessor, insisteixi a propulsar la confecció coherent dels projectes del centre i el compromís de la seva aplicació sempre amb col•laboració de la resta de professors. I també, amb què l’assessora, mai pren decisions individualistes o prescriu les accions que s’han de dur a terme, sinó que intenta construir un context de col•laboració amb els professors de l’acadèmia, on compartir el significat i el sentit de la seva intervenció psicopedagògica.

Per tant, considero molt important i de gran utilitat, haver estudiat, els models d’orientació i intervenció, ja que m’ha permès:
• crear una perspectiva pròpia sobre les característiques que té la intervenció de treball.
• i un marc general, per entendre des de quina perspectiva hi treballa la figura del psicopedagog.

Tal i com us vaig comentar, us adjunto la PAC 1 “ Aproximació i anàlisi del context d’Intervenció”. En aquesta PAC, faig un anàlisi exhaustiu del context del centre on realitzo les pràctiques.

Podreu conèixer quines característiques té l’acadèmia, el tipus d’alumnat, els objectius que persegueixen, l’estructura de funcionament, la línea de treball…

Tanmateix, el paper del psicopedagog ( missió, funcions i tasques) i finalment, i davant del context que em trobo, les dues preguntes que vaig proposar a debatre en el debat d’aula.

1.Anàlisi del context d’intervenció.

L’acadèmica Octàgon, on estic realitzant les pràctiques, és un centre de formació especialitzat per a estudiants de totes les edats. Es troba al carrer Ronda Ferran Puig, 1 de Girona, concretament al barri Devesa-Güell. Neix a Girona el 1998 fruit de la iniciativa d’un equip de professionals de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu. El centre disposa de 7 aules amb ordinador i wifi, sala d’estudi, i dos lavabos: un per alumnes i un altre per a professors. Avui dia acull a les seves aules a més de 150 alumnes de Primària, ESO, Batxillerats, Formació Professional en els Cicles Formatius de grau mitjà i superior, adults… al llarg d’un curs acadèmic. Tots els alumnes no són fixos. Alguns assisteixen un curs acadèmic i d’altres, un temps concret.

La població objectiu de l’acadèmia és: d’alumnes en edat escolar des dels més petits fins a selectivitat; alumnes amb dificultats d’aprenentatge; alumnes que volen seguretat en determinades qüestions (matèries d’estudi o estratègies d’aprenentatge); alumnes que volen aconseguir molt bones notes o alumnes que s’han de preparar alguna prova. Tot i això, la majoria dels seus alumnes són d’ESO, d’escola concertada o bé pública del centre de Girona i la majoria provenen d’una situació familiar socioeconòmica i cultural mig- alta.

L’acadèmia d’estudis es defineix com un centre que fomenta l’atenció als seus alumnes des d’una perspectiva psicopedagògica i atén no només el què aprenen sinó també com ho aprenen. Així, sigui quin sigui el curs o programa, l’alumnat sempre rep una atenció personalitzada.

Octàgon s’organitza en una senzilla estructura de funcionament que permet que cada alumne tingui el seu seguiment personalitzat. Les tècniques i estratègies d’aprenentatge tenen un paper rellevant i s’exerciten en el dia a dia. Cada sessió de treball es programa, es planifica i s’avalua. Entenen que la motivació juga un paper molt important en els estudis, i la treballen amb els alumnes sessió a sessió promovent que tinguin  experiències d’èxit en l’aprenentatge. Per aquesta raó, volen donar una resposta educativa basada en les necessitats concretes de cada alumne: tots els programes són personalitzats, es respecta el ritme d’aprenentatge de l’alumne i se l’ajuda a trobar la millor eficàcia en el seu estudi. En tots els programes de treball, parteixen de la relació personal aconseguint un ambient de treball cordial entre l’equip de professionals però, també, i sobretot amb els alumnes. És una acadèmia actual que ha incorporat la tecnologia en el seu dia a dia. Tenen la gestió informatitzada i disposen de la web per a la seva comunicació a la xarxa. L’acadèmia s’esforça per mantenir allò que caracteritza les millors acadèmies tradicionals, que és el tracte familiar i proper que tant valoren els alumnes, pares i professionals.

Aquesta línea de treball, es basa en els 8 eixos del professor d’Octàgon:

1-El meu èxit són les notes dels alumnes. 2– Els meus alumnes confien en mi. 3– Tots els alumnes volen aprendre, tot i que a vegades no ho saben demostrar. 4– Reforçaré els comportaments desitjats, verbalment, per escrit, a soles…. 5– Davant d’un comportament no desitjat, mai castigaré però actuaré immediatament (reflexió verbal). 6- Prefereixo que els meus alumnes surtin cansats i enfadats de tant que han treballat que no pas contents d’haver-s’ho passat bé. 7- Haig de ser constant en el treball de l’objectiu previst el planing de l’alumne. 8- En les meves classes tinc 2, 3, 4 alumnes, no tinc cap grup d’alumnes. Aquests eixos, venen acompanyats de l’eina del planning ( eina de planificació a curt i llarg termini del professor d’aula i del psicopedagog. Pretén ajudar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge). Cada alumne té un tutor de referència amb qui es programa i planifica la feina.

Els destinataris d’Octàgon són de tres classes: interns, semiexterns i externs. Els interns són els professors o professionals que formen part del centre, els semiexterns serien els alumnes, les famílies i els antics alumnes i els externs serien els que trobem fora del centre, com el barri, l’administració… Així doncs, podem dir que els seus destinataris tenen tres nivells: els professors o professionals que treballen al centre i estan implicats amb l’acadèmia. Aquests, mantenen una relació directa amb els alumnes i les famílies que pertanyen al segon nivell i el tercer nivell, que inclou el primer i el segon nivell. Davant del tipus de destinataris que té Octàgon, el nombre de professionals que hi treballa varia segons les necessitats del moment. Sol haver una plantilla fixa d’uns 14 professionals aproximadament. Podem trobar professors especialistes en filologia clàssica, filologia anglesa, enginyeria industrial, química, biologia, econòmiques.. els quals, donen classe a grups reduïts o bé classe individual de Primària, ESO, Batxillerat, Universitat, Cicles Formatius o adults. També hi trobem psicopedagogs, logopedes o psicòlegs clínics, que fan atenció especialitzada i la responsable d’administració, que s’ocupa de tots els aspectes de secretaria i comptabilitat. Octàgon també col·labora amb altres entitats de l’àmbit educatiu: -Col·laboració amb el Programa integrat d’accions. Projecte d’acompanyament a l’escolaritat. Ajuntament de Girona, fent el seguiment acadèmic d’alumnes de cicles formatius i batxillerat. -Col·laboració amb l’IES Montilivi de Girona amb diversos objectius ( revisar Pla d’Acció Tutorial dels estudis post-obligatoris, crear material curricular diversificat i adaptat, fomentar el tractament de la lectoescriptura; avaluar i aplicar un programa d’atenció directa als alumnes).-Col·laboració amb col·legis i EAPS amb l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials a través de les beques de Suport Educatiu (NESE). Atenció psicopedagògica en el propi col·legi i també al centre. – Col·laboració amb la Fundació Sergi, en l’atenció d’alumnes de les beques de la Fundació Catalunya la Pedrera. -Col·laboració amb diferents Centres Residencials d’Acció Educativa ( CREAE’S) de la zona. En un futur pròxim, volen oferir els seus serveis a AMPAS de diferents centres educatius de la ciutat.

Els agents poden canviar depenent del cas de cada alumne. Hi ha casos amb què la psicòloga del centre, està fent el seguiment a un alumne i parla o es reuneix amb el tutor o tutora de l’escola o institut d’aquest alumne, per tal d’informar i compartir informació del treball realitzat o fins i tot, poden tenir alguna relació directa amb instituts de la zona, per tal de passar proves d’inici de curs (velocitat lectora, comprensió lectora, expressió escrita, etc) i col·laborar en la elaboració de grups d’ESO. La relació amb la diversitat d’agents és de col·laboració, de confiança i de treball conjunt.

L’acadèmia conta amb un Departament d’Orientació Psicopedagògica, el qual es troba situat al centre de l’organigrama de l’acadèmia:

La persona que és la responsable d’aquest departament, és la directora del centre que és psicòloga i la meva tutora de pràctiques. També està situada a la mateixa posició que la gerent, ja que totes dues, se’n carreguen del bon funcionament de l’acadèmia i parlen d’aspectes específics del centre, reunint-se cada dia i prenent decisions conjuntes. A un lateral un pèl més avall, hi trobem a la responsable d’administració. Aquesta, juntament amb la gerent i la directora formen l’equip fix de l’acadèmia. Com es pot veure, del Departament de Psicopedagogia hi depèn, tots els serveis que ofereix l’acadèmia: aula de seguiment de Primària, aula de seguiment d’ESO, aula de seguiment de Batxillerat,aula de seguiment Universitari,la School of English i aules de Coaching, Logopèdia, atenció Psicopedagògica i de Psicologia Clínica.

Octàgon té una relació directa amb alumnes, professors, famílies, escoles, instituts i agents externs. Des del Departament Psicopedagògic es coordina i s’estableix relació directe amb tots els membres que es relaciona.

2.Perfil Professional

2.1-La missió del psicopedagog: es situa com uns instrument d’ajuda als docents, als alumnes i a les famílies. Per tant, la seva missió és la de col·laborar en la millora de la qualitat educativa. Hi ho fa, organitzant i gestionant el Departament de Psicopedagogia de l’acadèmia, acompanyant als alumnes al llarg del curs acadèmic o bé del temps que assisteixen al centre, assessorant als professors i tutors i orientant i atenent les necessitats de les famílies, d’acord a l’oferta de programes personalitzats i individualitzats que ofereix l’acadèmia per tal de col·laborar en la millora de la qualitat educativa no només de l’acadèmia, sinó del context escolar.

2.2-Les funcions o finalitats:

• Coordinació de tota l’activitat de la programació que es fa al centre i seguiment i avaluació dels diferents programes que ofereix l’acadèmia.
• Suport a l’equip de professionals.
• Assessorament i orientació a partir de les demandes dels docents o equips directius d’escoles, instituts o altres entitats.
• Atenció directa amb les famílies.

2.3-Les tasques o activitats:

• Coordinació de tota l’activitat de la programació que es fa al centre i seguiment i avaluació dels diferents programes que ofereix l’acadèmia: coordina les diferents activitats que ofereix l’acadèmia ( programes fixos, temporals, xerrades, etc), fa un seguiment i avalua conjuntament amb els professionals que col·laboren en aquests programes o activitats que s’oferten.
• Suport a l’equip de professionals: col·laborar en la tasca de programes especialitzats: coaching, tècniques d’estudis, problemes d’aprenentatge, adaptacions de currículum… / Reunions amb els professionals que treballen a l’acadèmia per fer un seguiment de l’evolució de cada alumne i orientar en la tasca de treball. / Intervencions d’atenció personalitzada amb alumnes en quan a temes d’aprenentatge, conductes, emocions.. /Atenció directa i acollida d’alumnes nouvinguts que arriben a l’acadèmia.
• Assessorament i orientació a partir de les demandes dels docents o equips directius d’escoles, instituts o altres entitats: assessora a partir d’una valoració psicopedagògica del grup classe o d’alumnes amb necessitats educatives especials./ Reunions amb els tutors d’alumnes que assisteixen a l’acadèmia per fer seguiment de l’alumne i valoracions conjuntes del seu progrés. / Reunions amb EAPS, CDIAP i gabinets de Psicologia clínica de la zona, per fer seguiment de l’alumne/a. / Establir relacions amb agents externs. / Promoure cooperació entre l’acadèmia, les escoles i instituts i tenir relació directa amb altres professionals que atenen l’alumne que assisteix al centre
• Atenció directa amb les famílies: promoure la cooperació escola, família i acadèmia. /Orientar i donar sopar emocional a les famílies.

3.Debat

Davant el context que em trobo, m’agradaria acabar formulant dues preguntes relacionades amb l’àmbit de treball on realitzo les meves pràctiques, ja que un dels seus objectius, és aconseguir l’èxit escolar de tots els seus alumnes/as. Aleshores, em pregunto:

• Quines respostes podem donar, davant la desmotivació d’aprenentatge de molts alumnes?
• Quina importància es dóna a la figura del Psicopedagog en un context educatiu?

BIBLIOGRAFIA

• Monereo, C. I Castelló, M. (2004) Una teoria de la pràctica en educació formal: Un model per a l’anàlisi de contextos d’assessorament psicopedagògic en educació formal.En Mauri, T., Monereo, C. i Badia, A (Coords.),  La pràctica psicopedagògica en educació formal. (Vol. I, pp. 59-74). Barcelona: Editorial UOC.
• Monereo, C.i Solé, L. (Coord.). (1999). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Fa gairebé un mes vaig començar la meva aventura com a practicant. Recordo el primer dia amb molts nervis i incertesa. Era el 15 de setembre. Vaig sortir de treballar de l’escola i vaig anar directa cap a Octàgon.

La rebuda per part de l’equip va ser immillorable. La directora de l’acadèmia, l’Alba, em va presentar a tot l’equip de professionals. Vam fem una passejada per les aules d’estudi i vam tenir la primera reunió.

En aquesta reunió, l’Alba em va explicar la feina que es fa a l’acadèmia i el seu funcionament (línea de treball del centre, els objectius que persegueixen, els eixos de treball, el material que utilitzen, el tipus d’alumnat, els projectes que duen a terme, etc). Vam acordar un horari de treball i amb quin professor podria començar a observar la tasca que es realitza en aquestes aules d’estudis i també la seva, com a psicopedagoga.
Després em va deixar un dossier de material del centre, que explicava el que ella ja m’havia explicat perquè me’l llegís tranquil•lament.

És molt gratificant arribar a un lloc nou i que el primer dia et deixin un temps i espai per familiaritzar-te amb el context de treball. No és fàcil pair tot el que t’expliquen en una hora!

La segona part de la sessió, vaig anar a l’aula acordada i vaig observar com el professor amb tres alumnes més, realitzava el suport escolar.

Al llarg d’aquestes primeres trobades vam acordar uns objectius i tasques.

Objectius:

• Conèixer les tasques de la psicopedagoga del centre.
• Conèixer l’aplicació dels “ 8 eixos del professor d’Octàgon” perquè un alumne aconsegueixi l’èxit escolar.
• Conèixer el Planning de treball de l’acadèmia.
• Establir un calendari de reunions.

Tasques:

• Observar les tasques de la psicopedagoga del centre.
• Observar una aula d’estudi amb un professor i tres alumnes concrets. Tanmateix, observar altres aules, amb altres alumnes de diferents edats.
• Fer el seguiment del Planning d’aquests alumnes.

I és en aquest punt on em trobo. Observant, coneixent i sobretot aprenent la tasca psicopedagògica de l’Alba, el treball que fan els professors i el material que utilitzen: el Planning (una eina de planificació a curt i a llarg termini del professor d’aula i del psicopedagog que pretén ajudar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge al llarg del curs).

Estic realitzant les pràctiques a l’acadèmia Octàgon de Girona. És un centre de formació especialitzat per a estudiants de totes les edats. Fomenta l’atenció als seus alumnes des d’una perspectiva psicopedagògica i atén no només el què aprenen sinó també com aprenen. Així, sigui quin sigui el curs o programa, l’alumnat sempre rep una atenció personalitzada i un seguiment personalitzat.

Les tècniques i estratègies d’aprenentatge tenen un paper rellevant i s’exerciten en el dia a dia. Per aquesta raó volen donar una resposta educativa basada en les necessitats concretes de cada alumne: tots els programes són personalitzats, es respecta el ritme d’aprenentatge de l’alumne i se l’ajuda a trobar la millor eficàcia en el seu estudi.

Aquesta proposta es concreta en els “8 eixos del professor d’Octàgon” que més endavant us explicaré ja que són molt interessants!

Per cert, vaig començar el 15 de setembre i assisteixo dos cops setmanalment. Abans d’acabar la setmana, us comento les meves primeres sessions! I més endavant, us penjaré la PAC 1 i podreu conèixer més exhaustivament el context de l’acadèmia.

Aquest és el meu blog de diari de pràctiques de la llicenciatura de Psicopedagogia a la UOC. Estic realitzant el pràcticum I i el que pretenc amb aquest espai és fer un treball de reflexió sobre la meva pràctica professional. M’agradaria reflexionar a partir de les situacions pràctiques viscudes des d’una mirada psicopedagògica… i també poder rebre idees, comentaris… per millorar la meva formació. Qualsevol aportació serà de gran utilitat!

Espero que us agradi! 🙂