Bloc d'Oscar

Gairebé coincidint amb els anuncis dels resultats dels estudis de la Fundació Bofill primer i el PISA poc després, arribava als centres el document de “Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya, una llei de país”. El seu contingut ha generat expectatives, reticències i el rebuig dels sindicats, que fins i tot han convocat una vaga pel dia 14 de febrer. El document parla d’una Llei que no vol canviar altre cop l’ordenació educativa ni el currículum adduint que cal començar a donar estabilitat al sistema, sí que pretén afavorir un nou marc que possibiliti una acció educativa basada en la innovació i en l’autonomia de gestió dels centres. El debat sobre el document i posteriorment sobre l’articulat és el semblava que havia d’ocupar el protagonisme “educatiu” aquests propers mesos, el cert és però que aquest protagonisme l’ha perdut gairebé d’immediat a mans de la pre-campanya electoral del proper 9 de març. Lamentablement el PP ha decidit convertir l’escola catalana i el tractament de la llengua en argument de pes per aconseguir els seus vots a la mitja Espanya que encara creu en l’enfrontament amb Catalunya com a necessari per a la defensa dels seus valors nacionals. Lluny de sentir opinions assenyades, propostes serioses per reconduir i aportar les solucions polítiques que l’educació necessita hem hagut de començar escoltant en boca de la cap de llista del PP per Barcelona que de les escoles catalanes els i les alumnes no surten dominant les dues llengües, català i castellà, si no que aprenen un “lamentable catañol”.  Hi podem afegir els centenars de contertulians que opinen amb total convicció i vehemència a qualsevol mitjà de comunicació sobre els mals i solucions de l’educació i ja tornem a tenir la recepta ideal per a acabar de perdre la mica de dignitat professional que anem salvant malgrat tot; perquè, com a mínim a mi em passa, quan parlen d’educació sento que parlen dels mestres, sento que parlen de mi, i no m’agrada gens el que normalment diuen.

De les Bases de la Llei en parlem un altre dia, ara ja no són tanta notícia, ves per on.

Miquel i Ambròs han posat punt i final a la seva dilatada carrera de mestres que han tancat com a directors del Lluís Viñas de Móra d’Ebre i el Tres d’abril de Móra la Nova. Ahir dia 26 de juny vam tenir l’oportunitat de fer-los un dinar de comiat, oportunitat que no vam tenir amb un altre referent educatiu a la comarca com era Ildefonso Franco.

This album is powered by BubbleShare – Add to my blog