Propostes didàctiques Llegir per parlar, llegir per aprendre,  Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Es tracta d’activitats de conversa a partir de fragments de textos de tipologia diversa. He seleccionat les converses sobre textos literaris:

62. Llibre de les bèsties (fragment) (Ramon Llull)
63. La fi del cap (conte de Pere Calders)
64. L’arbre domèstic (conte de Pere Calders)
65. Bestiari (poemes de Pere Quart)
66. El meu poble i jo (poema de Salvador Espriu)
67. Pasquins per a la revolta vegetal (poema de Maria Mercè Marçal)
68. Primer d’any (poema de Joan Vinyoli)
69. Pedra de Tartera (fragment) (Maria Barbal)
70. El temps de les cireres (fragment) (Montserrat Roig)
71. El poble (poema de Miquel Martí i Pol)

La conversa literària

Es tracta d’una activitat dedicada a parlar d’allò llegit. La conversa es basa a establir un diàleg entre el professor i l’alumnat sobre un mateix llibre que han llegit tots els alumnes.

Les preguntes que es plantegen, preparades prèviament pel docent, parteixen de la proposta que fa Aidan Chambers en el seu llibre Dime. Aquestes preguntes ajudaran a gestionar la conversa per arribar a assolir l’objectiu principal: parlar bé del que s’ha llegit. Les preguntes proposades inciten a la reflexió; permeten aprofundir més en el contingut i l’impacte de la lectura en l’alumne; ofereixen altres visions més àmplies o diferents, i focalitzen l’atenció en detalls que, potser, havien passat desapercebuts.

En el moment de la conversa, les interaccions dels alumnes són el més important; el docent té el paper de moderador, i, com a tal, la seva tasca és donar la paraula, i esperar a donar el seu punt de vista sobre la història fins que la conversa ja estigui avançada, per no influir en la visió dels alumnes. No cal formular totes les preguntes que s’han elaborat prèviament: es tracta només de tenir-les preparades i anar-les proposant en funció dels girs que es produeixen en la conversa.

Llibre: Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, Edicions 62, 2009

Curs: 2n ESO

Resum de l’argument del llibre: Dos nois molt joves, l’Alba i en Dídac, són els únics supervivents en un planeta pràcticament destruït. En ells dos s’acaba un món i en comença un de nou, en què hauran de lluitar per preservar el coneixement que els ha deixat el passat i establir les pautes per construir un futur en el qual la humanitat no sigui una amenaça per a si mateixa.

QUADERN I

1. En l’episodi del principi del llibre, hauríeu actuat igual que l’Alba (15 anys) (llançar-vos a la bassa per salvar en Dídac), o hauríeu optat per passar de llarg? Alguna vegada us heu trobat en una situació similar? Què heu fet?

2. (12) Què és el primer que faríeu en veure que tot està destruït? (L’Alba decideix anar al poble a buscar la seva família)

3. (14) Què us sembla la reacció de l’Alba en trobar la mare d’en Dídac morta? (No mostra sentiments). Per què creieu que és aquesta? Com creieu que actuaríeu vosaltres?

4. (21) En veure que tot està destruït, l’Alba té una actitud esperançada, no es desanima, fa el cor fort, actua amb mentalitat de supervivència… Decideix anar al bosc per fugir de les epidèmies… Vosaltres hauríeu anat al bosc o us hauríeu quedat al poble? Quina hauria estat la vostra reacció (depressió, ràbia, tristesa…)?

5. (40) Com descriuríeu la relació entre l’Alba i en Dídac? (L’Alba el tracta com un nen petit, hi té molta paciència, com si fos la seva germana gran, o com si fos la seva mare).

6. Com heu trobat que evoluciona l’acció, en el llibre? És ràpida, lenta? (Molt ràpida) Us agrada que hi hagi molta acció?

7. Hi ha alguna cosa d’aquest capítol que us hagi estranyat? O que us hagi deixat parats? Quin aspecte de la lectura us ha impressionat més? Per què?

. El racisme dels nois que apallissen en Dídac.

. La personalitat de l’Alba.

. La mort de tothom.

. El fet que uns desconeguts siguin capaços de matar indiscriminadament.

. La solitud de l’Alba i en Dídac.

8. Heu llegit o coneixeu alguna història, novel·la, pel·lícula, sèrie, que tracti un tema similar? Recordeu com es plantegen la vida els supervivents? Hi ha alguna semblança amb aquest llibre?

9. En algun moment us heu sentit identificats amb algun dels dos personatges? En quin moment? Per què?

10. Què faríeu si us trobéssiu en el lloc de l’Alba i en Dídac? Per què?

11. Penseu que és possible que passi alguna cosa com la que heu llegit? Per què?

12. Després de la lectura del primer capítol, teniu ganes de continuar llegint el llibre per saber què passarà? L’autor us ha despertat interès? Com? Què és el que més us intriga?

13. De moment, recomanaríeu el llibre a algú? A qui?

Nota: Conversa literària preparada per Núria Puigdevall a partir de les preguntes que proposa Aidan Chambers en el seu llibre Dime.

Llibre: Matilda, de Roald Dahl, L’Odissea, Estrella Polar, 2009

Curs: 1r ESO

1. Sobre l’autor: Avui us vull recomanar el llibre Matilda, de Roald Dahl. Algú l’ha llegit? He escollit aquest llibre perquè penso que us pot agradar la història i també perquè l’autor és molt conegut en el món de la literatura infantil i juvenil. Us sona el seu nom? Ara us diré algunes altres obres que ha escrit, potser algú n’ha llegit alguna o n’ha sentit a parlar. Aniré dient els títols, i, si les coneixeu, podeu aixecar el dit: El fantàstic senyor Guillot, El meu amic gegant, Charlie i la fàbrica de xocolata… (en aquest punt veurem que els alumnes aixequen la mà perquè molts han vist les pel·lícules).

2. Any de publicació: El llibre es va publicar l’any 1988 en anglès. És una obra que ha tingut molt d’èxit i se n’han fet diverses reedicions.

3. Resum de l’argument: Abans d’explicar-vos per què us el recomano, us faré un resum de l’argument. Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans de complir cinc anys, ja ha llegit obres dels millors autors de la literatura universal, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Us llegiré un fragment que il·lustra la relació que els pares tenen amb la seva filla:

• Lectura* fragment del llibre p. 10: “Es fixaven en Matilda en particular com si no fos més que una crosta. Una crosta és una cosa que has d’aguantar mentre no arriba el moment d’arrencar-te-la i llançar-la lluny. El senyor i la senyora Wormwood no veien l’hora que podrien arrencar-se la filleta i llençar-la ben lluny, i millor fins a l’altre comtat, i fins i tot encara més lluny”.

Però quan a l’escola Matilda es troba enfrontada a un perill molt greu, descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, la senyoreta Honey.

4. El llibre m’ha agradat perquè:

– La protagonista fa servir la seva intel·ligència per donar lliçons als dolents (pares, sra. Trunchbull).

– I perquè parla d’un dels meus temes preferits: els llibres i la lectura. Us llegiré tres fragments

• Lectura fragment del llibre p. 16-17: llibres d’adults que ha llegit Matilda quan és una nena: Oliver Twist, Jane Eyre, El vell i la mar, La revolta dels animals…
• Lectura fragment del llibre p. 18-19: conversa bibliotecària-Matilda sobre llibres: “–El senyor Hemingway diu moltes coses que no entenc (…). Sobretot dels homes i les dones. Però m’agrada igualment. La manera com ho explica em fa sentir com si jo fos allà mateix mirant-ho com passa”.
• Lectura fragment del llibre p. 19-21: què viu Matilda quan llegeix: “Els llibres la transportaven a mons nous i li presentaven gent impressionant que vivia vides excitants. Va navegar en vells vaixells de vela amb Joseph Conrad. Va anar a l’Àfrica amb Ernest Hemingway i a l’Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar arreu del món estant asseguda a la seva cambreta d’un poble anglès”.
• Lectura fragment del llibre p. 39-41: què pensa el seu pare sobre llegir (contrast):

“–No pares mai, de llegir –li roncà.

–Ah, hola, papà –va dir ella, agradosa-. Has tingut un bon dia?

–Què és, aquesta porqueria? –va dir, arrabassant-li el llibre de les mans.

–No és una porqueria, papà, és molt bonic. Es diu El poni vermell. És de John Steinbeck, un escriptor americà. Per què no te’l llegeixes? T’agradaria.

(…)

–N’estic ben tip, que llegeixis tot el dia. Au, vés i fes alguna cosa de profit. –I amb un rampell temible va començar a esquinçar les pàgines del llibre,a arrencant-les a grapats i llençant-les a la paperera”.

*Lectura en veu alta.

Nota: Recomanació preparada per Núria Puigdevall.

Tot preparant sessions d’animació al gust per llegir encarades als centres de secundària m’ha vingut a les mans el llibre de Vicenç Pagès De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil, en què l’autor, després de reflexionar sobre aspectes diversos entorn al fet de llegir i sobre la lectura dels clàssics juvenils, proposa una llista de 28 novel·les juvenils. En justifica la tria i de cadascun en proposa una guia de lectura que té en compte en tots els casos activitats en relació amb el fet de parlar, amb els joves, del llibre llegit.

Algunes consideracions introductòries de l’autor

1. En l’etapa infantil i juvenil s’originen i es consoliden els hàbits lectors.
2. Els nostres alumnes tenen dret a llegir els clàssics, donem per sobreentès que no tots ho aprofitaran.
3. Abans els joves llegien més perquè els llibres que llegien els agradaven.
4. Els llibres proporcionen bases lingüístiques sòlides (ortografia, morfologia, sintaxi… Com més plaent és el llibre, més es grava la gramàtica en el cervell. La literatura exercita la llengua.
5. És impossible escriure bé si no es proporcionen bons models de lectura. A l’hora d’escriure: la imaginació també s’aprèn. S’aprèn a escriure escrivint, però, sobretot, llegint, sobretot les lectures de l’adolescència, que és quan hi ha més temps per fer-ho i la lectura pot ser més plaent. Qui no llegeix a aquesta edat, difícilment ho farà més endavant.
6. No és necessàriament bo estar obligats a escriure o fer treballs sobre el que llegim. Els llibres són per ser llegits, amb el plaer de la literatura, i no per a fer treballs.

La tria de Vicenç Pagès

Per ordre de lectura

• El llibre de la jungla, Rudyard Kipling (1895)
• Trencanous i el rei dels ratolins, E.T.A. Hoffmann (1816)
• El jardí secret, Frances Hodgson Burnett (1909)
• La crida de la natura salvatge, Jack London (1903)
• Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain (1876)
• Anna la de Teules Verdes, Lucy Maud Montgomery (1908)
• La filla del capità, Aleksandr Puixkin (1836)
• La porta oberta, Margaret Oliphant (1882)
• La màquina del temps, H. G. Wells (1895)
• Taràs Bulba, Nikolai V. Gògol (1835)
• Les mines del rei Salomó, Henry R. Haggard (1885)
• El gos dels Baskerville, Arthur Conan Doyle (1902)
• L’herència del desert, Zane Grey (1910)
• L’illa del tresor, R. L. Stevenson (1883)
• El presoner de Zenda, Anthony Hope (1894)
• Peter Pan, J. M. Barrie (1911)
• La volta al món en vuitanta dies, Jules Verne (1872)
• El llibre del rei Artús, Howard Pyle (1903)
• Viatge al centre de la terra, Jules Verne (1864)
• Jane Eyre, Charlotte Brönte (1846)
• La insígnia roja del coratge, Stephen Crane (1895)
• Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain (1882)
• Dràcula, Bram Stoker (1897)
• L’abadia de Northanger, Jane Austen (1818)
• Els tres mosqueters, Alexandre Dumas (1844)
• El primer amor, Ivan S. Turgenev (1860)
• Robinson Crusoe, Daniel Defoe (1719)
• Moby Dick, Herman Melville (1851)

Proposta de guies orientatives per treballar els els llibres, inclosos els clubs de lectura:

1. Els protagonistes de molts dels llibres clàssics seleccionats són grans lectors.
2. Els clàssics juvenils han servit de transcició entre la literatura juvenil i la literatura amb majúscules. En els llibres sovint els protagonistes lectors citen els llibres que llegeixen (Matilda).
3. Característiques dels llibres escollits: atractius per als adolescents, qualitat,clàssics juvenils, llibres amb vocació literària, que no tenen l’objectiu d’imitar els models narratius de la televisió o el cinema (fracassarien, no aconseguirien mai l’espectacularitat d’aquests).
4. Peter Pan posa fi a la literatura juvenil (per V. P., l’edat d’or de la literatura juvenil es va acabar fa un segle. Cada vegada és més difícil situar de manera creïble personatges adolescents en un context contemporani (Harry Potter està tancat en un internat en què es reprodueix una època abans de la revolució industrial).
5. Obres seleccionades: novel·les, no contes; literatura juvenil occidental; en bona part, literatura anglesa (ideal època colonialisme: activitats esportives i formació del caràcter, atractiu per la mentalitat adolescent); poques dones (poques escriptores literatura juvenil època clàssics, i l’heroi juvenil més assentat és el masculí).
6. S’inclouen llibres que avui són políticament incorrectes (racisme Huckelberry Finn és el de la societat de l’època; protagonistes joves que fumen: tabac considerat un bon costum durant o després de viure una aventura; freqüent l’alcohol, per reanimar).
7. Llibres exclosos: els massa moralistes (Conte de Nadal), els massa sentimentals, llenguatge i estil inaccessibles, llibres massa senzills o massa depriments.
8. Temes diversos, en comú: l’aventura: un heroi enceta un viatge a la recerca del desconegut que li portarà proves físiques i morals, haurà de prendre decisions i experimentarà una transformació. Predominen els fets i la voluntat, no les idees ni l’anàlisi i la contemplació. Interpretació de Leslie A. Fiedler: el protagonista típic és l’home forçat a escapar d’una civilització que implica la confrontació home-dona, que condueix a la temptació de la carn, el matrimoni i la responsabilitat.
9. Diferents subgèneres, diferents espais.
10. Autors diferents nacionalitats: anglesos, nord-americans, francesos, russos, canadencs.
11. Llibres ordenats de major a menor facilitat.
12. Cànon basat en selecció  de Harold Bloom.
13. La guia inclou: autor i títol original, per què és aconsellable, resum, personatges principals, estil, obra i època, problemes de comprensió, club de lectura (eines per al diàleg), frases per comentar, parents i amics (mateix autor, temes similars del llibre…).

L’autor afegeix un DECÀLEG: QUÈ SÍ i QUÈ NO S’HA DE FER AMB ELS LLIBRES

1. Cal establir uns criteris de selecció. Triar llibres per nivell que no siguin massa fàcils per després haver-se d’enfrontar a les lectures més complexes de batxillerat.
2. No triar llibres que tractin temes actuals com immigració, racisme, desigualtats, perquè són temes massa actuals, massa pròxims: el debat es bloqueja quan es personalitza.
3. No triar llibres impregnats d’ideologia o moralina: explicar el que està bé i el que no no és la funció de la literatura.
4. No fer llegir còpies o adaptacions: recuperar les emocions originals, per introduir-nos a la mentalitat de l’escriptor, l’espai i l’epoca determinada.
5. Llegir traduccions actuals, per acostar-se al lector.
6. Preferible no obligar a fer treballs: els resums, els copien, és com una forma de dir-los que ens facin el resum perquè no ens refiem que l’hagin llegit; els exàmens tipus test és una manera de desvirtuar també l’experiència lectora: llegir per recordar; difícil fer-los fer valoracions de llibres si no tenen prou cultura literària…
7. Activitat: parlar dels llibres. Per fer-ho, s’ha d’haver llegit el llibre a consciència. Després de parlar-ne entre tots, és més fàcil fer una valoració del llibre. Atenció a les opinions: no tot és opinable.
8. Preferible no abusar del context: si es fa contextualització, millor després de la lectura, ja que la contextualització prèvia elimina el goig de la lectura, que és sempre descobriment.
9. És preferible no imposar interpretacions: no sempre sabem el que pretenia dir l’autor; hem d’afavorir les interpretacions personals, permetre les discrepàncies.
10. És preferible no repetir lectures: no fer-los llegir llibres que ja han llegit.
11. És preferible no deixar el lector sol amb el llibre: presentar-lo i acostar-s’hi de mica en mica, acompanyar-lo en les primeres pàgines, llegir en veu alta, solucionar dubtes.
12. No refiar-se de les campanyes publicitàries. Recomanar amb la pròpia experiència.
13. Evitar rutines i argot tècnic.
14. Activitats per parlar del llibre

• Repassar les característiques dels herois
• Trobar virtuts i defectes del personatge
• Endinsar-se en els dilemes del personatge
• Situar-nos en un espai i una època distants
• Rememorar escenes catalitzadores
• Riquesa interpretativa del text
• Recursos retòrics del llibre
• Acostar-nos i distanciar-nos de la trama
• Identificar expectatives que es creen en el lector
• Motivacions que guien els personatges
• Preveure el final del llibre, o un altre final
• Pensar què pot succeir després del final
• Localitzar el tema que unifica el llibre
• Comparar-lo amb altres novel·les similars
• Repassar interpretacions de lectors il·lustres
• Lectura simbòlica
• Resumir argument en una frase
• Citar o comentar passatges memorables
• Comentar aspectes històricament pròxims o llunyans
• Descobrir el codi que regeix les conductes dels personatges
• Esbrinar la caducitat o permanència dels valors que s’hi exalcen

Font: De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil, Vicenç Pagès,Proa, Barcelona, 2006