Et menjadé!, Jean-Marc Derouen

No em puc estar de compartir amb vosaltres la recomanació d’aquest conte. Des del principi de la lectura estem intrigats amb aquest llop que, en comptes de ser ferotge i dolent com esperaríem, és enganyat una i una altra vegada per dos conills a qui es vol cruspir. El conte està escrit amb lletra de pal, per la qual cosa el poden llegir els més menuts. Però el que us en vull remarcar és les dues pàgines que tot seguit us ensenyo.

Destaco la primera per la frescor i naturalitat de la història en explicar que el conill va cap al mercat ecològic a comprar pastanagues (després veurem que el llop es fa vegà):

En aquesta segona, el narrador interpel·la el lector reforçant el llop com a personatge dels contes populars… i incloent-lo en el món imaginari dels més menuts:

Un exemple de nou conte, amb un personatge dels de sempre, transportat i adaptatat a l’actualitat.

Després d’uns dies d’aturada, avui us proposo llegir i/o recomanar el llibre L’illa del tresor, basat en l’obra original de Robert Louis Stevenson. Es tracta d’una adaptació, en forma d’àlbum, feta per Andrés Ibáñez, amb il·lustracions de Mariona Cabassa, publicada per Lumen. L’aventura d’en Jim i els seus amics per aconseguir el tresor connecta directament els més petits amb l’obra clàssica. El final de la història es planteja totalment obert, de manera que a partir d’aquí poden sorgir propostes d’escriptura, per exemple:
. Què farà en Jim, amb els diners que li han tocat de la seva part del tresor?
. I el seu company Benn Gunn, amb què s’ha gastat els diners?
. I què faran, els pirates, un cop han fracassat els seus plans?

Pesolet, Davide Cali, Baula, 2016

Quan en Pesolet va néixer era molt petit, i, en començar a anar a l’escola, era massa petit per a la seva cadira, per tocar la flauta, o per fer educació física. El que més li agradava era dibuixar.

Un conte que podem explicar o poden llegir els mateixos infants, a partir de 5 anys. Lletra de pal.

El conte del llop carregat de mocs, Eva Mor, Cruïlla, 2016

Tots dos contes, escrits per la mateixa autora, tenen en comú que hi surten personatges de contes populars -el llop, el drac de Sant Jordi- però que viuen unes aventures completament diferents de les que els nens coneixen: el temut llop s’ha posat malalt, i no pot sortir de casa per espantar les seves víctimes; i en el cas del drac, aquest està adormit i no hi ha manera de despertar-lo per celebrar el dia de la seva festa.

La llegenda del drac que dormia i roncava, Eva Mor, Cruïlla, 2016

Tots dos contes també són divertits, imaginatius, entretinguts, i tenen elements que connecten els infants amb el seu dia a dia.

Pertanyen a la col·lecció de Cruïlla “Contes per fer la mona”, pensada per a padrins i fillols de lectura. Els padrins llegeixen el text escrit en lletra d’impremta, i els fillols els fragments en lletra lligada.

Atles dels llocs que no existeixen, Mia Cassany, Mosquito Books Barcelona, 2016

Ens trobem davant un àlbum il·lustrat que ens presenta llocs imaginats i plens de formes belles i màgiques, sempre a mig camí entre la realitat i la ficció. Un llibre que convida a viatjar a indrets recòndits, illes remotes o profunditats meravellosament belles…

Aquí en teniu un fragment:

“Saps on van a parar les coses que perdem? Al Desert dels Objectes Perduts, les dunes del qual estan cobertes de tota mena de coses. Quan la sorra, empesa pel vent, soterra els objectes, aquests cauen i són retornats a una casa qualsevol. Si es dóna el cas que van a parar a la mateixa llar d’on es van perdre, quina alegria!”.

Com es pot comprovar en aquesta, cadascuna de les pàgines de l’àlbum ens permetran construir converses i fins i tot fer propostes d’expressió escrita molt imaginatives.

El punt, Peter H. Reynolds

En Vashti no sap què dibuixar i deixa el full en blanc. La seva sorpresa és quan la seva mestra l’anima a pintar el que se li acudeixi, encara que sigui només un punt… però la sorpresa encara és més gran quan l’endemà troba el seu dibuix emmarcat i penjat a la paret. A partir d’aquí en Vashti comença a dibuixar i pintar i pintar… fins que un amic seu li demana ajuda… perquè no sap què dibuixar.

Una història senzilla i bonica que recomano a tots els mestres, perquè no s’oblidin mai d’animar els alumnes a resoldre autònomament les tasques, d’animar-los a crear, de valorar les seves produccions i fomentar l’autoestima i l’aprendre a valorar-se a si mateixos.

Si jo fos un llibre, José Jorge Letria i André Letria

L’inici de frase que proposa el títol del conte es repeteix en cadascuna de les pàgines i es completa, amb l’objectiu de descriure el valor dels llibres, amb frases breus i profundes i il·lustracions molt suggeridores.

El text reflexiona d’una banda sobre l’essència del llibre: és fet per ser llegit, no per quedar a les prestatgeries, ni ha de servir als lectors per presumir i aparentar, quedar bé, o anar a la moda; tampoc ha de ser llegit per obligació.

D’altra banda, es fa una descripció del llibre a partir de l’olor i de les paraules, que, combinades, construeixen un text que fa entrar els lectors en mons màgics. El final del llibre ha de ser sorprenent i inesperat; arribar-hi no ha de ser l’objectiu, sinó que cal gaudir-ne durant tota la lectura.

Hi ha també consideracions sobre la relació llibre-lector. El primer es presenta com a company, amic, confident, que acompanya el lector durant tota la vida. Cal que hi hagi llibertat de lectura: el lector tria quan, on, com llegeix i el pot interpretar de manera diferent al llarg del temps. Alguns llibres, fins i tot, poden arribar a canviar la vida de qui els llegeix.

Finalment, hi ha referències al llibre com a font de felicitat per a qui el llegeix, com a finestra oberta al coneixement, com a viatge, i com a eina per canviar el món.

El veí llegeix un llibre, Koen Van Biesen

El protagonista de la història intenta llegir un llibre, però no pot perquè a la casa del costat una nena juga i no para de fer soroll. Aquest conte ens parla de la lectura i ens planteja la necessitat que hi hagi silenci quan llegim per concentrar-nos en els universos de les històries dels contes.

Dos bons llibres per treballar i fomentar el gust per la lectura.

Lletraferit, Carles Arbat
El comte Oblit no sap ni vol aprendre a llegir, odia els llibres i les biblioteques, i no pot suportar que els habitants de la seva terra llegeixin, per això destrueix tots els llibres. Un bon conte per reflexionar sobre el valor de l’escriptura, sobre la cultura, els llibres i les històries. A partir de CM.

Avui, dos contes més per parlar de llibres…

¡Es un libro!, Lane Smith

L’ase no ha vist mai cap llibre i, encuriosit, fa preguntes a la mona per saber què és allò que té a les mans i que es mira amb tan d’interès. Vol saber com és, com funciona, per a què serveix, què pot fer… Finalment, decideix investigar-ho ell mateix… què creieu que passarà? El conte ens pot servir per definir què és un llibre, com funciona, per a què serveix, i per valorar l’accés als llibres.

La muntanya de llibres més alta del món, Rocío Bonilla

Volar és el que més desitja l’Enric. Ho prova de totes les maneres possibles, però no se’n surt. Pel seu aniversari la seva mare li regala un llibre amb el qual podrà volar. L’Enric no entén res, però el llegeix, i després d’aquest, un altre, i un altre… fins que un dia entén què volia dir la seva mare. Un conte per parlar sobre el gust per llegir, i sobre la porta que obren els llibres a la imaginació.

Avui presento cinc contes les històries dels quals es poden utilitzar per reflexionar a l’aula sobre el fet i el gust per llegir, sobre el que ens poden aportar les lectures, i sobre la relació que s’estableix entre el lector i el llibre en el moment de llegir.

Ratpenats a la biblioteca, Brian Lies

Un grup de ratpenats entren cada nit a la biblioteca i s’entretenen fullejant llibres, descobrint històries, escoltant aventures i vivint-les amb la seva imaginació.

Els tres primers expliquen històries d’animals de tota mena que llegeixen, acompanyats o no de persones, de manera que a través de les seves actituds obtenim models per fomentar entre els infants el gust per llegir. Els recomanaria tots tres per a partir de cicle mitjà o superior, els dos primers perquè ens ofereixen les històries a través de textos bastant densos, i el tercer perquè, malgrat la seva aparent senzillesa, conté expressions essencials per captar la gràcia de les diferents històries que els alumnes de cursos anteriors no podrien entendre.

Els fantàstics llibres voladors del sr. Morris Lessmore,               William Joyce

Què llegeixen els animals abans de dormir, Noé Carlain

Els dos llibres següents, que proposo també per explorar el gust per llegir, plantegen històries que fan reflexionar sobre la interacció entre el llibre i el lector. Els recomano per a cicle superior, especialment per la complexitat de les històries.

El llibre que se sentia sol, Kate Bernheimer

El llibre dins el llibre dins el llibre, Jörg Müller

El Pispallibres, Helen Docherty
La conilleta Mariona llegeix com cada nit abans d’anar a dormir. També els seus amics, l’esquirol, el talp i el mussol, llegeixen o escolten els contes que els expliquen els seus pares. Però de cop algú entra a la seva habitació i s’emporta el seu llibre, i aquella mateixa nit desapareixen també tots els contes dels seus amics. On han anat a parar els contes i… qui els ha robat i per què? La recomanació i explicació d’aquest conte ens portaran a parlar de l’afició a la lectura, de com ens agrada que ens expliquin contes els pares i del costum de llegir abans d’anar a dormir.

L’increïble nen menjallibres, Oliver Jeffers

Un dia l’Enric va tastar un llibre, i el va trobar tan bo que se’l va menjar. A partir d’aquell dia menjava tot tipus de llibres, i com més en menjava més llest es feia, fins que en va menjar tants que es va empatxar i els metges li van aconsellar que deixés de menjar-ne. Un dies després, va provar un llibre d’una manera diferent: el va obrir… i… Una lectura per  conversar entorn de tot el coneixement que ens poden aportar les lectures i de llegir de pressa per acumular lectures, una darrere l’altra, o llegir per gaudir-les.

On és el llibre de la Clara?, Lisa Campbell Ernst

La Clara va deixar el seu llibre a la porta de casa i ara no el troba, i l’ha de tornar a la biblioteca perquè se li acaba el termini de préstec. Llavors comença una llarga caminada pel poble, seguint la pista del llibre, que ha anat passant de mà en mà, per cal carter, a la policia, al cafè, al taller de la Lina, a la matalasseria, a l’escola… i tothom ajuda la Clara a buscar-lo, fins que les pistes els duen a la biblioteca, on continuarà l’aventura. Aquesta lectura pot resultar interessant per tractar els tema de les diferents interpretacions que pot tenir una lectura segons qui la llegeix, i de les possibilitats que ens ofereixen les biblioteques per llegir llibres.

El lleó de la biblioteca, Michelle Knudsen

Heu vist mai un lleó en una biblioteca? És estrany, oi? Creieu que seria capaç de comportar-se seguint les normes? Ho descobrireu si llegiu aquest conte, en què es presenten les biblioteques com a espais de lectura oberts a acollir tothom.

En Dog i els llibres, Louise Yates

A en Dog li agraden tant els llibres que decideix obrir la seva pròpia llibreria. Al principi li costa molt tenir clients, però mentre els espera viu aventures fantàstiques amb els llibres que llegeix, i aprèn a recomanar les seves lectures i a compartir-les amb els seus amics. Un conte que pot anar molt bé per introduir l’activitat de recomanacions de llibres.

En Roc aprèn a llegir, Tad Hills

Gràcies a les classes i a les fascinants  històries que li conta el seu mestre, en Roc aprèn a ajuntar les lletres i així comença a llegir.

El monstre de colors, Anna Llenas

El monstre s’ha embolicat amb les seves emocions. Com ens sentim quan estem alegres, quan estem tristos, quan ens enfadem, quan tenim por o quan estem calmats? De quin color és cadascuna d’aquestes emocions que cal ordenar bé perquè funcionin millor?

A Veces, Claudia Rueda

El mirall on ens mirem ens reflecteix com ens sentim per dins i com estem en relació amb tot el que ens envolta. A vegades ens agrada el que hi veiem, altres, no, però és d’una gran ajuda reconèixer-nos-hi.

¿Qué es el amor?, Davide Cali

L’Emma vol saber què és l’amor i per això ho pregunta a la seva mare, el seu pare i els seus avis. Cadascun li explica la seva experiència lligada a aquest sentiment, d’una manera amable, quotidiana  i entranyable. Llavors l’Emma espera que l’amor li arribi també a ella, però res de res… fins que un dia rep la visita el seu amic Mateu.

Rebequeries, Susana Gómez i Anna Aparicio

En les pàgines d’aquest conte llegim les pròpies paraules (i també la grafia) d’un nen que descriu i reflexiona sobre com se sent quan els pares no li fan cas. I ho fa amb un vocabulari ple de metàfores, imatges, comparacions i colors.

La gota i el cirerer, Mario Satz

Amb unes il·lustracions molt suggerents, una doble versió del text, una per al nen i una per a l’adult, a través del diàleg entre una gota d’aigua i un cirerer reflexionem sobre la por a canviar.

A més, vull destacar especialment aquest conte per l’ús poètic del llenguatge: no tots els contes expliquen històries; no totes les històries són Històries; no en totes les Històries hi ha Poesia.

Us el recomano: a grans i a petits.

… per imaginar…
El petit globus vermell, Iela Mari
On va a parar el globus vermell que inflem a la primera pàgina? En què es converteix en cada pàgina que girem? Un conte per als més petits, que, sense paraules, ens permet seguir la història del petit globus ambl’ajuda de la nostra imaginació.

Oh! i Ah!, Josse Goffin

Els dos contes, de la mateixa autora, mostren primer un dibuix en dues de lestres parts d’una pàgina. Una de les parts d’aquest dibuix pertany a un altre que descobrirem en destapar la tercera part de la pàgina. Podem jugar amb aquest conte a proposar els possibles dibuixos des de les formes i els colors dels primers.

… sobre emocions…
Petit blau i petit groc, Leo Lionni
Aquesta és la història dels petits colors blau i groc, que un dia, en abraçar-se, es transformen tots dos en color verd. Primer els seus pares no els reconeixen ni entenen què ha passat, però després, ells i tots els altres colors, acaben jugant a l’acolorit joc d’abraçar-se. Una història senzilla i bonica per treballar amb els més petits les emocions i els colors.

Waddle, Rufus Butler Seder

Un conte ple d’imatges i de color en què, mitjançant il·lusions òptiques, podem mirar en cada pàgina com els diferents animals que hi apareixen neden, salten volen i es mouen.

Un llibre, Hervé Tullet

Una rodona groga al mig d’una pàgina en blanc, i a sota unes lletres que ens diuen de posar-hi el dit  a sobre. Així comença un llibre que dialogarà amb nosaltres perquè experimentem amb tres rodones de colors, perquè nosaltres mateixos les fem moure amunt i avall, les multipliquem, les fem fora i les retornem, les fem més grans o més petites…

Colors, Hervé Tullet

Del mateix autor que Un llibre, continuem experimentant a partir de les indicacions que ens dóna el mateix llibre. Però ara es multipliquen els colors, i nosaltres participem en les barreges entre uns i altres i en fem de nous.

El llibre inquiet, Verlag Friedrich Oetinger

Provem de donar cops a aquest ou? Què en sortirà? Punxen, les espines d’aquest eriçó? Vols provar-ho? Fem un petó a aquesta granota, a veure si es converteix en un príncep? Aquestes són algunes de les propostes que el llibre ens fa. A cada pàgina interactuem amb els animals que hi apareixen; a la següent, comprovem el resultat de les nostres experimentacions.

 This book just ate my dog, Peter Byrne

La meva companya de feina me’l va portar una tarda. Quin regal. Enginyós, divertit, intrigant, natural… diferent. El mateix dia ja el tenia encarregat, en anglès. Un conte que va més enllà de la història que ens explica: atrapa el lector i a qui escolta perquè hi parla i el fa interactuar i experimentar dins el mateix llibre. Després d’aquest, a les llibreries, a les biblioteques, només hi demano i hi busco contes interactius… És el primer de molts que vindran.

Advertència. No obris aquest llibre!, Adam Lehrhaupt

Només de mirar la portada ens vénen ganes de fer tot el contrari: obrir-lo i llegir-lo. I, després, a mida que anem llegint, a cada pàgina el llibre ens provoca perquè el deixem, però estem tan intrigats per saber per què és tan perillós que el llegim, que no podem parar. Arribem a entrar tant en la història que al final haurem d’actuar per solucionar una situació molt perillosa…

El llibre sense dibuixos, B. J. Novak

El diferent d’aquest conte no és només que no tingui dibuixos… quan el llegim veiem que el que hi diu és totalment esbojarrat: ens fa dir coses que ens fan fer el pallasso davant dels altres i ens acabarem fent un bon tip de riure!

Ahir dimarts, 2 de febrer, ens va visitar al Servei Educatiu de l’Alt Empordà Anna Lucini, compositora, educadora musical, educadora infantil, directora de conjunts instrumentals orff, explicadora de contes i cocreadora dels Contes Verticals, per parlar-nos sobre la música a l’educació infantil.

Va acompanyar la seva exposició amb els contes verticals que ella i la seva companya confeccionen, entre els quals en vam poder veure de clàssics, com La Caputxeta Vermella, Els tres porquets, La rateta que escombrava l’escaleta, En Patufet, Els gegants, i d’altres de més actuals com L’eruga goluda, El peix irisat, o De què fa gust la lluna.

Els contes, fets de roba de tots colors, es poden penjar, els personatges es poden treure i posar en els diferents espais, i se’ls pot afegir un pal de fusta a sota del vestit per convertir-los en titelles.

Al SEAE disposem de dos d’aquests contes verticals, el de laCaputxeta i el de la Rateta, que les escoles poden demanar i agafar en préstec durant 15 dies.

A la cua!, Tomoko Ohmura

Va ser el segon regal de la meva companya de feina aquell dia. Amb aquest i el del gos vaig arribar a casa ben contenta. També el vaig encarregar en anglès. Un seguit d’animals fan cua, no sabem per què, i això ens desperta intriga; la cua és tan llarga que girem pàgina i encara hi descobrim més animals, que també fan cua. Animals de tot tipus. Alguns estan nerviosos, altres badallen, altres aprofiten el temps per xerrar o jugar… El millor de tot: les converses que tenen entre ells, genials. I és clar, quan descobrim per què fan cua, us asseguro que val la pena, jo també m’esperaria.

El dimarts 12 de gener vaig visitar la llibreria Al·lots de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil.

Després de l’amable atenció del seu propietari, aquests són els llibres que em vaig endur a casa i que recomano especialment. Els he agrupat en dos blocs: els quatre primers són contes que aprofundeixen en les emocions; els dos següents, més enllà de la història, permeten experimentar amb el propi llibre. He acompanyat cada ressenya de la pàgina de cada llibre que més m’ha agradat.

Tu i jo. El
conte més bonic del món, Elisenda Roca

Què li diríem al nostre germà petit? Les poètiques i emotives pàgines d’aquest conte ens endinsen en l’espera, la il·lusió, la por, el desig, la gelosia i l’amor, tot a través de la veu del germà gran que explica com se sent al seu germà petit.

De quin color és un petó?, Rocío Bonilla

La protagonista d’aquesta història, a qui li agrada molt dibuixar, es fa aquesta pregunta. Llavors pensa en diferents colors i els relaciona amb les seves emocions, fins que al final és capaç de donar una resposta a la pregunta.

Mis pequeños miedos, Jo Witek

El llibre comença i acaba amb la metàfora d’una muntanya que representa la por. Aprofundeix en aquest estat explicat amb imatges i a partir de les paraules d’una nena.

El gat vermell i el gat blau, Jenni Desmond

La història ens permet reflexionar sobre l’admiració que sentim pels altres, sobre si ens agradem a nosaltres mateixos tal com som i sobre l’amistat.

Colors, Hervé Tullet

La lectura del llibre avança a partir de les propostes al lector d’experimentació amb les mans per fer aparèixer colors o barrejar-ne. Els resultats, a la pàgina següent.

Hi ha un gos en aquest llibre?, Viviane Schwarz

Com en el conte anterior, en aquest les pàgines avancen mitjançant la interacció i el diàleg entre els protagonistes de la història, tres gats i un gos, i el lector, a qui conviden a buscar-los obrint maletes, armaris o a acariciar-los.

Llibreria Al·lots