Sigues tu mateix – Sé tú mismo – 
Mentre pujo a l’aula, llegeixo “Sigues tu mateix” en una pissarra a la paret de l’escala; tres esglaons després veig el mateix missatge en castellà; quan arribo a dalt, trobo aquestes paraules traduïdes a l’àrab. M’adono que la idea de proposar aquest mitjà d’expressió a l’alumnat ajuda a fer visible la diversitat present al centre i possibilita l’aflorament de les diferents identitats.
“Sigues tu mateix”, diu el missatge. Però perquè tots els alumnes puguin desenvolupar les seves identitats, s’han de reunir una sèrie de condicions, que passen necessàriament per abordar la diversitat des d’una perspectiva oberta i inclusiva.
Per això, dos dels reptes més importants de l’escola d’avui son la interculturalitat i el plurilingüisme. Davant la diversitat, cal posar tots els esforços en el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural en el professorat i en l’alumnat. I això representa per part de tota la comunitat educativa i l’entorn tant la superació de prejudicis i estereotips com l’adquisició de tot un seguit de capacitats, habilitats, valors i actituds per aprendre a interactuar conjuntament: comprensió, respecte i valoració de la diversitat, establir-hi relacions positives i relacionar-se en un marc de valors i drets compartits.
Tots els nostres alumnes tindran la possibilitat de desenvolupar les seves identitats diverses si aquestes son reconegudes efectivament en la comunitat i si troben sentit en allò que fan. Serà possible si som capaços de vincular els seus mons, allò que son, allò que estimen, al centre educatiu: si se senten part de l’escola, l’estimaran com a pròpia, i així estaran a punt per aprendre, desenvolupar-se d’una manera integral i poder ser ells mateixos.
Núria Puigdevall-article publicat al Setmanari de l’Alt Empordà (suplement Diàlegs d’Educació), març 2019
Llengua, educació i immigració: situació actual i perspectives de futur
En el X Simposi Llengua, Educació i Immigració, organitzat per la Universitat de Girona, i que ha tingut lloc aquest mes de novembre, en les diverses conferències de representants dels departaments d’Ensenyament, de Política Lingüística, de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, del Consell Escolar de Catalunya, de les universitats i del món municipal, es va fer una valoració dels últims anys d’immersió lingüística, es va reflexionar sobre la situació actual de la llengua catalana i es van apuntar línies de treball de cara al futur.
Situació actual
. Ens trobem en un moment en què s’observa un augment del coneixement de la llengua catalana, però hi ha un estancament en els usos.
. Hi ha un estancament de la immigració i bones perspectives de recuperació econòmica.
. Políticament, des de l’estat espanyol hi ha unes polítiques agressives, amb un setge judicial actiu sobre la política lingüística, i amb molta pressió política i mediàtica.
. No obstant, el debat lingüístic sobre la nostra llengua és ben viu (manifest grup koiné), així com la vitalitat de la llengua (normativització), i hi ha conscienciació social.
. Pel que fa a la llengua de l’escola, la radiografia de l’ús de la llengua catalana a l’aula és bona, en canvi, quan els alumnes surten al pati deixen el català per adoptar el castellà.
. Entre els joves, alguns es pregunten si hi ha hagut una “dimissió” del català, ja que en el pas de primària a secundària s’observa una acomodació de les normes sociopragmàtiques que regeixen l’ús català-castellà, amb tendència al bilingüisme i a fer canvis de llengua cap al castellà.
. Fora dels centres educatius, els alumnes continuen parlant català si a l’entorn tenen contacte amb aquesta llengua: l’entorn sociolingüístic té molt pes.
. En un moment en què hi ha un qüestionament de la immersió lingüística, les proves PISA ens donen d’una banda dades que ens fan veure que la immersió lingüística no afecta als resultats de les competències bàsiques, i d’altra banda ens diuen que són els alumnes nouvinguts es qui obtenen pitjors resultats.
Perspectives de futur
. Als centres educatius, cal continuar posant èmfasi en el treball del suport social i emocional, així com en la participació de les famílies a l’escola.
. Cal que els mestres tinguin una bona formació, a més d’un compromís individual com a membres amb responsabilitats públiques: ens calen mestres motivats i implicats.
. Un dels reptes és el de les propostes multilingües, a més de continuar treballant en la incorporació de les TIC.
. Cal abordar la situació religiosa, treballar per una educació antiracista, tractar els refugiats i els immigrants, construir identitats madures, sòlides, treballar la convivència social i la interculturalitat, i les desigualtats socials i territorials.
. Des del municipalisme, es demana el treball en xarxa des dels Plans Educatius d’Entorn, el treball comunitari, el treball en xarxa i la integració dels nouvinguts en la vida social.
. I en política, en un moment decisiu com l’actual, cal valentia en temes de drets, i que s’inverteixin els recursos necessaris per a l’èxit escolar.
Diversitat de creences als centres
Treu-te la gorra…! Penso quantes vegades li he demanat que es tregui la gorra a classe. Infinites. Sempre ell. Repetida situació que forma part dels cinc minuts abans de començar la classe: ara entra aquest, ara l’altre penja la jaqueta, aquell m’ensenya els deures o m’explica què va fer ahir a la tarda… i el de la gorra, també. Sempre penso que avui se la traurà abans que l’avisi, i sempre m’equivoco, perquè ell espera que li dediqui aquells segons del va, treu-te la gorra, que comencem la classe, i farà aquella cara per demostrar-me que l’estic fastiguejant, però se l’acabarà traient.
Què passaria si no se la volgués treure? O dit d’altra manera, puc obligar un alumne a treure’s la gorra a classe? I el mocador a una noia musulmana? I si qui porta el mocador no és una noia musulmana? L’exemple de la gorra i el mocador a classe ens serveix per iniciar el taller al Servei Educatiu del Gironès en què se’ns presenta la Guia per al respecte a la diversitat de creences religioses als centres educatius de Catalunya, de la Direcció General d’Afers religiosos.
Reflexionem sobre la gran diversitat que hi ha als centres, i sobre la necessitat d’oferir un servei que no sigui discriminatori per a ningú. A vegades a l’escola ens haurem d’adaptar, a vegades també s’hauran d’adaptar les famílies a l’escola: l’alumnat, els pares, els treballadors del centre, els docents, l’administració, tots ens hi hem d’implicar.
Què podem fer des de l’escola per respondre a aquesta realitat canviant i a la diversitat de la nostra societat i dels nostres centres? Com a persones, però també com a docents, cal que, conscients d’aquesta realitat, siguem capaços d’adaptar-nos als canvis: hi ha molts aspectes de les cultures i religions que ens envolten que no coneixem; i haurem de preparar els alumnes per viure en aquesta societat tan diversa.
Per això, proposem integrar a l’aula les diverses religions, cultures, llengües, alfabets… dels alumnes immigrants: prendre aquests aspectes com a punt partida de les situacions d’aprenentatge representa un enriquiment per totes les parts: mentre que uns les coneixem, altres perden les pors i els recels, s’obren als companys i se senten valorats.