El document El temps de lectura a Primària, elaborat pel Departament d’Ensenyament (maig 2014), ens orienta sobre l’organització dels 30 minuts de lectura:
“El Departament d’Ensenyament (…) elabora un model didàctic per distribuir el temps de lectura (…) [que] recomana que el temps diari que es dedica a la lectura es distribueixi en dues activitats diferenciades: un temps per llegir i un temps per parlar del que s’ha llegit”.
El model didàctic que es proposa per distribuir el temps de lectura diari dels 30 minuts es divideix doncs en dos grans blocs: el del temps per llegir i el del temps per parlar d’allò llegit. En el primer cal incloure-hi la lectura en veu alta del mestre, i la lectura en veu alta i autònoma dels alumnes. El segon bloc, el del temps per parlar de la lectura, inclou activitats diverses com els debats, les converses literàries, els clubs de lectura, les recomanacions, presentacions, opinions…
Abans de centrar-nos en el temps per parlar de la lectura, el bloc a què que ens volem dedicar avui, cal fer una puntualització sobre les activitats que s’inclouen en el temps dedicat a llegir.
Els objectius generals que es proposen en el document són els següents:
. Configurar actituds positives envers la lectura i els llibres.
. Crear vincles afectius i connexions amb les històries que es llegeixen.
. Fer néixer, incrementar o consolidar l’hàbit de la lectura en els alumnes.
. Anar configurant les seves preferències lectores, ajudant-se de les recomanacions que els fan els companys i els mestres.
. Escoltar amb interès el mestre i els companys quan llegeixen en veu alta.
. Gaudir de l’estona que es comparteix al voltant de la lectura.
. Participar en les converses i debats que es generen a partir de les lectures.
. Millorar la competència lectora.
Com es pot comprovar, aquests objectius estan vinculats íntegrament a desenvolupar en els alumnes el gust per llegir, i es porten a la pràctica a partir de les activitats de lectura en veu alta del mestre i lectura en veu alta i autònoma dels alumnes que es descriuen tot seguit. Per tant, dins aquestes estones caldria no incloure activitats que tinguessin a veure amb ensenyar i aprendre a llegir o amb llegir per aprendre, que, evidentment, haurien de trobar altres espais, ja que formen part també del que els alumnes han d’aprendre.
Centrats ja en el bloc que en aquest article es vol desenvolupar, per parlar dels libres llegits es poden organitzar debats, en què a partir de llibres en què es presentin temàtiques que permetin el posicionament a favor o en contra els alumnes aprenguin a exposar les seves opinions i escoltar la resta de companys, construeixin discursos amb arguments acceptables i forts.
També hi ha l’opció de fer tertúlies literàries o clubs de lectura. En les primeres, els alumnes es comprometen a llegir un determinat nombre de pàgines i a escollir els paràgrafs que més tard, a la tertúlia, poden llegir en veu alta i explicar per què han triat. En els clubs de lectura (recomanats a partir de cicle mitjà), en canvi, es llegeix tot el llibre, per després parlar-ne. És bo que els alumnes intervinguin en la tria.
Una altra manera de parlar d’allò llegit és mitjançant les presentacions, recomanacions o opinions de llibres de tipologia diversa. Mentre que les presentacions de llibres impliquen posar en contacte un llibre amb els seus potencials lectors, donar-los-el a conèixer de manera objectiva (el títol, qui és l’autor i l’il·lustrador, de què tracta), en les recomanacions es dóna una informació més subjectiva (els arguments que expliquen per què trobem interessant que una altra persona llegeixi el llibre). Totes dues activitats s’han d’ensenyar a fer als alumnes, a partir del model del mestre, per exemple quan es porten llibres nous a l’aula. Setmanalment s’hi poden dedicar uns 15 minuts.
El mestre fa de model i ensenya els alumnes a presentar els llibres: dir-ne el títol i per què el porta; explicar alguna cosa curiosa de l’autor, recordar-ne altres obres, llegir la contracoberta, citar-ne algun fragment interessant, descriure el protagonista, llegir unes pàgines del llibre, explicar-lo per damunt, fullejar-ne les il·lustracions, donar raons de la seva tria…
Les recomanacions es poden fer de manera oral a l’aula, però també es pot crear un espai d’opinió on els alumnes puguin mostrar les seves recomanacions, o utilitzar blocs, webs o les xarxes socials.
Després del model del mestre, és cabdal que l’alumne participi d’aquesta activitat convertit en el lector que llegeix i comunica, perquè:
. L’alumne, escoltat pels seus companys i pel mestre, es converteix en el centre de l’activitat, en el protagonista de l’aprenentatge. A més, es converteix en un model per als seus companys.
. El mestre esdevé d’una manera progressiva i gradual un observador més de l’activitat, i facilita que l’alumne guanyi autonomia i iniciativa personal.
. Els altres alumnes escolten algú que parla amb un llenguatge que els és proper i d’igual a igual, de manera que, per afinitat, complicitat i proximitat, l’alumne que parla pot facilitar l’aprenentatge dels seus companys.
. L’activitat parteix d’un interès escolar, ja que està lligada a la formació de l’alumne com a lector, però que va més enllà de l’aula, i es converteix en significativa per a l’alumne perquè està lligada també al seu temps d’oci i a la seva formació com a persona, ja que, en parlar dels seus interessos i les seves motivacions, l’alumne es coneix a ell mateix, coneix els altres i estableix relacions socials.
