El repte de les tasques d’escriptura contextualitzades

En els darrers cursos escolars s’han dut a terme nombrosos projectes i activitats en què s’ha posat èmfasi en el treball de les competències bàsiques, arran de la necessitat de millorar-ne diferents aspectes un cop analitzats els resultats de les proves que es fan anualment. Un dels programes a què més intensament s’han dedicat esforços és el de l’Impuls de la Lectura, que s’ha desenvolupat al llarg de tres cursos, i en què s’ha fet atenció a la lectura des dels punts de vista d’aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per la lectura. Aquest curs s’ha afegit a l’impuls de les activitats lectores l’empenta també de l’escriptura, amb el projecte Ara Escric.

En les diferents conferències per nivells que s’han organitzat al llarg del territori s’ha insistit a plantejar l’escriptura a l’escola com una activitat a la qual cal dedicar temps, amb els objectius, activitats i processos clars pels alumnes, partint de models, amb l’ajuda de bastides, com una tasca que requereix tot un procés lent i reflexiu fins al text final, elaborat a partir de diversos esborranys. I, és clar, les tasques d’escriptura han de ser contextualitzades i, per tant, significatives per als alumnes.

Aturem-nos a pensar per uns instants en com ensenyem a escriure textos, des del moment que ens plantegem l’ensenyament d’un gènere en concret. Pot ser motivadora per als alumnes una unitat didàctica titulada, posem per cas, “El text argumentatiu”? I, anem més enllà, pot ser significatiu un aprenentatge que parteixi de l’ensenyament explícit del gènere en qüestió? Cal treballar els gèneres textuals, però també aprofundir en la manera com ho fem, perquè només l’aprenentatge serà rellevant si els alumnes tenen interès, estan motivats i s’impliquen en allò que han d’aprendre.

I doncs, és possible integrar en un plantejament contextualitzat les unitats didàctiques que creiem ben planificades, ja que contenen activitats de motivació, d’imitació, de procés d’escriptura i d’avaluació final? Com podem encaixar aquesta idea en el treball del currículum? I com podem crear tasques d’escriptura motivadores? Sabem què hem d’ensenyar i hem decidit a quins cursos fer-ho, però com fer-ho d’una manera contextualitzada?

Podem pensar en la manera d’aprofitar el nostre entorn per generar escriptura. Pensem per exemple en els nous regidors que han entrat a l’Ajuntament, tenim l’interès de conèixe’ls, com ho podem fer? Potser els podríem entrevistar, o els podríem fer alguna sol·licitud, o podríem escriure la seva biografia… I si escrivim una notícia al bloc de l’escola, o adrecem alguna crítica al diari comarcal…? Només cal trobar el fet, el marc, l’embolcall, i tenir clara la direcció; les opcions d’escriptura són múltiples i sorgeixen en funció de les necessitats que requereix la tasca i, el que és més important, no vénen proposades pel professor, sinó pels mateixos alumnes. I és en aquest punt que la tasca d’escriptura es converteix en significativa, els alumnes la integren, se la fan seva i s’hi impliquen perquè s’adonen que l’escriptura té utilitat: aconseguir quelcom relacionat amb uns interessos reals. I a més, ells s’han convertit en els protagonistes del seu aprenentatge. Llavors es podran “rescatar” les seqüències didàctiques per ensenyar a escriure el gènere en qüestió, i integrar les propostes plantejades per contribuir a l’aprenentatge.