Sigues tu mateix – Sé tú mismo – 
Mentre pujo a l’aula, llegeixo “Sigues tu mateix” en una pissarra a la paret de l’escala; tres esglaons després veig el mateix missatge en castellà; quan arribo a dalt, trobo aquestes paraules traduïdes a l’àrab. M’adono que la idea de proposar aquest mitjà d’expressió a l’alumnat ajuda a fer visible la diversitat present al centre i possibilita l’aflorament de les diferents identitats.
“Sigues tu mateix”, diu el missatge. Però perquè tots els alumnes puguin desenvolupar les seves identitats, s’han de reunir una sèrie de condicions, que passen necessàriament per abordar la diversitat des d’una perspectiva oberta i inclusiva.
Per això, dos dels reptes més importants de l’escola d’avui son la interculturalitat i el plurilingüisme. Davant la diversitat, cal posar tots els esforços en el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural en el professorat i en l’alumnat. I això representa per part de tota la comunitat educativa i l’entorn tant la superació de prejudicis i estereotips com l’adquisició de tot un seguit de capacitats, habilitats, valors i actituds per aprendre a interactuar conjuntament: comprensió, respecte i valoració de la diversitat, establir-hi relacions positives i relacionar-se en un marc de valors i drets compartits.
Tots els nostres alumnes tindran la possibilitat de desenvolupar les seves identitats diverses si aquestes son reconegudes efectivament en la comunitat i si troben sentit en allò que fan. Serà possible si som capaços de vincular els seus mons, allò que son, allò que estimen, al centre educatiu: si se senten part de l’escola, l’estimaran com a pròpia, i així estaran a punt per aprendre, desenvolupar-se d’una manera integral i poder ser ells mateixos.
Núria Puigdevall-article publicat al Setmanari de l’Alt Empordà (suplement Diàlegs d’Educació), març 2019
Propostes didàctiques 
Llibre: Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, Edicions 62, 2009
Llibre: Matilda, de Roald Dahl, L’Odissea, Estrella Polar, 2009
Després d’uns dies d’aturada, avui us proposo llegir i/o recomanar el llibre L’illa del tresor, basat en l’obra original de Robert Louis Stevenson. Es tracta d’una adaptació, en forma d’àlbum, feta per Andrés Ibáñez, amb il·lustracions de Mariona Cabassa, publicada per Lumen. L’aventura d’en Jim i els seus amics per aconseguir el tresor connecta directament els més petits amb l’obra clàssica. El final de la història es planteja totalment obert, de manera que a partir d’aquí poden sorgir propostes d’escriptura, per exemple:
Núria Puigdevall – Castelló d’Empúries – 11/02/17
da del drac que dormia i roncava
“Saps on van a parar les coses que perdem? Al Desert dels Objectes Perduts, les dunes del qual estan cobertes de tota mena de coses. Quan la sorra, empesa pel vent, soterra els objectes, aquests cauen i són retornats a una casa qualsevol. Si es dóna el cas que van a parar a la mateixa llar d’on es van perdre, quina alegria!”.
a Carballera i Sonja Danowski
Advertència. No obris aquest llibre!
El llibre sense dibuixos,
Dog
c aprèn a llegir,
oine de Saint-Exupéry; Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain; Tres homes dins d’una barca, de Jerome K. Jerome; Aventures de Pinotxo, de Carlo Collodi; Els sots feréstecs, de Raimon Casellas; La guerra de l’avi, de Jaume Burgell, i una audioguia en tres idiomes per gaudir d’un passeig literari pel barri gòt
En el 
La lectura del document 
Tot preparant sessions d’animació al gust per llegir encarades als centres de secundària m’ha vingut a les mans el llibre de Vicenç Pagès De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil, en què l’autor, després de reflexionar sobre aspectes diversos entorn al fet de llegir i sobre la lectura dels clàssics juvenils, proposa una llista de 28 novel·les juvenils. En justifica la tria i de cadascun en proposa una guia de lectura que té en compte en tots els casos activitats en relació amb el fet de parlar, amb els joves, del llibre llegit.
Per començar el curs us proposo una activitat que he preparat per treballar en els 30′ de lectura diaris, dins el temps dedicat a parlar de les lectures. Es planteja una conversa literària basada en el tipus de preguntes formulades per Aidan Chambers, en el seu llibre Dime.
cs, d’un fet vital, d’una motivació interna que viu l’escriptor amb un neguit en el seu interior, que li genera preguntes, i dubtes, sense resposta, lligats sempre a una tesi, l’autor basteix una història fictícia que encaixa amb el tema de què vol parlar, hi afegeix un context i una manera de dir-ho. L’objectiu no és doncs contar una història, sinó explicar experiències vitals. En aquest punt Villatoro posa com a exemple de motivació per escriure una de les seves darreres novel·les el dia en què a la seva dona li van diagnosticar un càncer, i la pregunta: per què m’ha tocat a mi?
h!
tres parts d’una pàgina. Una de les parts d’aquest dibuix pertany a un altre que descobrirem en destapar la tercera part de la pàgina. Podem jugar amb aquest conte a proposar els possibles dibuixos des de les formes i els colors dels primers.
ddle
op algú entra a la seva habitació i s’emporta el seu llibre, i aquella mateixa nit desapareixen també tots els contes dels seus amics. On han anat a parar els contes i… qui els ha robat i per què? La recomanació i explicació d’aquest conte ens portaran a parlar de l’afició a la lectura, de com ens agrada que ens expliquin contes els pares i del costum de llegir abans d’anar a dormir.
resultats a Primària es repeteixen a Secundària. A millorar aquesta qüestió s’han abocat els mestres i professors, els assessors de llengua i també el Departament d’Ensenyament. Una de les propostes metodològiques que ha promogut el programa l’Impuls de la Lectura són els tallers de lectura (vegeu
ibro!
ntanya de llibres més alta del món
Com es pot comprovar, aquests objectius estan vinculats íntegrament a desenvolupar en els alumnes el gust per llegir, i es porten a la pràctica a partir de les activitats de lectura en veu alta del mestre i lectura en veu alta i autònoma dels alumnes que es descriuen tot seguit. Per tant, dins aquestes estones caldria no incloure activitats que tinguessin a veure amb ensenyar i aprendre a llegir o amb llegir per aprendre, que, evidentment, haurien de trobar altres espais, ja que formen part també del que els alumnes han d’aprendre.
. L’alumne, escoltat pels seus companys i pel mestre, es converteix en el centre de l’activitat, en el protagonista de l’aprenentatge. A més, es converteix en un model per als seus companys.
Avui he recomanat El veí llegeix un llibre a 2n de Primària, un dels contes de què he parlat aquests darrers dies en relació amb el fet de llegir, concretament sobre la concentració.
Patapam en els contes, de Gianni Rodari
ers expliquen històries d’animals de tota mena que llegeixen, acompanyats o no de persones, de manera que a través de les seves actituds obtenim models per fomentar entre els infants el gust per llegir. Els recomanaria tots tres per a partir de cicle mitjà o superior, els dos primers perquè ens ofereixen les històries a través de textos bastant densos, i el tercer perquè, malgrat la seva aparent senzillesa, conté expressions essencials per capt
ar la gràcia de les diferents històries que els alumnes de cursos anteriors no podrien entendre.
monstre
o sap volar
no per 
tacar especialment aquest conte per l’ús poètic del llenguatge: no tots els contes expliquen històries; no totes les històries són Històries; no en totes les Històries hi ha Poesia.
contes, fets de roba de tots colors, es poden penjar, els personatges es poden treure i posar en els diferents espais, i se’ls pot afegir un pal de fusta a sota del vestit per convertir-los en titelles.
ar els alumnes en l’estructura i l’objectiu del text. Han de tenir molt clar què han de fer i quin ha de ser el procediment.
eños miedos
mell
un gos en aquest llibre?
