ELEMENTS FORMALS – POESIA
VERS: unitat bàsica del poema.
ESTROFA: agrupació de dos o més versos.
MÈTRICA: estudia els fenòmens referits a la versificació: mesura, rima i ritme dels versos.
1. MESURA
Es compten les síl·labes dels vers des de la primera síl·laba fins a l’última síl·laba tònica.
-
Versos art menor: fins a vuit síl·labes i sense cesura.
-
Versos art major: de nou a dotze síl·labes, habitualment amb cesura.
-
Tipus d’estrofes: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, quinteta, sexteta, sextet, octava, dècima, romanç, sextina, haiku, tanka, corranda, sonet (pàg. 233-235)
-
Cesura: en versos de més de vuit síl·labes, pausa a l’interior del vers. Hemistiqui: cada part en què queda dividit del vers després de la cesura.
-
Contactes vocàlics:
-
sinalefa: unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte per formar un diftong.
-
hiat: fenomen contrari a la sinalefa.
-
elisió: supressió d’una de les vocals en contacte que ha de ser necessàriament una vocal neutra.
-
Llicències poètiques: sinèresi / dièresi
-
2. RIMA
Repetició total o parcial dels sons del final dels versos.
-
Rima consonant: es produeix a partir de l’última vocal tònica i es repeteix vocals i consonants.
-
Rima assonant: a partir de la darrera vocal tònica coincideixen només els sons vocàlics.
-
Altres:
-
rima pobra: es basa en l’ús de mots provinents d’una arrel comuna.
-
Rima equívoca: formada per mots que sonen igual, però s’escriuen diferents, o que s’escriuen igual però tenen significat diferent.
-
Vers espars o solt: vers d’un poema sense rima o que no segueix la del poema.
-
Versos blancs: versos que tenen regularitat mètrica però no tenen rima.
-
Versos lliures: versos que no se sotmeten a cap estructura regular
-
-
Rima apariada (AA) / encadenada (ABAB) / creuada (ABBA)