De vegades, sembla que hi hagi algú extern a nosaltres que connecta les nostres sensacions i les nostres vivències. Sí, sembla estrany, però fa certa gràcia.
Avui, mentre m’estava menjant el meu entrepà de pa sense sal, formatge sense sal i una mena de pernil sense sal (tot sense cap mena de gust, evidentment) he posat TV3 i em surten amb Pau Casals. Resulta que fa 50 anys que va estar a la Casa Blanca.
Doncs bé, semblava fet expressament. I m’ha agradat.
AQUÍ us deixo un vídeo d’en Pau Casals davant les Nacions Unides l’any 71. Hi fa un discurs magistral.
I si a algú se li ha despertat la vena catalanista i li ha caigut alguna llagrimeta, que escolti el Cant dels Ocells AQUÍ, per acabar de rematar.
