El treball portat a terme pel servei de mediació al nostre centre aquest any m’ha donat a pensar.  Hem atès una vintena de casos amb complexitat diversa i, si bé és cert que amb les diferents programes d’actuació  que estem portat a terme al centre els dos últims anys la conflictivitat a baixat de nivell, m’ha obert un interrogant que la meva intuïció em feia ensumar, a final d’any s’han destapat alguns casos que ens han fet adonar que es donen situacions amagades o larvades que provoquen un patiment continuat en algunes persones i: això especialment greu quan afecta a nois i noies que en molts casos no és la primera vegada que s’hi troben; quan furgues veus que a primària ja havien patit algun episodi d’assetjament o de violència.

 Tot plegat m’ha fet pensar que cal treballar per desenvolupar estratègies que ens permetin detectar les situacions d’assetjament, cal una activitat tutorial centrada en el respecte entre les persones i la complicitat del conjunt del professorat i de manera especial de tot l’equip de persones que configuren l’equip de mediadors. No ens podem permetre que hi hagi persones que pateixin les bromes, els insults, el menyspreu, l’assetjament o la violència per part d’altres persones  i en especial  els nostres alumnes.

Crec que una part fonamental de l’educació  que pretenem porta a terme  amb els nois i noies dels nostres centres educatius passa  per progressar en la cultura de la pau i la mediació. afegeixo alguna fotografia o dibuix il·lustratius que he trobat sobre el tema.

també us volia afegir un parell de vídeos per visionar. 

el plumier

petita història