L’altra setmana vam veure la pel·lícula “ahora o nunca” i es tractaria que féssiu l’exercici de descobrir les sensacions que us va transmetre.
Cal tenir en compte que totes són vàlides, i possiblement no coincidents ni amb els companys o companyes ni amb els autors,però l’important és esbrinar les nostres pròpies percepcions, i si les compartim ens enriquim tots plegats, és per això que us demano que feu aquest exercici.
Hi ha una història, hi ha situacions, hi ha diferents personatges amb les seves emocions personals i per la relació entre ells, hi ha una convivència, hi ha decisions que afecten a altres persones…
Què me’n dieu?
Jo crec que quan saps que et queda poc temps de vida i no hi ha remei, és genial poder fer el que vols i ser feliç durant els últims dies que et queden. Si t’has de morir l’únic que et queda és ser feliç.
jaja lo que diu la judit es cert
pro el millor es no sapiguer quan tas de morir
simes no per part meva
ami n magraderia que mo digesin
la peli em va transmetre molts sentiments diferents: pena perque es moren els protagonistes, alegria per saber que els protagonistes moren feliços i tot el que volien fer ho han pogut fer, tristesa preque no es gaire agradable saber quant de temps de vida et queda de vida…
en aquesta pel·licula es transmeten molts sentiments. La de pena, quan un vol ser feliç junt amb l’altre i acaben morint, però també hi ha un sentiment que no sé com descriure que et sents més que bé, perquè un vol fer realitat els somnis de l’altre ja que pot.
També ensenya que pots tenir molts calers, però no et faran feliç, en canvi si tens gent que t’estima, pots ser molt més feliç.
(hi ha molt més a comentar però ara no puc que no tinc temps.)
[perdona el retard, però crec que més val tard que mai. Espero alguna actualització aquest estiu, perquè és interessant aquest blog.]
Bon estiu Alfred.