CURS ACADÈMIC: 2015-16     NIVELL:II    PROFESSORAT: Lluïsa Mas, J. Vicente Gaspar i Salvador Xiana

EXPERIÈNCIA: En cas de confinament per alerta d’accident nuclear, quan de temps podríem sobreviure en termes de consum d’oxígen?

ALUMNAT: 2n i 3r d’ESO i Treball de Recerca de Batxillerat

APARELLS: distanciòmetre làser i mesurador de CO2

L’alumnat ha experimentat per primer cop la Motxilla Bioclimàtica per treballar el primer tema de Física i Química de 3r d’ESO; és a dir, l’aplicació del mètode científic a una recerca, les magnituds i les mesures, el càlcul d’errors i la representació gràfica en el tractament de les dades.

Disseny experimental

S’ha treballat en grups, han pres les mesures amb el distanciòmetre làser per calcular el volum de l’aula i han fet cerca a internet sobre la composició de l’aire i el consum d’oxigen per persona. A continuació, han posat en comú els resultats obtinguts per cada grup fent un càlcul d’errors i els càlculs pertinents fins a trobar el consum aproximat d’oxigen pel grup classe durant una hora, així com quantes hores podrien estar sense ventilar-la.

Paral·lelament han connectat, al començament de la classe, el sensor que mesura la concentració de CO2, la humitat relativa i la temperatura ambient.  Cada 10 minuts feien una lectura i anotaven en una taula de valors. Amb els valors obtinguts els alumnes han fet una representació gràfica.

Conclusions

Les dimensions de l’aula condicionen notablement la variació de la concentració de CO₂, temperatura i humitat.
El nombre de persones dins d’una aula influeix en els nivells de CO₂ i humitat relativa.
La orientació de l’aula afecta a la temperatura.
La ventilació prèvia d’una aula ajuda a assolir el confort respiratori i higrotèrmic adequat.

Presentació de l’experiència.

Nodes de centre: INS Berenguer d’Entença