[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/QD-18YqEPVM" width="200" height="160" wmode="transparent" /]
L’efecte hivernacle i el canvi climàtic
Hi ha imatges que han canviat la percepció que te la humanitat del planeta Terra. Podeu consultar un mapa de la terra per comparar les emissions de CO2 a tot el planeta.
Podem visualitzar el batec de la Terra, la seva respiració en un gràfic on es veu la variació del CO2 a tot el planeta. El dióxido de carboni que expiren els éssers vius, però també és el resultat de la combustió dels hidrocarburs. Les crestes corresponen a l’hivern i les valls a l’estiu. Com que a l’estiu les plantes capten més CO2 els nivells a l’atmosfera són més baixos.
L’augment de producció de CO2 te una relació directa amb l’escalfament global que està experimentant la Terra.
Quines conseqüències pot tenir? És el responsable d’un possible canvi climàtic?·
L’efecte hivernacle.
En un hivernacle, el sol travessa el vidre i escalfa el terra. Llavors el terra calent escalfa l’aire que té al damunt. Com que aquest aire està retingut a l’interior de la caseta, la temperatura augmenta ràpidament.
Què passa a la Terra? Doncs pràcticament el mateix. Els raigs solars travessen l’aire fins a arribar a la superfície. Quan la superfície és calenta retorna la calor cap al cel en forma de radiació infraroja. Però resulta que hi ha una sèrie de gasos, entre els quals destaca el CO2, que tenen la propietat de retenir aquesta radiació i tornar-ne una part cap a la superfície de la Terra. Podríem dir que es comporten com els vidres d’un hivernacle i d’aquí ve el nom genèric de gasos d’efecte hivernacle.
Curiosament, sense aquests gasos no existiria la vida perquè la Terra seria una immensa bola de gel amb una temperatura mitjana global d’uns 18 graus sota zero. Gràcies als gasos d’efecte hivernacle la temperatura és 33 graus més alta, concretament de 15 graus positius.
Arribats aquí, us deveu preguntar “llavors són o no són nocius els gasos d’efecte hivernacle?” Doncs si n’hi ha pocs, ens glaçarem i si n’hi ha massa, ens escaldarem.
Aquí tenim els principals gasos d’efecte hivernacle:
– El diòxid de carboni, la concentració del qual ha augmentat en els darrers cent anys un 30%.
– El metà, que es produeix en els pantans, les plantacions d’arròs i, curiosament, en la digestió dels animals, inclòs l’home.
– Els òxids de nitrogen.
– L’ozó.
El seu augment significa temperatures més altes i un impacte directe sobre la vida al planeta.·
Registres de temperatures:
L’any 1998 ha estat el més càlid dels darrers 150 anys a tot el planeta i els anys més càlids següents han estat tots, absolutament tots, els primers anys del segle XXI. Per això com més va més habitual és que l’aigua, en aquest cas la del Mediterrani, sigui més calenta.
Això és canvi climàtic? Els paràmetres que defineixen el clima d’un lloc són la temperatura, la pluja, la humitat, les hores de sol, el vent… Quan varien de manera significativa i mantenen aquest canvi durant més de 30 anys, llavors podem parlar de canvi climàtic. De moment, el que observem és un augment progressiu de les temperatures.
La Universitat Rovira i Virgili ha reconstruït l’evolució de la temperatura a l’Estat Espanyol en els darrers 130 anys. Com veieu, l’increment és ben visible en les darreres dècades. Aquesta tendència també s’observa a moltes altres zones del món, com a Anglaterra o a l’Amèrica Central. De fet, és un increment global.
Aquí tenim l’evolució de la temperatura mitjana de
la Terra en dels darrers 150 anys. No hi ha dubte que la temperatura mitjana global ha augmentat gairebé mig grau en els darrers 20 anys, però això pot ser una fluctuació passatgera. Per dir categòricament si hi ha o no canvi climàtic i en quina magnitud, haurem de veure què passa en els propers 30 anys. De moment, tot indica que anem cap a un canvi climàtic, ja que petites variacions globals de temperatura poden originar transformacions importants del clima.
El que sabem amb certesa és que els humans hem viscut molts canvis climàtics al llarg de la nostra història. En tenim testimonis en les pintures rupestres del Cantàbric i del sud de França. En aquests indrets ara hi fa un clima ben suau, però uns quants milers d’anys abans hi vivien mamuts (elefants peluts adaptats a condicions fredes), bisons, rens i tigres amb dents de sable. Per tant, el clima sempre canvia. El que cal és estar preparats per als canvis, que podrien ser ràpids i molt importants.·
Creant diòxid de carboni
Entre les fonts que provoquen un augment de CO2 m’he descuidat de comentar-ne una que ara farem tots plegats. Per això cal disposar de:
– suc de llimona natural
– una ampolla de plàstic
– un globus
– bicarbonat
Ficarem el suc de llimones naturals dins de l’ampolla. Paral·lelament col¿locarem el bicarbonat dins d’un globus. Posarem el tap (prèviament foradat) a la boca del globus i amb això taparem la boca de l’ampolla. Ara només cal deixar caure el bicarbonat a l’interior de l’ampolla.