Del CHONSP al CHONSAs

Científics de la NASA han descobert una nova espècie de bacteri al llac Mono, Califòrnia. Es tracta de la soca GFAJ-1 del grup dels gammaproteobacteris.

soca GFAJ-1 creixent amb arsènic

La singularitat del microorganisme és que trenca els esquemes de la vida, tal i com la teníem entesa fins ara. Tots els organismes vius descoberts fins l’actualitat mostraven una química basada en els següents elements C, H, O, N, P, S (Carboni, Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fòsfor i Sofre). En el cas d’aquest bacteri sembla que en lloc del Fòsfor pot utilitzar l’Arsènic (As), un element no metàl·lic considerat letal-tòxic per a la vida tal i com l’enteníem. Segons aquesta descoberta la base química de la vida també pot ser, doncs, C, H, O, N, S, As. Pel que fa a l’existència de vida extraterrestre, la troballa obre noves perspectives, suposa ampliar el punt de mira a la possibilitat de vida extraterrestre al nostre propi sistema solar.

Més informació a:

El web de la NASA
Astrobioly Life in the Universe
Science La revista on es publicarà l’article definitiu, de moment s’ha avançat la publicació online a Science Express

De totes maneres, hi ha veus crítiques amb les afirmacions que es fan a l’article i consideren que no n’hi ha per a tant. Llegiu la següent entrada a Amazings.

Els propers usos dels mòbils

Ja sabem que actualment el mòbils són molt més que un telefon, però potser en un futur no gaire llunyà arribaran a ser unes eines amb utilitats insospitades fins ara. Fixeu-vos en la fotografia següent

Prototip de mòbil-microscopi

Prototip de mòbil-microscopi

Es tracta d’un mòbil al que se li ha incorprat un tub òptic amb un ocular i un objectiu, que acoblat al mòbil fa la funció de microscopi, igual com les càmeres digitals afegides als telescopis terrestres per a fer digiscòping. En aquest cas es tractaria de mobil-microscòping. El giny va ser dissenyat l’any passat per un equip de científics de la Universitat de Califòrnia, als Estats Units. En un principi el giny s’ha dissenyat per a poder mirar mostres de sang i enviar-les al metge per a detectar casos, d’anèmia, de tubercolosi o de malària.

L’article es va publicar a la revista New Scientist al juliol de l’any passat. A la marxa que va la tecnologia aviat no trigarem a enviar nosaltres mateixos des de casa els resultats de les analítiques que nosaltres mateixos haurem fet a través del mòbil al nostre metge de capçalera. Potser l’anar a fer una analítica deixarà no serà tant engorrós com ara, sense haver de fer cua i llevar-se de bon matí.

Com que això de les novetats no se saps ami si acabarà sent una realitat o no. Si es tractés d’un fantasia d’algú o altre, crec que la idea no és gens dolenta. Les aplicacions no només són en el camp de la medicina, també en la veterinària, la recerca zoològica, etc. A veure si en tenim notícies ben aviat d’aquest nou giny ja comercialitzat!

I al morir què?

La fi de la nostra vida a la xarxa també té conseqüències. Som prou conscients que vivim una nova realitat? Sabem que tant la vida com la mort formen part d’un mateix esdevenir, la nostra presència a internet també implica la mateixa relació entre ambdós estats, una relació que no hem d’oblidar i cal solventar. Us heu preguntat què s’esdevé amb la nostra empremta digital, al deixar el món dels vius? O com podem solventar aquest tràngol en aquest nou món? Què passa amb el nostre perfil del facebook o del twitter? I amb el bloc que estavem escrivint? Seguiu el següent lligam sobre la notícia del 3cat24 amb algunes recomanacions per afrontar aquest nostre nou estatus de l’era digital: http://www.3cat24.cat/noticia/915886/societat/Que-passa-amb-la-nostra-identitat-digital-quan-morim

J. Lovelock de visita per BCN

Aquests dies l’autor de la teoria de Gaia es troba a Barcelona per visitar les noves instal·lacions del nou Museu de CCNN. Avui dimarts 14/09/10 a les 19:00h fa una conferència al Saló de Cent de la ciutat anomenada “Planeta Vida: coevolució de la Terra i dels seus organismes”.

http://www.3cat24.cat/video/3093510

Alguns lligams sobre aquest científic atmosfèric i la notícia;

http://www.ecodiari.cat/noticia/3948

http://blocs.iec.cat/observatori/2010/09/06/conferencia-james-lovelock-aporta-una-visio-unica-de-la-terra-i-de-la-vida/

http://unjardipermenjarsel.blogspot.com/

http://w3.bcn.es/V65/Home/V65XMLHomeLinkPl//0,2138,418159056_418832008_1_1345547029,00.html?accio=detall&home=

ALBA vs LHC

Què són aquestes dues instal·lacions d’aspecte semblant?
Són estructures d’arquitectura semblant i de funcionament / utilitat completament diferent.

Mentre que el sincrotró ALBA és a Cerdanyola del Vallès, a Catalunya. Vegeu la situació geogràfica de l’ALBA a google maps
Vegeu mapa

Notícia i algunes imatges del sincrotró ALBA

L’LHC és a Ginebra, a Suïssa.

El sincrotró de 3a generació ALBA és bàsicament una instal·lació sola, que funciona alhora, mentre l’LHC és una instal·lació que forma part d’un conjunt més complexe de projectes.

LHC Cooldown Status

LHC Cooldown Status

Els usos d’ambdues infraestructues si bé tenen com a base treballar amb feixos de llum, en el cas d’ALBA es treballa exclusivament amb rajos X i en l’LHC es treballa amb partícules subatòmiques. Això converteix bàsicament el sincrotró ALBA en un microscopi que permet visualitzar a nivell molecular i l’LHC en un aparell per detectar el que succeeix per dins els àtoms! ALBA és un sincrotró de 3a generació amb usos tant científics, com tecnològics, com industrials o d’altres aplicacions de la vida qüotidiana. Actualment l’LHC és d’ús exclusivament científic, tot i que pot ser visitat per grups organitzats.

Més informació en aquest vídeo de Cerdanyola al dia de l’any 2008.

Les dimensions d’ambdues infraestructures també són diferents. Així en el cas de l’LHC els científics poden estar treballant a quilòmetres de distància els uns dels altres i en el cas de l’ALBA les distàncies es redueixen a uns de centenars de metres. En qualsevol cas, totes dues són estructures de planta circular però de magnitud diferent.

Això, cal tenir en compte, és una visió molt general i resumida. Per a més informació millor dirigiu-vos a les pertinents pagines web que teniu als lligams de l’apartat d’instal·lacions.

L’LHC en fa de les seves!

Sembla que aquest cop el el col·lisionador de partícules del CERN ha funcionat correctament! S’ha aconseguit realitzar una col·lisió entre partícules semblant a quan es va produir el Big Bang.

Enllaç notícia 3cat24.

Aquí teniu la notícia

Si voleu saber millor què és això de l’LHC aquí teniu un documental molt aclaridor, divulgatiu, explicatiu i pedagògic sobre aquest col·lisionador de partícules: “LHC. El acelerador de partículas”

Si voleu estar al dia seguiu el Twitter del CERN

o reviseu de tant en tant el noticiari del web de l’LHC

Troben una nova espècie d’homínid

Han trobat una nova espècie d’homínid en una cova de Sibèria. El descobriment s’ha fet a partir d’una falange d’un dit. Es tracta segons sembla d’una femella. Aquesta espècie sembla que hauria conviscut amb els Neandertals, fa uns 50.000 anys.

article publicat a Nature i en català podeu llegir la notícia al portal 3cat24.

Comentaris al respecte de l’Eudald Carbonell a Catalunya Radio (25/3/10)