L’anellament científic d’ocells

Una metodologia científica i un molt bon recurs didàctic, encara diria més, una eina imprescindible en la sensibilització ambiental. Aquí en teniu una petita mostra. Fixeu-vos en les emocions del moment (l’alumne i els comentaris dels altres que estan observant) :

Imatge de previsualització de YouTube

 

I a continuació, el moixó desitjat d’ensenyar als alumnes… però les circumstàncies ho van impedir. Es tracta d’una bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).

Imatge de previsualització de YouTube

Una foto de l’ocell en mà

Bosqueta vulgar (Hippolais icterina). El moixó que no vam capturar amb els alumnes

Hippolais polyglotta

I finalment la bosqueta amb l’anella!

Bosqueta vulgar finalment anellada

Dades biomètriques

Com deia, una molt bona eina de sensibilització.

Limax maximus a l’insti!

Avui a l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, mentre estavem fent de jardiners al pati “àrab” de davant de la biblioteca, hem trobat 3 exemplars de Limax maximus! Vaja un llimac que no té massa a veure amb el seu nom científic. De seguida, quan l’he vist he anat a fer-li una foto per què ja m’he adonat que no era un dels llimacs habituals de la comarca. Qui diu la comarca diu Catalunya. És un llimac però de mida no tant gran com pot fer suposar el nom, com a molt uns 13 cm de llarg. No és un animal molt comú, o sigui que no és fàcil de trobar, tanmateix localment pot ser abundant. Com és aquest llimac? D’un color marró amb taques fosques per tot arreu, sembla com un guepard, de totes maneres la seva coloració i taques són força variables. Aquesta és la foto que li hem fet:

Limax maximus

 

Una de les característiques per a la seva identificació és la sola del peu unicolor, aquest tret el permet distingir del L. cinereoniger, un altre dels llimacs presents a la comarca, en aquest cas més comú i més gros de mida (pot arribar a fer fins a 20 cm!). En aquesta foto podem veure un petit detall del seu peu a l’extrem terminal.

 

L. maximus, detall del peu

Hem d’estar doncs d’enhorabona de tenir a l’institut una espècie poc habitual. Com a “Escola Verda” que és el centre ara, a més, també podrem contribuir a la conservació d’aquesta espècie.

 

 

 

 

Neix la primera criatura d’Espanya, lliure del gen que predisposa a heretar el càncer de mama

Al mes de desembre del 2010, va néixer per primer cop a Espanya el primer bebè lliure del gen que predisposa a patir el càncer de mama hereditari. Aquest fet va ser possible gràcies al diagnòstic genètic de l’embrió abans de ser implantat. En aquest procés hi intervingueren l’Hospital Sant Pau, la Fundación Puigvert i la empresa Reprogenetics.

A la família del bebè s’havien donat ja varis casos d’aquests tumors malignes, i se sabia que la mare n’era portadora, és a dir, que el bebè tenia un 50% de possibilitats de ser-ne portador. La parella ja patia problemes de fertilitat, pel que l’hospital Sant Pau els va plantejar la possibilitat de buscar un embaràs mitjançant la fecundació “in vitro” i, a més, fer la selecció dels embrions que estiguessin exempts del gen per llavors implantar-los. De sis embrions que van fecundar, només dos no eren portadors, els quals se’ls van implantar, però només un va sobreviure.

Aquest fou el primer cas autoritzat de l’estat espanyol, ja que sols es pot seleccionar en cas de malalties hereditàries greus, però no serà l’últim, s’està pendent del naixement d’un segon bebè seleccionat per no tenir un altre gen que predisposa a patir càncer de colon.

El Regne Unit i Espanya, actualment, son els dos únics països als quals es permet fer la selecció d’embrions per evitar el càncer.

Ariadna Freixa

1er Batxillerat B

IES Miquel Martí i Pol

(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. B)

Demostren la ineficàcia de la quimioteràpia en malalts amb melanoma uveal

Un estudi de l’Institut Català d’Oncologia ha demostrat la ineficàcia de la quimioteràpia en malalts amb melanoma uveal que hagi fet metàstasi. El melanoma uveal és un tumor maligne que s’origina en els melanòcits, que són les cèl·lules pigmentades que hi ha a la uvea i que donen color a l’ull. La incidència d’aquest tipus de tumor és molt baixa. El tractament més habitual és l’extracció de l’ull però hi ha tractaments alternatius com la radioteràpia, la fotocoagulació, la termoteràpia o la braquiteràpia. diagnostica a temps, el pronòstic, després de l’extracció de l’ull, és bo. Però gairebé el 30% dels malalts desenvolupen metàstasi en altres parts del cos, fonamentalment en el fetge, que resulten incurables. Es durà a terme el primer assaig clínic amb un  fàrmac immunomodulador que ha demostrat els seus beneficis en pacients amb melanoma cutani però que no s’ha estudiat mai en el cas de melanoma uveal.

Paula Segalés

1er Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)

Noves dades sobre el paràsit que infecta prop d’un terç de la humanitat

Un terç de la població humana està infectada pel Toxoplasma gondii. La majoria dels infectats no ho saben ja que gairebé no produeix símptomes. Tot i així pot ser perjudicial per persones amb un sistema immunitari deteriorat. Tal com afirma el professor de biologia Jeroen Saeij és una infecció crònica i afecta principalment al teixit cerebral i muscular.

Els nivells d’infecció del Toxoplasma varien segons la zona del món. A Estats Units és entre un 10 i un 15%, a Brasil i Europa està entre el 50 i el 80%.

El tipus de paràsit Toxoplasma realment perillós és el tipus II, i també la que produeix més símptomes. El paràsit segrega la proteïna GRA15 que provoca una inflamació en el teixit infectat. Per tant si el teixit infectat és el cervell podem acabar patint una  encefalitis. Un cop establerta la infecció el paràsit forma quists que contenen molts paràsits reproductius. Si els quists rebenten les cèl·lules T del sistema immunitari normalment maten els paràsits. Però les persones amb un sistema immunitari deteriorat, com per exemple els malalts de SIDA o les persones que reben quimioteràpia, no poden defensar-se contra aquests paràsits.

El professor Saeij espera a la llarga poder descobrir com el paràsit és capaç de resistir al sistema immunitari i acabar provocant una infecció crònica. Amb aquesta investigació es pretén trobar medicaments capaços de parar la infecció crònica provocada pel paràsit.

Núria Rierola Comajoan

1er Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)

Un malalt de SIDA es cura després d’un trasplantament de cèl·lules mare

Segurament estiguem davant un èxit a nivell mèdic. Un malalt amb VIH y leucèmia al qui se’l va sotmetre a un trasplantament de medul·la de cèl·lules mare, sembla haver-se curat fet que podria portar a trobar una cura per la sida a través de cèl·lules mare genèticament modificades.

Timothy Ray Brown,o “Pacient de Berlín”, va rebre un trasplantament de cèl·lules mare d’un donant portador d’un gen hereditari poc comú, associat amb la reducció del perill de contreure el VIH.

El doctor Michael Saag, de la Universitat d’Alabama a Birmingham, ha declarat:

És una prova interessant sobre com mesures extremes poden dur a la cura del VIH. Per desgracia, és massa arriscada per a convertir-se en una teràpia estàndard.

A més, seria molt difícil trobar donants amb una mutació genètica natural tan poc freqüent. Ara per ara, és més efectiu el tractament amb retro-virals. La cura del VIH és més agressiva i costosa que la pròpia malaltia ja que el procediment implica destruir el sistema immunitari original dels malalts amb medicines potents i substituir-lo amb cèl·lules del donant per crear un nou sistema immunitari. Però podria ser un pas per desenvolupar futures teràpies genètiques, tractaments amb cèl·lules mare…

Josep Riera

1r Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)

Mor el creador d’ARPANET …tot un visionari?

Fa ben pocs dies, el 30 de març, va morir Paul Baran un dels pares d’ARPANET primer sistema de transmissió de paquets d’informació, en plena guerra freda, predecessora de l’actual internet. La seva mort ha estat als 84 anys. I en fa 40, al 1971, uns anys després de les primeres transmissions, va escriure un esborrany sobre quines perspectives de futur podia tenir aquesta xarxa. L’informe agrupa les conclusions en 30 apartats, segons les seves aplicacions.

(si visualitzeu la pàgina amb IE o Firefox és possible que no es vegi la imatge, llavors cliqueu al següent lligam aquí)

Fixeu-vos-hi bé! Tot el nostre món digital actual ja és present en aquest full …però 40 anys enrere! Òbviament avui se’l qualifica de visionari. Tanmateix, també podria tractar-se del següent: i si en realitat el fet d’haver escrit aquest full ha estat el “guió”/”full de ruta” a seguir i per això tenim el món tal i com ja l’havia predit Baran? És a dir, ha estat un visionari o un gurú?

Us animo a trobar diferents aplicacions no contingudes en els 30 punts de l’informe. A veure si entre tots podem.