Una metodologia científica i un molt bon recurs didàctic, encara diria més, una eina imprescindible en la sensibilització ambiental. Aquí en teniu una petita mostra. Fixeu-vos en les emocions del moment (l’alumne i els comentaris dels altres que estan observant) :
[youtube]http://youtu.be/TgOUK_JTLvc[/youtube]
I a continuació, el moixó desitjat d’ensenyar als alumnes… però les circumstàncies ho van impedir. Es tracta d’una bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta).
Al mes de desembre del 2010, va néixer per primer cop a Espanya el primer bebè lliure del gen que predisposa a patir el càncer de mama hereditari. Aquest fet va ser possible gràcies al diagnòstic genètic de l’embrió abans de ser implantat. En aquest procés hi intervingueren l’Hospital Sant Pau, la Fundación Puigvert i la empresa Reprogenetics.
A la família del bebè s’havien donat ja varis casos d’aquests tumors malignes, i se sabia que la mare n’era portadora, és a dir, que el bebè tenia un 50% de possibilitats de ser-ne portador. La parella ja patia problemes de fertilitat, pel que l’hospital Sant Pau els va plantejar la possibilitat de buscar un embaràs mitjançant la fecundació “in vitro” i, a més, fer la selecció dels embrions que estiguessin exempts del gen per llavors implantar-los. De sis embrions que van fecundar, només dos no eren portadors, els quals se’ls van implantar, però només un va sobreviure.
Aquest fou el primer cas autoritzat de l’estat espanyol, ja que sols es pot seleccionar en cas de malalties hereditàries greus, però no serà l’últim, s’està pendent del naixement d’un segon bebè seleccionat per no tenir un altre gen que predisposa a patir càncer de colon.
El Regne Unit i Espanya, actualment, son els dos únics països als quals es permet fer la selecció d’embrions per evitar el càncer.
Ariadna Freixa
1er Batxillerat B
IES Miquel Martí i Pol
(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. B)
Científics de la NASA han descobert una nova espècie de bacteri al llac Mono, Califòrnia. Es tracta de la soca GFAJ-1 del grup dels gammaproteobacteris.
La singularitat del microorganisme és que trenca els esquemes de la vida, tal i com la teníem entesa fins ara. Tots els organismes vius descoberts fins l’actualitat mostraven una química basada en els següents elements C, H, O, N, P, S (Carboni, Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fòsfor i Sofre). En el cas d’aquest bacteri sembla que en lloc del Fòsfor pot utilitzar l’Arsènic (As), un element no metàl·lic considerat letal-tòxic per a la vida tal i com l’enteníem. Segons aquesta descoberta la base química de la vida també pot ser, doncs, C, H, O, N, S, As. Pel que fa a l’existència de vida extraterrestre, la troballa obre noves perspectives, suposa ampliar el punt de mira a la possibilitat de vida extraterrestre al nostre propi sistema solar.
De totes maneres, hi ha veus crítiques amb les afirmacions que es fan a l’article i consideren que no n’hi ha per a tant. Llegiu la següent entrada a Amazings.
El sincrotró de 3a generació ALBA és bàsicament una instal·lació sola, que funciona alhora, mentre l’LHC és una instal·lació que forma part d’un conjunt més complexe de projectes.
LHC Cooldown Status
Els usos d’ambdues infraestructues si bé tenen com a base treballar amb feixos de llum, en el cas d’ALBA es treballa exclusivament amb rajos X i en l’LHC es treballa amb partícules subatòmiques. Això converteix bàsicament el sincrotró ALBA en un microscopi que permet visualitzar a nivell molecular i l’LHC en un aparell per detectar el que succeeix per dins els àtoms! ALBA és un sincrotró de 3a generació amb usos tant científics, com tecnològics, com industrials o d’altres aplicacions de la vida qüotidiana. Actualment l’LHC és d’ús exclusivament científic, tot i que pot ser visitat per grups organitzats.
Més informació en aquest vídeo de Cerdanyola al dia de l’any 2008.
Les dimensions d’ambdues infraestructures també són diferents. Així en el cas de l’LHC els científics poden estar treballant a quilòmetres de distància els uns dels altres i en el cas de l’ALBA les distàncies es redueixen a uns de centenars de metres. En qualsevol cas, totes dues són estructures de planta circular però de magnitud diferent.
Això, cal tenir en compte, és una visió molt general i resumida. Per a més informació millor dirigiu-vos a les pertinents pagines web que teniu als lligams de l’apartat d’instal·lacions.
Han trobat una nova espècie d’homínid en una cova de Sibèria. El descobriment s’ha fet a partir d’una falange d’un dit. Es tracta segons sembla d’una femella. Aquesta espècie sembla que hauria conviscut amb els Neandertals, fa uns 50.000 anys.
article publicat a Nature i en català podeu llegir la notícia al portal 3cat24.
Comentaris al respecte de l’Eudald Carbonell a Catalunya Radio (25/3/10)
Per primera vegada, els neurobiòlegs han aconseguit emmagatzemar informació en les cèl·lules de l’hipocamp d’un cervell mort de rata. Els autors van descobrir que un grup de neurones podia recordar mitjançant l’estimulació amb electrodes. De fet, aquest segle XXI hauria de ser el del desxiframent del “codi” de neurotransmissió, tal com el segle XX ha estat el del codi genètic.
