14 pensaments a “CCMC”

1. En aquest vídeo podem observar com un remat de búfals en veure la continua amenaça dels lleons, s’uneixen i decideixen atacar en grup. Aquest es un instint que s’esdevé a causa de la lluita per la supervivència.
   Darwin diria que el principi hi havia molta diversitat de búfals però que a partir de una selecció natural van sobreviure els mes adaptats a l’entorn, aquest caràcter agressiu o col•lectiu l’aniran passant de generació en generació.
   Lamarck diria que els búfals en un principi no tenien aquest caràcter agressiu i col•lectiu però que a mida que va anar transcorren el temps, en veure que anant en grup era més avantatjós perquè no morien tants búfals, aquests van adquirir aquest caràcter passant-lo als seus descendents.

2. El caràcter que demostren tenir els búfals és el sentiment de cohesió de grup i l’instint de salvació dels individus més febles de les urpes dels depredadors.

   Davant d’una situació semblant, Lamarck hauria agumentat que els búfals, després de ser atacats varies vegades, haurien anat desenvolupant un instint defensiu que els impulsa a reaccionar d’aquesta manera, i aquest caràcter adquirit es transmetrà als descendents; per això els búfals s’anirien agrupant i d’aquesta manera preservarien la seva seguretat.

   En canvi, Darwin hagués dit que, en una població inicial de búfals, n’hi hauria que tindrien aquest instint de salvació i aquesta cohesió de grup, i, en les situacions determinades que va haver de viure aquesta població inicial, aquest hauria estat un caràcter positiu. D’aquesta manera, els búfals sense aquest caràcter haurien anat desapareixent, abatuts pels depredadors en la seva majoria, mentre que els que el tinguiessin haurien sobreviscut i haurien tingut descendència, descendència que hauria heretat les mateixes característiques dels pares.

   El darwinisme, tanmateix, no explicaria per què es dóna aquesta variabilitat de caràcters; això, tanmateix, ho explicaria el neodarwinisme, que combina la teoria de Darwin amb la de la genètica.

3. Lamarck diria que els búfals per sobreviure necessiten usar l’organització i les banyes per tal de defensar-se dels atacs dels lleons i per tant amb el temps han adquirit la capacitat d’organitzar-se , i al usar més les banyes també les han desenvolupat i han passat aquestes dues característiques als seus descendents.
   Darwin diria que anteriorment hi havia dos o més grups de búfals , els que es sabien organitzar i tenien les banyes suficientment desenvolupades per defensar-se , i els que no, probablement també hi havia grups heterogenis , etc. Els que no tenien les avantatges anteriors van ser fàcilment caçats pels depredadors i per tant cada cop hi havia menys descendència d’aquest grup fins al punt que només han sobreviscut els més preparats.

4. Aquest vídeo ens mostra com diferents grups d’ésser vius es defensen d’altres, i s’ajuden entre ells. Podem trobar dues maneres diferents d’expressar-ho. La primera seria en Lamarck que deia que els búfals abans es defensaven sols, i ara han anat evolucionant, i per tant defensen en grup, Aquest va ser un caràcter adquirit, que cada vegada s’ha anat fent més potent, i que per tant passa de pares a fills.

   Darwin diria que hi havia una variabilitat entre individus, n’hi havia que tenien aquest caràcter i ni havia que no el tenien. Els individus que es defensaven en grup, van ser els que millor van sobreviure, i que amb el pas del temps, els individus que es defensaven sols, van anar desapareixent ja que van anar morint. Això vol dir que els que es defensaven en grup van anar sobrevisquent, i per tant aquest caràcter es va anar passant a la descendència, perquè aquests individus eren capaços de reproduir-se. Per això al final tots els búfals es defensen en grup.

5. Aquest vídeo ens mostra com un petit búfal sobreviu a l’atac d’un grup de lleons i també al de dos cocodrils gràcies a l’ajut i protecció del seu ramat. El comportament dels protagonistes d’aquest vídeo, els búfals, es pot interpretar de dues maneres diferents.
   Es pot interpretar des de les idees de Lamarck, des de l’anomenat Lamarckisme, com també des de les bases del Darwinisme, instaurat per Darwin.
   Lamarck diria que el comportament dels búfals és a causa d’haver-lo adquirit durant els anys, i, que aquest caràcter adquirit s’ha heretat de generació en generació. Per tant, aquest instint de protegir la resta de búfals del seu remat és gràcies a l’adaptació d’aquests al seu medi i a l’adquisició de l’instint del seu progenitor.
   En canvi Darwin diria que el comportament de protecció dels búfals entre ells és a causa d’una variabilitat (tot i que Darwin desconeix la causa d’aquesta variabilitat) que fa que uns individus concrets de l’espècie tendeixin a protegir-se entre ells i anar en ramat. Aquesta variabilitat, aquest tret d’aquests búfals fa que puguin sobreviure millor, com és en el cas d’aquest petit búfal protagonista del vídeo. En contraposició, els búfals que no tenen aquesta tendència d’agrupar-se son més vulnerables a possibles depredadors, i no es poden reproduir tant, per tant, aquest tipus de búfal es va extingint a poc a poc i predomina aquell tipus de búfal que tendeix a actuar i a desplaçar-se en ramat, protegint-se. El tret de agrupar-se és la sel·lecció natural, són els que s’aconsegueixen adaptar millor.

6. Lamarck en aquest vídeo diria que tan els búfals com els lleons, al principi no tenien aquesta “capacitat” d’agrupament, però que amb el pas del temps s’haurien anat adaptant en grup, a conseqüència del medi canviant que els envolten, ja que tots junts són més forts i poden arribar a fer front a més enemics( en el cas del vídeo, els búfals contra els lleons, i els lleons per poder ser més eficaços i ràpids a l’hora de caçar les seves preses). Aquesta capacitat d’agrupament o d’estratègia s’ha anat transmeten als seus descendents per tal de que aquesta espècie pugui sobreviure.

   Darwin, a diferencia de Lamarck, diria que el principi tant podien existir els búfals o els lleons amb aquesta capacitat ( caracter) d’estratègia i agrupament per poder aconseguir sobreviure, o d’altres de la mateixa espècie que no disposen d’aquest caràcter. De manera que els que no tenen aquest caràcter, en el pas del temps s’anirien extingint , ja que són els més “dèbils”, i els seu gent desapareixeria entre la seva població i els que tenen aquest caràcter serien els que sobreviurien ja que són els més “forts”. De manera que aquest caràcter de supervivència col•lectiva resulta molt més eficient per la supervivència de l’espècie, i com a conseqüència s’aniria transmeten de generació en generació ( selecció natural).

7. Segons Lamarck podríem justificar la ofensiva dels búfals amb diferents idees: el medi ambient és canviant, ja que els búfals gairebé mai ataquen als seus depredadors sinó al revés. Lamarck també ho justificaria amb la idea de que els éssers vius s’adapten a aquests canvis, emprant més uns òrgans que altres. Els búfals sobretot han utilitzat un gran recurs de defensa, l’estratègia de grup.
   En quant a la idea de que els caràcters adquirits o perduts pels éssers vius al llarg de la seva vida es transmeten a la descendència, podríem dir que potser els seus descendents heretaran un caràcter més rebel en contra els seus depredadors, però no excessivament.
   Darwin sobretot remarcaria la idea de la SELECCIÓ NATURAL: com a conseqüència de la d’aquesta es produeix una lluita per l’existència. Això també implica que si aquests búfals són capaços de rebelar-se contra els seus depredadors, potser en el futur aquest caràcter serà més freqüent i serà heretat pels seus descendents. I per acabar, Darwin també defensaria la idea que les espècies amb el temps es transformen en altres millors preparades per a l’existència, ja que a base d’heretar el caràcter i també altres trets com l’estrategia de grup, molt important per a la seva defensa i supervivència.

8. Comencem amb aquest vídeo sobre evolució i conducta. Com interpretaria aquesta conducta Lamarck? I Darwin?

   La teoria de Lamarck diu que els éssers viu s’uneixen d’una forma determinada i que amb el temps o sigui en el pas de diferents generacions, les seves característiques van canviant a partir de caràcters adquirits, que fan que la seva vida sigui cada cop més fàcil. Aquesta teoria la podem aplicar amb el cas de la baralla entre els búfals i els lleons dient que en Lamarck interpretaria que al principi no tenien aquesta estratègia de grup amb que es podien defensar sinó que lluitaven cada individu pel seu compte i amb el pas del temps han anat adquirint el caràcter de l’estratègia de grup, perquè així es molt més fàcil la seva existència i aquest caràcter adquirit es passarà a la seva descendència . Amb això vull dir que poden tenir més descendència que un grup que no tingui estratègia de grup. Ja que aquests no tindran tantes facilitats alhora de la l’existència aniran morin fins a no quedar cap rastre ells.

   En canvi la teoria de Darwin ens diu que els éssers vius en el principi de la seva espècie no tots eren iguals, sinó que tenen variabilitat i que amb el pas del temps es reprodueixen més els que tenen uns avantatges per la seva supervivència, encara que els altres també es reprodueixin però amb no tanta freqüència. Aquest teoria la podem aplicar també amb el vídeo perquè alguns dels búfals eren de descendència sense el caràcter de l’estratègia de grup i uns quants si que la tenien aquesta estratègia. I que avui en dia, la majoria dels existents tenen una actitud d’estratègia de grup.

   Quin caràcter del comportament és el que ha estat seleccionat a través de la selecció natural?
   Crec que el caràcter del comportament que ha estat seleccionat en el comportament d’aquests animals és el de l’estratègia de grup o sigui el fet de defensar-se i actuar en grup per en aquest cas per defensar a una cria. Crec que han anat adquirint aquest caràcter em el temps perquè els hi garanteix una major descendència i existència.

9. – Lamarck en aquest vídeo diria que en un principi, els búfals no anaven en ramat, però per poder sobreviure van fer ramats, així es podien protegir uns als altres. Aquests caràcter, es va anar passant de generació en generació, fins que tots els búfals per instint van en ramats.

   -Darwin, en el mateix cas, diria que des d’un bon principi hi havia ramats de búfals i búfals que anaven sols, aquí va intervenir la selecció natural, els més ben adaptats van sobreviure, en aquests cas els búfals que anaven en ramat.
   Aquest caràcter es va traspassar als descendents, i amb el temps només van sobreviure els que anaven en ramat.

10. Segons la teoria de Lamarck el fet que en l’actualitat els búfals tinguin el caràcter d’anar sempre en grup i defensar-se els uns als altres, vindria donat perquè en un inici tots els búfals eren mes independents però com que així els era més difícil sobreviure i defensar-se dels depredadors, van anar adquirint mes un aspecte de grup unit. I que de generació en generació això ha quedat així. Els lleons en canvi havien anat evolucionant al revés, al principi potser anaven més en grup i sense separar-se, però per atacar van anar canviant i atacant en grup a atacar el mateix grup de preses, però atacar-les per diferents costats, i això s’havia anat transmeten de generació en generació.
    Segons la teoria de Darwin en les dues poblacions inicials de búfals i de lleons hi havia individus amb ambdós caràcters, i de cada espècie havien sobreviscut nomes els que tenien el caràcter que s’adequava mes al seu medi, i per tant, aquests havien passat aquest caràcter als seus fills i així successivament. En la població dels búfals haurien quedat només els que tenien el caràcter per a la supervivència i la col•laboració en grup, i en la població de lleons el caràcter per a l’ individualitat i per a atacar per separat.
    El caràcter que ha estat seleccionat a través de la selecció natural per als búfals es el fet de defensar-se en grup, i procurar per a la supervivència de l’espècie, mentre que per als lleons és el caràcter per a actuar en grup, però per diferents costats i atacar per aconseguir aliment.

11. Lamarck diria que abans els búfals no anaven amb grup però que per instin de supervivència de l’espècie i per a la continuïtat d’aquesta, els búfals van formar ramats. Per a poder lluitar i sobreviure, el seu comportament s’ha anat adaptant conforme amb el medi i aquestes modificacions s’han anat passant de generació en generació.
    Darwin diria que hi havia una població de búfals, alguns dels quals tenien un comportament que els permetia adaptar-se millor al medi on habitaven que d’altres. Diria que va actuar la selecció natural, i que per tant, només van sobreviure els individus que millor adaptats estaven. En conclusió, només van sobreviure els que tenien un comportament adequat al medi que vivien.

12. En el vídeo “battle at kruger” podem veure com un grup de búfals s’ajuden entre ells i actuen en grup per defensar una de les cries.
    El caràcter seleccionat és l’actuació i la defensa en grup. Podríem trobar dues maneres d’intentar explicar perquè s’ha seleccionat aquest caràcter. Mitjançant les teories de Darwin o bé seguint les idees de Lamarck.

    Lamarck defensaria que cap població de búfals tenia aquest caràcter d’actuar en grup i protegir-se. Com que d’aquesta manera, atacant i defensant-se en solitari, morien molts exemplars; es va adquirir aquest caràcter. Que cada vegada es mostrava amb més intensitat i que es transmetia als fills.
    Per tant, partint d’una població on cap individu tenia aquest caràcter, es va arribar a un punt en el qual tots el tenien.
    Hem de recordar que aquest raonament no es pot acceptar ja que els caràcter adquirits no es transmeten als fills i que sempre hi ha d’haver variabilitat.

    Darwin defensaria que en la població inicial hi havia individus amb aquest caràcter i individus que no el tenien. Com que les petites poblacions que actuaven en grup podien defensar-se millor i per tant no morien, van ser aquestes les que es van poder anar reproduint amb major nombre que no pas els individus que no tenien aquest caràcter.
    Després de molts anys, el nombre d’individus amb aquest caràcter és molt més elevat que no pas els que no el tenen, ja que al tenir-lo, s’aconsegueix sobreviure amb més facilitat.
    Per tant, partim d’una població variada i els individus amb aquest caràcter augmenten en nombre i els altres disminueixen. Fins a tenir una població també variada però amb molts més individus que si que tenen aquest caràcter.
    Aquesta teoria la podem donar per vàlida.

13. Segons Lamarck tant el grup de lleons com el grup de búfals han arribat a l’actualitat perquè s’han anat adaptant al medi i transmetent aquestes adaptacions als seus descendents. Així els búfals han après a viure i a defensar-se en grup. Això els ha fet més forts. Els lleons han après a ser agressius i córrer més que les seves preses i això els ha permès alimentar-se d’altres animals i mantenir així la seva espècie. Aquest comportament s’ha anat repetint i ha anat fortificant els òrgans implicats. Aquestes millores en la seva adaptació s’han anat transmetent a la descendència. El lamarckisme es basa bàsicament en la llei de l’adaptació, i en abandonar i adquirir caràcters

    Segons Darwin tant el grup dels lleons com el grup dels búfals han arribat a l’actualitat gràcies a què no tots els individus són iguals i en cada generació la probabilitat de sobreviure i donar descendència és molt més gran en els lleons que són més agressius i corren més i més en els búfals que són més valents i amb capacitat de no separar-se del grup. Els més febles o que no estan prou adaptats al medi desapareixen i no donen descendència gràcies a l’anomenada “selecció natural”. La selecció natural farà, doncs, que només es reprodueixin i sobrevisquin els individus més adaptats.

    En aquest vídeo entren en conflicte les característiques que fan forts als lleons amb les característiques que fan forts els búfals. El desenllaç tant podia ser a favor d’un grup com de l’altre. Nosaltres estem molt acostumats a que guanyi el lleó (el rei de la selva) i per això ens sorprèn que s’hagi d’escapar.

14. Lamarck diria: els organismes, en aquest cas els búfals, neixen amb un “impuls vital” que els permet lluitar contra els condicions adverses del medi. En aquest cas els búfals lluiten per la supervivència en aquest medi cosa que fa que canviïn els seus òrgans i n’adquireixen de nous cosa que els permet adquirir aquest caràcter de l’estratègia de grup que els fa més forts contra el medi i els permet sobreviure. Aquest caràcter adquirit es passarà als descendents.

    Darwin diria: partim d’una població inicial on hi ha búfals que tenen el caràcter de l’estratègia de grup i n’hi han que no. Es produirà una lluita per a l’existència on els búfals que tinguin el caràcter de l’estratègia de grup o sigui, el caràcter més avantatjós per aquell medi sobreviuran i els que no, els costarà molt més i mica en mica s’aniran extingint. Els búfals amb aquest caràcter, tindran més possibilitats de reproduir-se i transmetran a la descendència els gens portadors de la informació per a tenir aquests caràcters avantatjosos.