Demostren la ineficàcia de la quimioteràpia en malalts amb melanoma uveal

Un estudi de l’Institut Català d’Oncologia ha demostrat la ineficàcia de la quimioteràpia en malalts amb melanoma uveal que hagi fet metàstasi. El melanoma uveal és un tumor maligne que s’origina en els melanòcits, que són les cèl·lules pigmentades que hi ha a la uvea i que donen color a l’ull. La incidència d’aquest tipus de tumor és molt baixa. El tractament més habitual és l’extracció de l’ull però hi ha tractaments alternatius com la radioteràpia, la fotocoagulació, la termoteràpia o la braquiteràpia. diagnostica a temps, el pronòstic, després de l’extracció de l’ull, és bo. Però gairebé el 30% dels malalts desenvolupen metàstasi en altres parts del cos, fonamentalment en el fetge, que resulten incurables. Es durà a terme el primer assaig clínic amb un  fàrmac immunomodulador que ha demostrat els seus beneficis en pacients amb melanoma cutani però que no s’ha estudiat mai en el cas de melanoma uveal.

Paula Segalés

1er Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)

Noves dades sobre el paràsit que infecta prop d’un terç de la humanitat

Un terç de la població humana està infectada pel Toxoplasma gondii. La majoria dels infectats no ho saben ja que gairebé no produeix símptomes. Tot i així pot ser perjudicial per persones amb un sistema immunitari deteriorat. Tal com afirma el professor de biologia Jeroen Saeij és una infecció crònica i afecta principalment al teixit cerebral i muscular.

Els nivells d’infecció del Toxoplasma varien segons la zona del món. A Estats Units és entre un 10 i un 15%, a Brasil i Europa està entre el 50 i el 80%.

El tipus de paràsit Toxoplasma realment perillós és el tipus II, i també la que produeix més símptomes. El paràsit segrega la proteïna GRA15 que provoca una inflamació en el teixit infectat. Per tant si el teixit infectat és el cervell podem acabar patint una  encefalitis. Un cop establerta la infecció el paràsit forma quists que contenen molts paràsits reproductius. Si els quists rebenten les cèl·lules T del sistema immunitari normalment maten els paràsits. Però les persones amb un sistema immunitari deteriorat, com per exemple els malalts de SIDA o les persones que reben quimioteràpia, no poden defensar-se contra aquests paràsits.

El professor Saeij espera a la llarga poder descobrir com el paràsit és capaç de resistir al sistema immunitari i acabar provocant una infecció crònica. Amb aquesta investigació es pretén trobar medicaments capaços de parar la infecció crònica provocada pel paràsit.

Núria Rierola Comajoan

1er Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(2ona notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)

Un malalt de SIDA es cura després d’un trasplantament de cèl·lules mare

Segurament estiguem davant un èxit a nivell mèdic. Un malalt amb VIH y leucèmia al qui se’l va sotmetre a un trasplantament de medul·la de cèl·lules mare, sembla haver-se curat fet que podria portar a trobar una cura per la sida a través de cèl·lules mare genèticament modificades.

Timothy Ray Brown,o “Pacient de Berlín”, va rebre un trasplantament de cèl·lules mare d’un donant portador d’un gen hereditari poc comú, associat amb la reducció del perill de contreure el VIH.

El doctor Michael Saag, de la Universitat d’Alabama a Birmingham, ha declarat:

És una prova interessant sobre com mesures extremes poden dur a la cura del VIH. Per desgracia, és massa arriscada per a convertir-se en una teràpia estàndard.

A més, seria molt difícil trobar donants amb una mutació genètica natural tan poc freqüent. Ara per ara, és més efectiu el tractament amb retro-virals. La cura del VIH és més agressiva i costosa que la pròpia malaltia ja que el procediment implica destruir el sistema immunitari original dels malalts amb medicines potents i substituir-lo amb cèl·lules del donant per crear un nou sistema immunitari. Però podria ser un pas per desenvolupar futures teràpies genètiques, tractaments amb cèl·lules mare…

Josep Riera

1r Batxillerat A

IES Miquel Martí i Pol

(notícia més ben valorada sobre la temàtica “Viure més i millor” de l’assignatura de CCMC, pels alumnes de 1r Bat. A)