Una mica d’història

El calçot s’obté a partir d’una varietat de ceba. La ceba és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. El seu origen se sol situar al mitjà orient però és coneguda des d’antic per les cultures del mediterrani, com la cultura egípcia.Sobre l’origen del calçot hi ha vàries versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.De llavors ençà la consumició dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es couen amb llenya provenint de sarments de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la salvitxada.

Propietats nutricionals
La cebolla en general es una planta con un contenido en vitaminas y minerales muy amplio. Se le atribuyen propiedades tonificantes, diuréticas, digestivas y afrodisíacas. En el caso del calçot se ha comprobado que tiene un contenido elevado de compuestos anticancerígenos.
La ceba ha de ser de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida


Com cultivar

El procés de cultiu d’aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a finals d’any, es trasplanten les cebetes a principis de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.La segona fase és la obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es realitza durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per aconseguir que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint es van calçant, això vol dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.El cultiu del calçot és típic de les comarques tarragonines, properes al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot cultivar en zones d’interior on les glaçades no siguin massa permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s’endarrerirà unes setmanes respecte a les zones de clima més suau.Per cultivar el calçot en l’Horturbà aconsellem realitzar la segona fase i, per tant, obtenir cebes de per plantar. La dificultat més gran és la d’aconseguir calçar els brots de la ceba amb el poc substrat que hi ha a l’hort. Per aquest motiu aconsellem fer una o dues línies de calçots, separades uns 40 cm i plantar la ceba bastant enterrada (10 cm). La distància entre les cebes depèn del grandària, com major sigui la ceba farà més calçots i caldrà una distància major. En general la distància entre cebes sol ser de 20 a 30 cm.
Cal calçar els brots dues o tres vegades durant el cultiu.

Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d’1 o 2 sota zero.Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s’acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l’adobat no cal incorporar nitrogen ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l’horta i mecanitzada en els favons.Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves (Myzus favae) sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.