La boca

boca.jpg

La boca és l’entrada al tub digestiu.

A la boca hi trobem:

• La llengua. Remena els aliments i els barreja amb la saliva. També és l’encarregada de reconèixer el sabor dels aliments.

• Les glàndules salivals. Són les encarregades de produir i segregar la saliva. Aquest suc es barreja amb els aliments i es forma una pasta anomenada bol alimentari.

• Les dents. Parteixen els aliments en trossos més petits i els trituren. Hi ha diversos tipus de dents:

– Incisives: Tenen una forma tallant i esmolada. Serveixen per tallar els aliments.
– Canines: Són punxegudes i serveixen per esqueixar. També s’anomenen ullals.
– Premolars i molars: Tenen forma aplanada i la funció principal que fan és triturar els aliments. També s’anomenen queixals.

dents-inf.gifhttp://www.healthsystem.virginia.edu/uvahealth/peds_dental_sp/images/si_0017.gif


L’aparell digestiu

aparell-digestiu.jpg

L’aparell digestiu.
L’aparell digestiu és el conjunt d’òrgans del nostre cos que duen a terme la digestió.

La digestió és el procés que permet extreure dels aliments que prenem els nutrients que necessita el nostre cos.

L’aparell digestiu està format pel:

• Tub digestiu, on té lloc la digestió.
És el camí per on passen els aliments des que ens els prenem fins que n’expulsem les restes. El tub digestiu el formen diverses parts:

– La boca
– La faringe
– L’esòfag
– L’estòmac
– L’intestí prim
– L’intestí gros
– Anus

• El fetge i el pàncrees, són dos òrgans, que estan connectats a l’intestí prim per uns conductes. I s’encarreguen de fabricar els sucs digestius necessaris perquè tingui lloc la digestió.

El cos humà

Sembla una màquina (format per diverses parts amb funcions diferents i que es complementen)

Parts:

cèl·lules:

en tenim bilions
tenen una vida més curta que la nostra (moltes s’han de regenerar continuament)
tenen diferents formes segons les seves funcions (estan especialitzades)

exemples:
pell (en forma de mosaïc)
musculars
cervell i nervis (neurones)
intestí prim (encarregades de l’absorció dels nutrients)
cèl·lules de la sang (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes)
sexuals (òvul i espermatozoide)

Teixits:

conjunt de cèl·lules del mateix tipus i mateixa funció

exemples:
pell-> teixit epitelial
musculars –> teixit muscular

Òrgans:

Part del cos formada per diversos teixits que duu a terme una funció determinada

exemples:
cor–>teixit muscular + sang + teixit nerviós
estómac–>teixit muscular +teixit glandular+sang+teixit nerviós

El cos Humà té un funcionament complex, està format per bilions de cèl·lules molt especialitzades segons la seva funció, agrupades en teixits i aquests en òrgans.

Els éssers humans.

Els éssers humans sóm éssers vius que fem les funcions vitals.

pertanyem al regne animal (vertebrats, mamífers, primats) però som especials (homínids)

  • Sóm bípedes, tenim les mans lliures per transportar o manipular coses mentre caminem.
 
  • Manipulem objectes i eines amb precisió gràcies a les mans amb el polze oposable als altres dits. Tenim tacte molt fi
 
  • Etapa infantil molt llarga que ens facilita l’aprenentatge.
 
  • Tenim el cervell molt desenvolupat (Raonem, preguntem, reflexionem, imaginem, inventem.
 
  • Parlem perquè estem dotats de laringe amb cordes vocals.
 
   

Doctor Alexander Fleming

SABÍEU QUE

  • Va néixer el 6 d’agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield
  • Durant la I Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya.
  • Finalitzada la guerra va retornar a l’Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades.
  • La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses.
  • Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d’un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià.
  • Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïdes en el lloc on s’havia dipositat el fluid nasal.
  • Més tard, a causa de la falta d’ordre del seu laboratori, un cultiu d’ Staphylococcus aureus es va contaminar amb un fong Penicillium notatum, que li provocava la mort.
  • Els seus col·legues el van subestimar, pensaven que només serviria per infeccions lleus.
  • No obstant això, l’antibiòtic va despertar l’interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial.
  • Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d’un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població.
  • L’any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.
  • En honor seu s’anomenà el cràter Fleming sobre la superfície de la Lluna.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexander_Fleming

Pots buscar informació a la wikipèdia  també a les enciclopedies..

Els Éssers Vius I

La vida es va originar fa 4.000 milions d’anys.
Primer van aparèixer els éssers unicel·lulars, més tard els pluricel·lulars (aquests van començar a viure fora de l’aigua)
Molts éssers que han viscut al nostre planeta s’han extingit i n’han aparegut de nous.
Les condicions del medi canvien molt al llarg del temps i aixó provoca que només puguin sobreviure els éssers vius que són capaços d’adaptar-se a les noves condicions.
Així es produeix l’evolució dels éssers vius: davant d’un canvi sobtat del medi, els que tenen característiques més adaptades a la nova situació, sobreviuen, els altres desapareixen.
Els éssers actuals han anat evolucionant i avui en dia encara estan evolucionant: plantes, animals i fins i tot nosaltres els humans.

Els éssers vius

fan les funcions vitals:

nutrició (obtenir substàncies del medi, transformar-les per aprofitar els nutrients i eliminar les de rebuig)

relació (captar informació de l’entorn i donar respostes adequades a la situació)

reproducció (mantenir l’espècie tenint descendents)

es classifiquen en regnes:

regne animal.

són heterótrofs (s’alimenten d’altres éssers vius)

tenen órgans dels sentits i un sistema nerviós

molts són capaços de desplaçar-se caminant, nedant, reptant o volant

regne de les plantes.

són heterótrofes (es fabriquen el seu propi aliment)

no es desplacen, están fixades al sòl mitjançant les arrels.

regne dels fongs.

s’alimenten de restes d’éssers vius (ajuden a la descomposició=

estan formats per una xarxa de filaments molt prims (el bolet és l’organ reproductor)

altres regnes.

protoctists (o protistes) que són les algues i els protozous

moneres (tots els bacteris)

Us donem la benvinguda!

Per fí s’han acabat les vacances! Ara sí que ho passarem bé!

Ep! Si més no l’intentarem oi?

Espero que tots i totes hagueu aprofitat el màxim possible el vostre temps. Que hagueu llegit força i us hagueu interessat per tot el que heu vist o us han intentat mostrar. L’estiu és un temps de gaudi però també el podem aprofitar per aprendre coses que a l’escola no poden o no saben ensenyar (com per exemple què maca era aquella papallona que no paraba de volar fent cercles mentre passejàvem pel camp…).

Repeteixo, benvinguts i ànims!