La demografia.

  1. Explica què és un demògraf, què estudia, quines dades utilitza.
  2. Quina és la representació gràfica més utilitzada en demografia?
  3. Quines dades podem veure en les priràmides de població?
  4. Si ens fixem en la forma de les piràmides, podem extreure algunes idees del país o territori al qual pertanyen. Mira les piràmides de la pàgina 147 del llibre i intenta (recorda l’explicació de la classe) extreure  cinc detalls o  observacions i explíca-les

Efectes de la gravetat

QUÈ VOLEM DEMOSTRAR? (HIPÒTESI)

  1. Que els efectes de la gravetat augmenten quan la massa dels cossos és més gran.
  2. Que la velocitat de caiguda augmenta quan augmenta la massa dels cossos. (Augmenta l’acceleració a causa de la gravetat)
  3. Tots els cossos cauen gràcies a la força de la gravetat.

MATERIALS.

  • Fulls de paper de diferents qualitats, però de les mateixes mides.
  • Clips de metall que serviran de llast (pes afegit)
  • Cinta mètrica (>15m)
  • Llibreta i estris d’escriptura.

PROCÉS.

  1. Fabriquem avions de paper amb els diferents tipus de material. Han de ser iguals.
  2. Cada equip treballa un model d’avio diferent.
  3. Preparem una taula de doble entrada per apuntar les distàncies que recorren els avions.
  4. Realitzem els llençaments
  5. Anotem la distància recorreguda en cada llençament
  6. Afegim llast (massa) a cada avió.
  7. Repetim els passos 4, 5 i 6 fins que omplim la taula.

OBSERVACIONS

  • Alguns llençaments van ser nuls perquè els avions planejaven i això haviem establert que no serviria
  • Vam anotar només les tirades que van ser trajectòries corbes.
  • Segons els materials dels avions, la distància recorreguda variava molt. Igual model, diferent material diferents resultats.
  • La rigidesa del material està molt relacionada amb la capacitat aerodinàmica de l’avió.  La força de fregament deformava els avions de materials més lleugers, fent que la trajectoria no fos corba.
  • Els diferents tipus d’avió feien també diferents tipos de vols. Algusn més rectes, altres més desviats.
  • Per apuntar les distàncies, ens fixàvem en els metres i els decímetres recorreguts fins el primer contacte amb el terra.
  • Al posar llast als avions alguns volaven més lluny i d’altres no
  • Els pesos els haviem de col·locar de manera equilibrada per mantenir l’estabilitat.
  • L’ordre dels llençaments va ser fàcil de decidir perquè el treball era per grups i cada grup feia tots els treballs necessaris.
  • Pensàvem que quant més pes menys recorregut, però no sempre era així.
  • Amb fàfagues de vent, els avions es comportaven de manera que el llençament quedava anulat.

CONCLUSIONS.

  1. La nostra hipòtesi no l’hem pogut demostrar totalment.
  2. Si cada cop que posem llast als avions el recorregut és més llarg, significa que la força que apliquem en el llençament és més efectiva.
  3. Si un cos té més massa, en la caiguda anirà agafant més velocitat i per això recorrerà més espai en el mateix temps.

Estalviem Combustibles Fòssils

Els combustibles fòssils són el carbó i els derivats del petroli.

És  molt important estalviar aquests tipus de combustibles per dos motius:

  1. No són renovables, s’esgotaran
  2. Al cremar-los alliberen diòxid de Carboni (CO2), que és el responsable de l’escalfament global.

Per això nosaltres proposem les següents formes d’estalviar-ne.

  • Reutilitzar i utilitzar amb seny productes derivats del petroli com els plàstics.
  • Utilitzant el transport públic, gastarem menys combustible.
  • Fer els desplaçaments curts a peu, en bicicleta, etc, i no agafar el cotxe.
  • Investigar en nous mitjans de transport que no depenguin d’aquests combustibles. Per exemple els vehicles elèctrics.
  • Utilitzar la calefacció amb cura. Ens podem abrigar una mica per estalviar.

Altres idees interesants, brillants i “revolucionaries”

  • Cuines col·lectives per no haver de mantenir cada casa una cuina.
  • Calefaccions centralitzades com abans.
  • Investigar per fer que els avions no gastin tant com ho fan ara. O no fer tants viatges en avió.
  • Usar l’energia solar per produir electricitat que serveixi per propulsar els vehicles.

Classe de 5è. 25/1/2012

Cràters d’impacte. Fitxa d’observació

Els cràters d’impacte

QUÈ VOLEM DEMOSTRAR?

Volem demostrar com es formen els cràters d’impacte, com els de la superfície lunar.

MATERIALS.

Recipient de 30 x 21 cm aproximadament (tapa de caixa de fulls)
1 kg de farina
250 g de cacau en pols
regla
objectes de diferents tamanys i masses

fitxa d’observació
material d’escriptura
opcional – càmera de fotos i video.

PROCÉS.

1. Posar la farina al recipient, allissant la superfície amb un regle. (superfície lunar 2n nivell)
2. Fem una capa fina de cacau en pols sobre la farina. (superfície lunar 1r nivell- pols)
3. Deixem caure els nostres “meteorits” des de diferents alçades.
4. Mesurem l’amplada del cràter que fa cada objecte al caure.
5. Observem (i mesurem) l’alçada de les vores dels cràters.

OBSERVACIONS

a) Quan cau el “meteorit” fa un forat a la superfície -cràter-.
b) Quant més gran és el meteorit, més gran és el cràter que resulta.
c) Al fer-se el cràter, la farina de sota, taca el cacau de la superfície.
d) Si fem girar el meteorit, arriba amb més energia a la superfície i els efectes són molt més visibles.
e) *Si el meteorit és molt pesat, rebota i deixa dues marques (errror)
f) Ha estat fàcil realitzar-lo i sense cap tipus de perill. Es pot reproduir a casa sense problema.

CONCLUSIONS.

1. Quan el meteorit s’apropa a la superfície, arrosega aire que és el primer en empènyer la superfície (foradant-la) i “bufa” la farina cap a fora.

Esquema de l'impacte del meteorit amb la superfície

2. NO hem de confondre “mai ” un cràter d’impacte amb un cràter volcànic.

 

Cràters d’impacte

Recogida de vidrio en España

IMA – 2007   

TEMA: Residuos

TABLA: 9.1.26 – Recogida de vidrio en España, 2000-2006

Procedencia del vidrio

Vidrio de aportación ciudadana(1)

Vidrio de otras procedencias(2)

Total

Tasa de reciclado(%)

2000

330.315.355

150.642.086

480.957.441

31,30

2001

358.005.234

148.300.000

506.305.234

32,50

2002

397.930.313

155.176.766

553.107.079

36,30

2003

435.318.219

186.718.433

622.036.652

38,25

2004

468.511.925

206.767.818

675.279.743

41

2005

513.301.531

231.298.014

744.599.545

44,60

2006

576.967.644

263.163.222

840.130.866

51

Observaciones:

\par(1) Vidrio recogido en contenedores ubicados en la vía pública.\par\par (2) Vidrio obtenido de plantas de envasado, plantas de selección de residuos y recogido en el sector HORECA y otras entidades públicas y privadas.

Unidades:

o    Vidrio de aportación ciudadana(1): Kilogramos (kg)

o    Vidrio de otras procedencias(2) : Kilogramos (kg)

o    Total : Kilogramos (kg)

o    Tasa de reciclado(%): Porcentaje (%)

Descripción de términos:

o    Vidrio de aportación ciudadana(1): Vidrio procedente de la aportación ciudadana por año

o    Vidrio de otras procedencias(2) : Vidrio de otras procedencias por año

o    Total : Total de vidrio recogido en España por año

o    Tasa de reciclado(%): Porcentaje de reciclado de vidrio en España por año

Fuente: Ecovidrio. 2006