La boca és l’entrada al tub digestiu.

A la boca hi trobem:

• La llengua. Remena els aliments i els barreja amb la saliva. També és l’encarregada de reconèixer el sabor dels aliments.

• Les glàndules salivals. Són les encarregades de produir i segregar la saliva. Aquest suc es barreja amb els aliments i es forma una pasta anomenada bol alimentari.

• Les dents. Parteixen els aliments en trossos més petits i els trituren. Hi ha diversos tipus de dents:

– Incisives: Tenen una forma tallant i esmolada. Serveixen per tallar els aliments.
– Canines: Són punxegudes i serveixen per esqueixar. També s’anomenen ullals.
– Premolars i molars: Tenen forma aplanada i la funció principal que fan és triturar els aliments. També s’anomenen queixals.

L’aparell digestiu.
L’aparell digestiu és el conjunt d’òrgans del nostre cos que duen a terme la digestió.

La digestió és el procés que permet extreure dels aliments que prenem els nutrients que necessita el nostre cos.

L’aparell digestiu està format pel:

• Tub digestiu, on té lloc la digestió.
És el camí per on passen els aliments des que ens els prenem fins que n’expulsem les restes. El tub digestiu el formen diverses parts:

– La boca
– La faringe
– L’esòfag
– L’estòmac
– L’intestí prim
– L’intestí gros
– Anus

• El fetge i el pàncrees, són dos òrgans, que estan connectats a l’intestí prim per uns conductes. I s’encarreguen de fabricar els sucs digestius necessaris perquè tingui lloc la digestió.

SABÍEU QUE

• Va néixer el 6 d’agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield
• Durant la I Guerra Mundial va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya.
• Finalitzada la guerra va retornar a l’Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades.
• La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses.
• Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d’un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià.
• Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïdes en el lloc on s’havia dipositat el fluid nasal.
• Més tard, a causa de la falta d’ordre del seu laboratori, un cultiu d’ Staphylococcus aureus es va contaminar amb un fong Penicillium notatum, que li provocava la mort.
• Els seus col·legues el van subestimar, pensaven que només serviria per infeccions lleus.
• No obstant això, l’antibiòtic va despertar l’interès dels investigadors nord-americans durant la Segona Guerra Mundial.
• Fleming no va patentar el seu descobriment per creure que així seria més fàcil la difusió d’un antibiòtic necessari per al tractament de les nombroses infeccions que assotaven a la població.
• L’any 1945 fou guardonat, amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats curatives en malalties infeccioses.
• En honor seu s’anomenà el cràter Fleming sobre la superfície de la Lluna.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexander_Fleming

Pots buscar informació a la wikipèdia  també a les enciclopedies..

Per fí s’han acabat les vacances! Ara sí que ho passarem bé!

Ep! Si més no l’intentarem oi?

Espero que tots i totes hagueu aprofitat el màxim possible el vostre temps. Que hagueu llegit força i us hagueu interessat per tot el que heu vist o us han intentat mostrar. L’estiu és un temps de gaudi però també el podem aprofitar per aprendre coses que a l’escola no poden o no saben ensenyar (com per exemple què maca era aquella papallona que no paraba de volar fent cercles mentre passejàvem pel camp…).

Repeteixo, benvinguts i ànims!

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!