Epopteia, avanzar sin olvidar, és l’ obra de Josep Mª Fericgla, que m’ estic llegint en aquests moments. Si fem cas de la Teoria de la sincronicitat de Jung, no és sorprenent que, després de posar aquest títol al meu bloc, m’ hagi trobat amb una obra que és titula Epopteia. En la nota al peu núm. 4, de la pàgina XXVIII, posa la següent definició: “En la Antigua Grecia se denominaba “epopte” a toda persona que había participado en los Misterios de Eleusis y que, en el transcurso de los cuales, había tenido una visión transformadora de su vida, habia descubierto el sentido profundo de la existencia….La visión transformadora en sí misma era denominada epopteia….“