La mitologia grega sovint ens sembla quelcom llunyà i aliè a les nostres vides, però la veritat és que podem trobar petites lliçons dins de les llegendes que explicaven els antics grecs.  Avui parlarem del mite d’Europa, una bonica jove que es trobava amb les seves amigues a la platja, i de Zeus, el déu dels déus.

La llegenda explica que Zeus es va enamorar d’Europa i va decidir seduir-la transformat en un bell toro blanc. Un dia, mentre Europa estava a la platja amb les seves amigues, de cop i volta, apareix un impressionant toro blanc que s’apropa a les joves. Al veure’l, Europa, plena de curiositat, s’apropa a ell i l’acaricia. El bonic animal respon fent-li una llepada a la cara. Europa riu i pregunta a la resta: creieu que es deixarà muntar? Totes responen animades que sembla estar ensinistrat i que no sembla perillós. Finalment, Europa es puja sobre l’esquena de l’animal. Pocs segons després, el toro s’aixeca i es llença cap el mar. Zeus, transformat encara en toro, recorre tot el mar, bordejant els països que avui dia formen Europa, mentre viola a la noia, a la qual deixa embarassada. Algú es podria preguntar per què l’omnipotent Zeus necessitaria transformar-se en toro per poder seduir la seva estimada. A més, hem de recordar que Zeus estava casat amb Hera i que una de les seves aficions preferides era enganyar-la amb altres noies.

Doncs bé, imaginem ara que, en comptes de trobar-nos a la Grècia del segle VIII a.C,  estem a la Barcelona del segle XXI i que Europa, en comptes de estar en una platja, està  al bar de la facultat prenent una cervesa amb les seves companyes. Llavors, de cop, apareix un company de classe, li direm Óscar (resultaria massa estrany que es digués Zeus), vestit amb uns texans estrets, una samarreta de Los Ramones i unes ulleres enormes de color vermell (en altres paraules: lluint un look hipster en tota regla -potser disfressat igual que Zeus?-). L’Óscar es fixa en l’Europa i decideix apropar-se a ella per explicar-li que li ha encantat la nova pel·lícula d’en Woody Allen (tot i que es va quedar dormit tota l’última hora) i per convidar-la a sopar l’endemà. Ella, al principi, dubta, ja que creia que l’Óscar era un cap de suro però ,si li ha agradat tant aquella pel·lícula, segur que ha de ser un noi sensible i intel·ligent. Finalment, accepta la invitació. Tots dos es troben la nit següent i aquella nit es converteix en l’inici d’una llarga relació. Després d’uns anys de feliç relació, quan tots dos tenen 30 anys, Europa es queda embarassada i tenen bessons. Entre plors, vòmits i bolquers, passen els anys. Sense donar-se’n compte, l’Europa i l’Óscar porten trenta anys junts i un dia parlant del passat, l’Óscar, entre copes de vi i riures, li confessa a Europa que mai li havien agradat Los Ramones, ni aquella pel·lícula d’en Woody Allen, ni aquelles ulleres vermelles…tot formava part d’una disfressa per sentir-se especial, per sentir-se un hipster. L’Europa, per uns segons, es sent enganyada, però finalment, es diu que ja han passat molts anys i ja no té importància. Què més dóna si el seu toro blanc era en realitat un Zeus disfressat? I no és cert que tots necessitem alguna vegada disfressar-nos de toro blanc perquè no tenim suficient amb ser simplement Zeus?