LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn, 1770- Viena, 1827)
Va ser fill i nét de músics. El seu pare Johann el va formar musicalment i era molt sever, però la disposició que sentia per la música va fer que es volqués totalment en ella.
El 1784 Maximilian Franz, el príncep elector, el va anomenar organista de la seva capella amb un sou de 150 florins anuals, podent viatjar a Viena als 16 anys. Allà va conèixer a nombrosos autors, entre ells Hydn, que es va convertir en el seu mestre.
El 1792, Beethoven va tornar a Viena on va trobar l’estabilitat per fer de compositor. En aquella època, Viena era una ciutat molt musical, amb una gran producció de compositors i el geni es va instal·lar ràpidament guanyant fama i admiració, creant noves obres i debutant com a gran pianista. Per fi, el 1800 va dirigir el seu primer concert, però poc després va començar a perdre oïda. Això va fer que poc a poc s’hagués de retirar de la direcció com fins ara havia fet i deixés d’anar a actes públics perquè ningú se n’adonés del que li passava.
A partir d’aquí, el compositor va dedicar-se plenament a escriure algunes de les composicions més belles de la història de la música.
LA SETENA SIMFONIA. A partir d’aquesta obra els nens i nenes de 3r hem estudiat les dinàmiques d’intensitat: el pianíssimo, el piano, el crescendo, el diminuendo, el fort, el fortíssim…. i hem anat “dibuixant” la música a partir de la seva intensitat.