Un home es va asseure en una estació del metro a Washington i va començar a tocar el violí, en un fred matí de gener. Durant els següents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant el mateix temps, es calcula que van passar per aquesta estació una mica més de mil persones, gairebé totes camí als seus treballs.. Van transcórrer tres minuts fins que algú es va detenir davant el músic. Un home de mitjana edat va alterar per un segon el seu pas i va advertir que havia una persona tocant música. Un minut més tard, el violinista va rebre la seva primera donació: una dona va llançar un dòlar en la llanda i va continuar la seva marxa. Alguns minuts més tard, algú es va donar contra la paret a escoltar, però de seguida va mirar el seu rellotge i va reprendre el seu camí. Qui més atenció va prestar va ser un nen de 3 anys. La seva mare llençava del braç, apurada, però el nen es va plantar davant el músic. Això es va repetir amb altres nens. Tots els pares, sense excepció, els van forçar a seguir la marxa. En les tres quartsd’hora que el músic va tocar, només set persones es van detenir i altres vint van donar diners, sense interrompre el seu camí. El violinista va recaptar 32 dòlars. Quan va acabar de tocar i es va fer silenci, ningú va semblar advertir-lo. No va haver aplaudiments, ni reconeixements. Ningú ho sabia, però aquest violinista era Joshua Bell, un dels millors músics del món, tocant les obres més complexes que es van escriure alguna vegada, en un violí taxat en 3.5 milions de dòlars. Dos dies abans de la seva actuació en el metre, Bell va satisfer un teatre en Boston, amb localitats al voltant dels 100 dòlars.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/myq8upzJDJc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]