L’Enric Montsant és un músic de Granollers que aquests dies ha visitat la nostra escola per tal d’ensenyar-nos algun dels instruments tradicionals catalans que ell toca.
Vàrem poder veure:
La gralla:
La gralla és un instrument de la família dels oboès. Consta d’un tub de fusta amb set forats melòdics i dos de sonoritat. La font sonora és una canya doble que s’uneix a la gralla amb una peça metàl.lica, el tudell.
Els orígens de la gralla com a instrument de fusta amb una canya doble semblen datar del segon mil.leni abans de Crist! Egipcis, grecs, perses i romans ja tocaven un instrument d’aquestes característiques, que de mica en mica es va anar estenent per tota la Mediterrània i pel Pròxim i Llunyà Orient, resseguint, potser, la ruta de la seda.
A Catalunya, aquest tipus d’instrument (tipus oboè) sembla que va arribar a l’edat medieval, i des de llavors evolucionà fins a finals del SXIX, on va gaudir d’una època d’or, per l’excel.lència dels músics que la tocaven i per la creació de nou repertori, orientat sobretrot als balls pouplars. Després d’una greu davallada a mitjan segle XX, la gralla va recuperar-se gràcies al treball constant i individual de diferents músics, arribant avui en dia a un estat de salut molt bo tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.
Més informació la podeu trobar al llibret del CD de la “Colla de Mar”. Mostres de Música Tadicional. Sèrie 5. Volum 1. Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La tarota:
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta, una transició metàl.lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d’uns seixanta centímetres i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior on el músic col.loca els dits per executar la melodia.
A nivell històric la tarota és germana de la gralla i podem dir que comparteixen els orígens. Com a oboè més greu i més dolç que la gralla, i ja en l’edat medieval, era utilitzat preferentment en la música de cort. Més tard (SXIX) va a passar formar part de la formació de “cobla de tres quartans” amb el sac de gemecs i el flabiol i tamborí. A partir dels anys quaranta i cinquanta cau en desús arreu de Catalunya i és cap als vuitanta i noranta que s’ha recuperat l’instrument.
Actualment a Catalunya hi ha diferents constructors de tarotes que han treballat i afinat el patró i fins i tot hi han afegit alguna clau per augmentar-ne la tessitura. Avui en dia, l’instrument comença a guanyar popularitat ja que nombrosos grups de l’escena folk catalana i mediterrània l’estan integrant en el seu repertori i actualment podem dir que gaudeix d’una bona salut.
El sac de gemecs:
El sac de gemecs és la cornamusa pròpia de Catalunya. És un instrument aeròfon que consta d’un bot o sac que s’infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so és produït per llengüetes de canya.
El flabiol:
El flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l’altra es toca un tambor.
Vols veure un video del concert didactic?
Aquí teniu una petita mostra de com va anar la classe que ens va fer l’Enric.
primer from ricard vivas on Vimeo00.” width=”400″ height=”3″/]