Cuba

He passat 10 inoblidables  dies a Cuba . Quina meravella!

M’emporto de record unes quantes  cançons que ja coneixia, però que escoltades in situ tenen un altre sabol, com  el mojito, la ropa vieja, el congrí, el mango, la  Bucanero i el daiquirí.
L’estil de música típic d’allà és el son

I el meu petit homenatge a un home que va lluitar per una única idea : la dignitat dels oprimits .

Va anar a lluitar allà on creia que el necessitaven. Sense tenir en compte les fronteres.

A la Plaza de la Revolución de Santa Clara, davant el mausoleu del Che

A la Plaza de la Revolución de Santa Clara, davant el mausoleu del Che

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!

Ha arribat l’estiu

I qui millor que explicar-nos les sensacions que ens provoca la calor, el no fer res, el fer tot lentament, la mandra, el punt eròtic …. , que la dama del jazz

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1j6avX7ebkM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un altre estiu molt conegut és el de Antonio Vivaldi, el tercer concert per violí de les seves famosíssimes Quatre Estacions.

En el seu tercer moviment, Presto, descriu una tempesta d’estiu.

Fixeu-vos que només utilitza els instruments de corda fregada, i en canvi, descriu perfectament els llamps, trons i la pluja caient violentament.

Senzillament  genial

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/16QgDsi8iZI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]