Divendres 19 d’Octubre llegia a La Vanguardia un article increïble.

Han descobert en l’ADN d’un crani de fa 43.000 anys, d’un neandertal trobat a Astúries, el mateix gen clau que tenim actualment i que permet el desenvolupament de les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge i l’aparell fonador.

I el primer que vaig pensar, si podien parlar també devien cantar no?

Us imagineu un grup de neandertals cantant perquè estan contents per haver aconseguit caçar una bèstia d’aquelles que corria en aquells temps , o cantant per demanar que paressin les pluges , o una mare cantant mentre bressola al seu fill…..?

Pot ser? No us heu imaginat mai, el moment exacte en que el primer “homo” va tenir la NECESSITAT de cantar? Continue reading →

Què guai!

És el primer cop i encara no sé ben bé què farem. Però la idea em sembla genial.

Tinc una amiga, la Lourdes Domènech que és el crack dels blogs educatius. Ja em donarà un cop de mà.

Ai! Que encara no he dit qui sóc.

Em dic Anna Sais, i sóc docent (i decent…!) d’un IES de LLoret de Mar, a La Selva……. ara entenc el nom de la comarca…

Però sabeu què? És genial.Jo li dic la ONU: allà ens hi hem trobat tots.I és la millor experiència que he tingut mai. De debò.

I el millor de tot és que la meva matèria és la millor del món: la música. Que maco és veure nois i noies de totes les condicions, idiomes, religions, quan arriben a la meva classe som una sola veu.

Això em fa sentir molt bé, i els fa sentir molt bé.

Ara recordo la cançó del Lennon:

Download link

You may say I’m a dreamer, but I’m not the only one.

I hope someday you’ll join us, and the world will be as one.

A la meva classe només hi ha un sol món.