Divendres 19 d’Octubre llegia a La Vanguardia un article increïble.
Han descobert en l’ADN d’un crani de fa 43.000 anys, d’un neandertal trobat a Astúries, el mateix gen clau que tenim actualment i que permet el desenvolupament de les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge i l’aparell fonador.
I el primer que vaig pensar, si podien parlar també devien cantar no?
Us imagineu un grup de neandertals cantant perquè estan contents per haver aconseguit caçar una bèstia d’aquelles que corria en aquells temps , o cantant per demanar que paressin les pluges , o una mare cantant mentre bressola al seu fill…..?
Pot ser? No us heu imaginat mai, el moment exacte en que el primer “homo” va tenir la NECESSITAT de cantar?
I per què ho va fer? Per imitar la natura, els ocells, el vent….?
Perquè els déus estiguessin contents? Perquè tenia por?
Els neandertals ja sabem que eren molt rucs, tan ,que es van extingir. Però potser van poder experimentar el que probablement ens justifica més com a sers humans: la música.
Tinc molta imaginació?
Fa uns quants anys, en John Blacking també es preguntava “How Musical Is Man?”… Alguns exploradors, alpinistes, i científics de diferents especialitats diuen que el mític i gran “home de les neus” existeix i que n’hi ha a diferents punts del planeta, i que no viu sol, que viu en petites comunitats aïllades, innaccessibles… Qui sap, potser també canten?
hola Anna em pasava per aqui i com k no tens cap omentari me parat a comentar.
Esta molt xulo tot el k has fet akesta pagina, m’agradat molt.
bueno no soc molt d’escriure pero ya tens el meu comentari deeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeew fins avui a l’escola
hola Anna dema animer ala excursio esti molt nervio ect….XD
Wenu spero k ens o pasem molty bé!!!!